Encontre Suu Kyi-Clinton: Esperança ?
Drets humans, alliberaments de presoners, reconeixement dels grups ètnics i el cessament de les guerres, continuar les relacions i enfortir-les amb els països veïns, com l’Índia, Xina, Tailàndia, Laos, Vietnam, Singapur, Filipines, Malaysia, Indonèsia, millorar la vida del poble. Dos eixos principals, salut i educació i una idea, tornar a ser una nació lliure, forta com ho va ser abans que els militars arribéssin al poder l’any 1962 fins ara.
Hillary Clinton ha deixat una sèrie de ‘globus sonda’ per obrir camí al president Thein Sein. A molts els sembla una mica com la sopa del lloro, però cal esperar els resultats.
Ha parlat personalment amb el president, militar, convertit en civil, per encantament i amb una dona que ha estat empresonada a casa seva més de 20 anys, sense cap contacte ni amb la seva família, ni amb la gent, ni res de res. Però és l’esperança del poble.
El fet és que la visita de Hillary Clinton ha estat històrica, i estic segura que ella s’ha sorprès del que ha vist ( que no tot, és clar ), un país que ahir mateix va aparèixer el seu nom en una llista com el tercer país, per la cua, més corrupte del món.
Hi ha molt a explicar, les reaccions, les entrevistes, aquests canvis que jo encara no veig del tot clars, però sí que és cert, veure a Daw Aung San Suu Kyi lliure i parlant amb Hillary Clinton, a Birmània, a casa seva i el dia abans en una residència diplomàtica sopant, mai m’ho hagués imaginat. Tot és possible.
Ara només vull veure que les portes de les presons s’obrin i surtin en llibertat els 1.800 o 1.900 presoners polítics, deixin entrar lliurement institucions humanitàries per treballar, es proclami el cessament de foc de les guerrilles amb les ètnies, i que aquestes ètnies es trobin novament lliures per viure en el seu país, es tanquin els camps de refugiats i la gent torni als seus pobles.
I tota aquesta gent que literalment ‘viu’ dels conflictes i sota el paraigües de la dictadura, tornin a casa i els deixin en pau, perque ells mateixos sabran portar el país on desitgen i volen, per convertir els seus somnis en realitat.
Arxiu: Escola Paung Daw Oo a Mandalay. Més de 7.000 alumnes. Un exemple a seguir per una educació dels joves d’aquest i de qualsevol altre país. Volen un futur millor.