L'Hereu Riera

El Dret Humà oblidat: el dret d'herència universal

Elected!

Deixa un comentari

Todos los raros nos fuimos al mitin
del gran telépata de Dublín.
Media hora antes invadimos el metro,
yo iba obligado y tú en éxtasis…

El de dalt és un vídeo cuinat, però el de baix és real, amb públic real (públics, de fet, ja que les imatges són tretes de diferents concerts: FIB, Low Cost, Ecopop, Sonorama, FIV…; llàstima que el so sigui tan penós!), i l’entusiasme dels fans és autèntic. A mitja campanya electoral com ens trobem ara mateix, amb tot d’aspirants a líders i lideresses anant a la caça desesperada del vot perdut, el contrast no pot ser més brutal.
I encara rai, que LOL arrosseguen una gentada de bojos per tu, però això no és res comparat amb la que arrossega el real prota d’aquesta metahistòria, “el gran telèpata de Dublín” amb les seves ulleres fosques de mosca, que es veu que com a predicador global antiglobalització fa tírria a molta gent, però són una misèria en comparació amb les multituds que l’adoren. Ja voldrien molts polítics, d’aquí, d’allà i de més enllà, tenir als seus peus, com U2, estadis plens de partidaris seus encegats de sinergia…!

Todos los raros fuimos al concierto del gran telépata de Dublín
Media hora antes invadimos el metro, yo iba obligado y tu en éxtasis
Y tanto os daba ocho como ochenta a los fanáticos de John Boy
Frente al estadio ya cantábais sus temas, primeras filas vuestra obsesión

Decíais que John Boy era boreal, algo ambiguo y de infancia gris

Sinceramente, yo lo detestaba hasta morir
La luz se desmayó, “¿con cuál van a empezar?”
A ti te daba igual, dijiste: “acertará”

Oh, oh, oh!

Cómo es posible que haya estado en tus infiernos?

Es imposible, no, misterio, y quién tuviera su don
Sería posible conocerte más por dentro
No lo conseguiré, saber más de ti

Yo no soy fan, otro fan de John Boy

Odio a John Boy, tu odiarás a John Boy

De aquellas masas era el gran insecto, “tiene poderes” llegaste a decir

Creo que lleva media vida huyendo, quizás le pasa lo mismo que a mi
Había expandido su emisión global desde Lima hasta Reikiavik
Y sin embargo a quien tenía cerca no podía transmitir

Mirada universal de alcance personal

Me hipnotizó por fin con su verso letal

Oh, oh, oh!

Cómo es posible que haya estado en sus infiernos?

Es imposible, no, misterio, y quién tuviera su don
Sería posible conocerte más por dentro
No lo conseguiré, nunca sabré

Si yo no tengo su don

Si yo no tengo su don

Y ahora ya soy, y ahora ya, ya lo soy

Y ahora ya soy, otro fan de John Boy
Y ahora ya soy, y ahora ya, ya lo soy
Y ahora ya soy, otro fan de John Boy

Aquesta entrada s'ha publicat en Suck the brook el 15 de maig de 2011 per mininu

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.