Blocaires
Gràcies Vicent, Maria Assumpta, per rebre’ns. La nova casa serà preciosa. ‘Endavant les atxes’ com ens va dir el totxanes. De vegades canviar de casa és trist o et vé la nostalgia, però finalment has fet el que creies que convenia per a tots.
Va ser tot un goig poder veure’ns i saber una miqueta més de cadascún de naltros. Conèixer la persona fisica, quan ja ens coneixem una miqueta virtualment.
L’hidroavió no va poder aterrar. El carrer Ferlandina no hi ha mar, però els motors eren ben a propet. Va ser bonic recordar-la per en Biel, el totxanes, el Blesa, el Selva, na Carme-Laura, n’Enric , l’apostata, la mortadel.la, el belzunces, marcús, borinotus, la Belén, el Paolo, rock viu, Saül, i més i més i més que eren a la nova casa.
Hi haurà un espai per els blocaires, per poder anar a petar la xerrada; això ja m’agrada.
La bufadeta de l’espelma dels 5 anys va ser tot un signe de futur … abans de l’apagada va caure estrepitosament, volen dir : Som aquí, amb força. I ahir a la Ciutat vam patir un dia de xafogor i calor ( en Blesa i en Selva amb ganes de marxar a Osona…. ).
De vegades trencar el món virtual i convertir-lo en realitat paga la pena. L’aniversari s’ho mereixia i ja ens ha dit el ‘capo’ que els 15 anys de Vilaweb serà una festa ‘sonada’ ! I si ho diu un valencià …..
Felicitats a tots i desitjos de placidesa i bon humor !
Una fotografia feta navegant per el riu Day al nord de Viêt Nam. El bambú és la solidesa, la força, mai es trenca, és l’equilibri ….. és aquesta casa Mésvilaweb i els seus veïns.
… ens queda un amica lluny del País Valencià…
De tota manera subscric el que dius: encara que aquest espai ens faciliti els contactes, res hi ha com el contacte directe. Escoltar les veus dels intelocutors, poder riure sense haver de escriure ha, ha, ha, poder interrompre i ser interromput… això no té preu… A veure si alguna vegada podem anar-hi a algun event com aquest!
es dibuixa estupendament bé. És una de les meves eines preferides, Roseret!
Això que dius que hi haurà un espai per els blocaires, per poder anar a petar la xerrada! va ser un dels detalls que se’n van escapar… i l’idea la robo genial.
Ahir, mentre parlaves, et vaig escoltar molt atentament i deixa’m dir-te que ho vas fer magníficament bé.
Ahir, quan tornàvem cap a casa, vam poder veure una tribuna espectacularment il.luminada! tant de bo hagués tingut la càmera. Sempre em fan pensar en tu.
Una abraçada.
La Belén.
Fa alegria veure com les coses crèixen malgrat tots els entrebancs i com el coneixement virtual d’algú desemboca en un coneixement real. Una plaer haver-te conegut en persona!
que hi fossis, que ens ho expliqueu i fer 5 anys!!. Tu ja fa estona que no ets virtual per a mi…fas molta patxoca al vídeo… Besades
Hem eixit la mar de be tu i jo (gràcies a n’en Jaume), quasi semblem “novius”:-). Ja era hora de posar rostre a la lletra, no et sembla?