Alícia al país de les caramelles
Deixa un comentariAlícia Sanxis-Camatx,
de tu en tenim un bon empatx
a la terra d’escudelles,
on tens parat el despatx,
renyant mascles i femelles
(sents el silenci de les ovelles,
ara engatjades en llargues anelles?),
xerrant pels colzes com un gaig.
Tu que no tens parella
–segons el Deu Minuts i l’Hola!–,
tu ens vols aparellats
amb l’ogre Estat que ens atropella!
Res de Catalunya sola:
millor mal acompanyada,
amb la sogra o la cunyada,
que a Espanya tot és pàtria
mentre faci bullir l’olla!
En cantarem les caramelles,
pel pont de setmana santa,
de l’ametlla amarganta
i de profundis garganta,
amb micro o sense micro,
d’un lloro, un moro, un mico
i un senyor de Puerto Rico.
Tu que vas tan preparada,
dèiem, rumbosa i ben abillada,
vestida per’ la croada
contra els qui gosen dividir
aquesta Unitat de corte diví,
segons el decret filipí
que en un no res ens convertí
en ciutadans de nova planta…
que ho diguin just els qui,
ni vivint ni deixant viure,
practiquen el venç i divideix,
més millor com més mesquí,
més aspre i més esquiu.
Recorda, però, la dita que diu
que per la boca mor el peix.
Ara bé, i tanmateix
–que tant munta i munta tant–,
tu que ens veus d’Espanya estant
i ens mires per sobre l’espatlla
–por consiguiente–,
a tu i al teu Presidente
us quedarà un nas de pam
–i el pam de nas per terra
com la mòmia de Gizeh–
quan el País dels catalans
us deixi a terra plantats;
i encara et diré més:
quan us avancin per l’esquerra
els ciutadans emprenyats
fills de la mòmia franquista
que van pel món de cosmopolites
i tampoc entenen res de res…
Si et serveix, però, de consol,
quan hàgim tocat el dos
sempre tindreu perquè us consoli
una bona partida al Monopoly
on jugar als impostos en espanyol.
____________________________________
Fer escudella: fig., Fer fàstic, empipar. Això ja fa escudella. (DLC de l’IEC)
Qui és qui: “Oradors 1” (Manuel Cuyàs Gibert, a “Vuits i nous”, EPA 28.9.13)