Mingalaba
Es la salutacio d’aquest pais ……. Nomes unes poques paraules escrites per dir-vos que si que enyoro els veins d’aquest casa de Vilaweb …. Del 24 de setembre fins dema 10 d’octubre han estat uns dies intensos, de veure tantes i tantes coses, de parlar amb la gent, be els que sabien una mica d’angles, pero tots tenen un somriure obert i franc a la cara. Parlant amb monjos, gent jove, gent gran. Convivint en un monestir budista perdut per les muntanyes de les Shan hills, on hi viuen cinc novicis amb els dos monjos. Un lloc per a dormir separat per unes pareds de bambu, al terra, comode, i dins la mateixa sala d’oracions. La gent del poble de l’etnia Pa O entrant a partir de les cinc del mati a dur les seves ofrenes; els novicis i els monjos comencant les seves oracions a 2/4 de 5 del mati. La vida a Ciutat es molt, molt dificil. La vida rural es mes tranquil.la pero ningu sap res del que passa a l’exterior. L’arribada al llac Inle caminant va ser senzillament una meravella. Ens anomenen ‘the 60’s ladies’ …… Va ser una gran sort poder participar de la gran festa del llac Inle, del poble Intha on durant mes de 18 dies en la barca reial porten els 4 Budes per a tots el pobles en un seguici per el llac. Es la gran festa del poble.
Quasi tots els dies hi han apagades de llum, aixi que deixo aquest petit apunt, per dir-vos que encara estic ‘alive’.
Gracies Ma Victoria per recordar el dia 7 d’octubre ………
Bon dia Roser, m´ha fet il.lusió llegir-te aquest matí i saber que estàs bé i notar que traspues felicitat. Com que tots els sants tenen capvuitada, per molts anys!
… i ací estem esperant a veure què ens contes…
Fa uns moments que he connectat el teu blog perquè he tingut la intuïció que ja era hora que et comuniquessis i… SÍ !!! quina il.lusió! les teves vivències de tan lluny ja les teníem a prop.
Per molts anys , cosina, i que a tot arreu siguis feliç.
De tot cor.
T’enyorem, viatgera. Sabem que et trobes be i segueixes endavant en el teu cami, dia a dia omplint el teu sarró d’experiències, de llums i mirades.
Gaudeix de la meravella.
Mil petons i després mil més.
M+D
Esperem que tornis i els teus relats. Quan arribis també t’explicarem coses divertides que estan passant per aquí.
Salutacions
Tot just descubrir el teu blog em trobo que tu, llunyana en dies, sols i llunes, ets tan lluny d’aquí, llunyana en latituds i llunyana, tal vegada, en el temps aquell que els rellotges marquen ( tenen dit que allà als monestirs budistes el temps (a tothora) s’atura…).
Llunyana en sols i llunes, acabada jo d’arribar a aquest blog, esperaré pacient la teva tornada.