Oi?

Algunes notes d'un bloc d'Oriol Izquierdo

«La literatura elitista no existeix, perquè tant si agrada com si no, tota la literatura ho és»

0

El blog de l’Escola de Llibreria m’ha demanat que llegeixi un recull d’articles de títol prou provocador: és de l’escriptor argentí Cristian Vázquez i es diu Contra la arrogancia de los que leen. N’ha sortit això: […]

(més…)

No és hora de parlar clar?

0

Es veu que, en política, dir la veritat és tan difícil. Pactes un govern a la Diputació però no saps com explicar-lo, i t’amagues. O no pactes un govern de coalició i en vas donant excuses de mal pagador. Però aquesta és una altra història: amb la primera ja fem per constatar que cal una altra manera de fer. […]

(més…)

Bagatges literaris i identitat cultural

0

El número d’aquest any de la revista Llengua & Literatura (Revista Anual de la Societat Catalana de Llengua i Literatura), que n’és el 29, em publica una ressenya del volum  Literatura catalana contemporània: memòria, traducció i noves tecnologies, en què Joaquim Espinós i Lliris Picó apleguen les ponències de la tercera Jornada LitCat de grups d’investigació de literatura catalana contemporània, celebrada el 2017 a Alacant. I hi dic això: […]

(més…)

Aprendre a dir els arbres pel seu nom

0

S’acaba de publicar un nou número de la revista anual Treballs de la Societat Catalana de Biologia, i a la secció “Lectura” m’entretinc a parlar d’un llibre útil i fascinant per als qui ens agrada no veure un arbre rere un arbre, sinó descobrir-hi un freixe, una acàcia o un pi negre, per dir-ne tres a l’atzar. És la Guia il·lustrada per a conèixer els arbres que han fet Jaume Llistosella i Antoni Sànchez-Cuxart i en dic això: […]

(més…)

La claredat

0

Aquesta setmana, al mail obert em demanava d’alguna manera, a partir d’unes paraules del president Torrent, si no hem estat prou clars fins ara, si no ho ha estat encara més l’estat espanyol. No, d’ençà del 10 d’octubre nosaltres no n’hem estat tant com caldria. Ara, els altres no es pot dir que hagin amagat cap ou. Aleshores, quin espai queda per a un “pacte de claedat”? […]

(més…)

L’Espanya incrustada

0

El mail obert de fa quinze dies posava la lupa sobre unes paraules de Miquel Iceta, probablement el millor polític en actiu al nostre país, si entenem que el millor polític és el més cínic i caragirat, el més desinhibit a l’hora de defensar que és portador de la veritat, encara que les raons que la fonamenten avui es contradiguin amb les d’una hora abans. El reconeixeu, oi? […]

(més…)