Passejades per Gràcia – Balcons
He continuat, com quasi tots el díes, amb les meves passejades per la ciutat; de vegades per anar a comprar te al carrer del Diluvi o bacallà a la plaça de la Llibertat o senzillament caminant per els carrers d’Or, Verdi, plaça de la Revolució (on a l’estiu hi ha una gelateria on es poden menjar els millors gelats tot prenent la fresca). M’agraden els noms dels carrers de la Vila de Gràcia – Virtut, Cigne, Planeta, Torrent de l’Olla, la Perla, Robí, de les tres Senyores, Topazi, del Llorer, Torrent de les Flors, o els noms dels antics propietaris dels masos, Trilla, Prat, Badia, Domènec o els de Mariana Pineda, Fraternitat, Legalitat, Progrés, Venus, Mozart i les places, Diamant, Raspall, del Nord, del Sol, Virreina o Sant Joan. Aquests díes però he estat amb els meus amics de Viêt Nam. Ens hem explicat un munt d’històries i coses de la vida. Diumenge vam anar a menjar a una petita fonda del poble de Montseny i vam disfrutar molt, amb l’ambient, el menjar fet amb amor i van conèixer un petit racó del meu país. Vam parlar ja del meu viatge l’any vinent, novament, al seu país i em van donar idees, com visitar una zona al nordest del país, muntanyosa i fent frontera amb la Xina.
Han estat uns díes tranquils i de joia. A més vaig rebre notícies de la la Clínica Mae Tao a Tailàndia, on treballa la Dra Cynthia Maung, Premi Internacional Catalunya i que ens vam conèixer a Barcelona. Estem també perfilant la meva estada per donar un cop de mà i ajudar als infants foragitats de Birmània. He de preparar-me, perque de jocs del meu país els hi ensenyaré un cabaç !
Us deixo aquesta fotografia dels balcons …. Rambla de Prat.
Allò petit, les cases i els barris, allò gran, el món, l’amistat. Transites arreu, amb el goig de viure. Una abraçada
i no m’he mullat (tot i el dia que fa). M’encanta!
I l’escrit. Jo mai podré treure un escrit tan bonic; i avui menys, que m’han duit llenya i era banyada i encendre el foc ha estat una odissea. El corral llenega de verdet; demà hauré de donar raspall amb lleixiu o em puc rompre la crisma. Quin temps de caçar mopis que fa esguany. Sort que ens agrada llegir.
Un post que transmet llum: els carrers de Gràcia, la trobada amb els amics, la relació amb els de lluny, la preparació del viatge…