Oi?

A l’últim mail obert demanava a la meva manera que els partits deixin de fer de partits, i mirar només per ells, i que estiguin a l’alçada del moment, com no ho han estat mai abans d’ara, ni tan sols l’1 d’octubre. No hi confio gaire, però alhora estic convençut que encara són a temps de recuperar el fil. Si ho volen. Parlant-se francament i sense por. Sense por, que massa que n’hi ha, i no només d’anar a la presó.

(més…)

No ho he pogut evitar. Li vaig dedicar el mail obert d’ahir perquè ja m0ha acabat els quartos. Amb la seva frivolitat. Amb el seu posat de suficiència, com si fos el més llest de la classe i pogués donar lliçons a tothom. Amb la seva hipocresia indecent: o ja no recordem que no fas gaires legislatures defensava un referèndum acordat? Tot i ser 1 d’octubre, ahir parlava d’e Miquel Iceta, el bufó. I és que, discutiu-m’ho si voleu, també som on som per la seva irresponsabilitat. […]

(més…)