Riu Kaladan avall fins a Site-tway – Birmània

Les tres nits a Mrauk U han passat ràpid. Uns díes molt intensos i amb molta pluja. No ha estat fàcil visitar els temples, gaudir dels paisatges, però han estat díes inoblidables. Encara estic enllestint els apunts per explicar molt bé el que vaig veure i viure en aquest racó de món.

Però ja tinc la maleta i la motxilla a punt per tornar a pujar a la barca i navegar riu avall, contracorrent, pel riu Kaladan fins a Site-tway (Sittwe o Akyab). El dia no donava bones sensacions.
El viatge seria més llarg, més de sis hores. Tot just salpar riu avall, vaig veure un moviment inusual de barques i de gent. Com la marea era baixa, els pescadors plantaven les xarxes amb pals a terra. En pujar la marea desapareixen sota l’aigua i poden obtenir una bona pesca.

En la llunyania els núvols negres, molt negres avançaven cada vegada més rápidament. La gent remava amb força per arribar a casa. Una hora després d’haver sortit de Mrauk U va començar a ploure i les ventades eren cada vegada més i més fortes. Els dos xicots de la barca van desplegar plàstics vells de tots colors per evitar que l’aigua de la pluja inundés l’interior de la barca. Perque quan escric pluja, vull dir aiguats intensos, i ventades ; el temible monsó. I així va ser el viatge riu avall.

Per un foradet mirava i només podia veure cortines d’aigua i ni tan sols la vora del riu i el vent bufava cada vegada més fort. El mariner no deixava de navegar ben a prop de la vora del riu, per si un cas haguéssim de parar.

De sobte un dels motors de la barca va deixar de funcionar. En situacions límit saben com sortin-se’n.
El guia em va informar que possiblement arribariem a un petit varador i baixaríem de la barca i per camins podríem arribar al nostre destí. En un carro tirat per bous i després en cotxe. 
Però van solucionar el problema i novament els dos motors van funcionar per navegar riu avall. 

Havíen passat ja més de quatre hores i seguia plovent i plovent amb força, però el vent ja no bufava tan fort. Per fí vaig respirar. Perque en tot aquest temps envoltada de plàstics de tots colors i en aquesta barca vaig pensar que sortiríem volant i acabaríem en un camp d’arròs !

Bé, ja sé que és un temporal de pluges monsòniques, i reconec que va ser petit. Puc deduïr com han de ser els ciclons, els tsunamis. La pluja no és de curta durada, tot el dia i tota la nit. I el perill és quan arriba en mig d’una tempesta i pot convertir-se en un cicló terrorífic.

Sortosament no va ser així i els núvols van anar desapareixent i la pluja ja es va convertir com la de casa. Poc a poc ja es veien barques, gent que tornava al riu i l’estuari de Site-tway es podia percebre en la llunyania. En arribar un parell de barques es van apropar a saludar i un dels homes va pujar amb agilitat, com en una actuació d’un circ.

L’home que va aconseguir pujar a la barca, es va oferir a carregar amb l’equipatge per guanyar algún kyat per casa. No li vaig dir que no, evidentment. Cansada, mullada, vaig anar a l’hotel. Quasi set hores de navegació riu avall.Una bona dutxa, i malgrat no tenia gaire gana, en Nai Nai, el guía, em va fer una reserva en un restaurant. 

Vam estar parlant de tot una mica. De la seva família, de l’Estat d’Arrakan, de l’independència, de la democràcia, de la llibertat, de les eleccions, de l’universitat de Site-tway, d’esperances, del naixement del seu primer fill el proper hivern, dels immigrants de Bangla Desh, de la pobresa, de la fe en el budisme theravada, del govern militar, dels poders econòmics occidentals, de l’Índia, de la Xina, de França, que controlen tots els recursos de la seva terra amb el vist-i-plau del govern.

Tornem a l’hotel en un trishaw i vaig agraïr que m’acompanyés en el sopar. Ell també va gaudir de la conversa i de lo ‘poc colonitzadora’ que sóc.

Uuff !! Va ser una sort fer el viatge sola en una barca i no navegar en el vaixell que el govern té per fer aquest trajecte. 
De la placidesa navegant riu amunt a la tempesta navegant riu avall.

Vaig dormir com un tronc. L’endemà avionet destinació Thandwe i Ngapali. Descans a la platja.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *