L'Hereu Riera

Fa uns quants matins vaig sentir a la ràdio (El món a Rac1, 8.1.09) en Jordi Beltran parlant d’una peça dels històrics The Who, Won’t get fooled again, que podria servir per definir, va dir, el moment actual de la política catalana i la seva enèsima llaurada a les arenes espanyoles, amb el tema del refotut finançament, que tot fa pensar que ens l’endinyaran també per enèsima vegada sense parpellejar.
Han passat tres mesos més, un trimestre sencer, i les coses han anat com es preveia: malament; més ben dit, de mal en pitjor, si es confirmen les sospites que inspira el nomenament dels nous ministres de caire tan i tan “polític” amb què s’ha rodejat el somrient primer ministre castanyol…
Ens la tornaran a fotre, anant i venint, com és costum? M’agradaria rebre resposta del tripartit, que acaba de renovar els vots de fidelitat i lleialtat mútua, impasible el ademán…
_________________

[ps: El superministre de Cooperació Territorial, Manolé Chaves, ha
deixat dit que, ara que és a Madrid treballant pel reconsagrat Proyecto Común, no s’oblidarà pas de la seva
comunitat autònoma estimada… No en dubtem pas! D’ell no.]

_{We’ll be fighting in the streets
With our children at our feet
And the morals that they worship will be gone
And the men who spurred us on
Sit in judgement of all wrong
They decide and the shotgun sings the song}

Meet the new boss
Same as the old boss