L'Hereu Riera

Me estoy partiendo de risa. ¡Qué alcalde más cachondo! Alcaldes así
necesitamos en este país, gente que no tiene problema en hablar como si
estuviera jugando al mus en la taberna. ¿Se trata de un pleno
municipal, donde tradicionalmente la gente se peina la lengua antes de
hablar? Nada, en Bellveí no tienen ese problema y así
su alcalde, Josep Fonts, dice las cosas por su nombre, al pan, pan, y
al vino, un buen burdel, que resulta la mejor empresa del pueblo y
ayuda a pagar su fiesta mayor. Es decir, se pagan la diversión de
Bellveí con el lavado de bajos de las pobres chicas que se amontonan en
el agujero de un prostíbulo. Nada más decente. Y como es de bien
nacidos ser agradecidos, el alcalde los eleva a la categoría de empresa
ejemplar, y quiere ampliarles el local, para que los empresarios
modelos que viven del mercadeo cárnico de mujeres redondeen su negocio.
Al fin y al cabo, no hay en todo Bellveí una empresa más rentable, y la
pela es tanto la pela, que poco importan unas cuantas mujeres
denigradas. Puestos a buscar rentabilidad, ¿por qué no ponen a trabajar
a los niños, o recuperan la esclavitud? Lo digo porque aún sería más
rentable, y se podrían dar unos alucinantes fiestones.
“¡Fuera puteros de nuestras calles!”, grita Carme Freixa desde su
magnífico blog de denuncia, donde muestra la cara brutal de la
prostitución. Y este alcalde debe pensar que se trata de eso, de
sacarlos de las calles y enviarlos, bien arregladitos, a la empresa del
pueblo, haciendo dinerito para esos buenos empresarios que un día de
estos recibirán alguna condecoración municipal. Por supuesto, nunca
entenderá el mensaje demoledor de Carme y su denuncia de la maldad de
la prostitución, porque forma parte del pensamiento correcto y
bienpensante que considera la prostitución “un bien necesario”. ¿Qué
harían los pobres hombres si estas chicas no calmaran sus calenturas?
Nada, puro servicio social. Por ello, el alcalde Hereu, después de
mucho pensar, consiguió parir una idea y planteó el retorno de los
burdeles. Piensa más y pare un huevo. Y por los aledaños de la capital
del reino, los de ERC tienen un subidón de progresía reaccionaria, y
piden que se legalice la cosa, porque la idea de soñar una sociedad sin
mercadeo de mujeres no forma parte de sus utopías. La independencia de
Catalunya, sí. La lucha contra esta lacra humillante que esclaviza a
millones de mujeres, para nada. Que las putas catalanas, lo único que
tienen que hacer es hablar catalán. Lo decía Xavier Trías, con
valentía: “Tengo la obligación ética de luchar por una sociedad sin
prostitución”. ¿Es el único sensato del universo político? Pues que
vaya a Bellveí y se lo diga al alcalde de su partido. Dígale que la
explotación de la mujer siempre será rentable, tanto como siempre será
una repugnante, denigrante y asquerosa maldad.

Caram, la Pilar, sort que es partia de riure…!

Aquest text és de la Pilar Rahola, però està escrit en castellà perquè va ser publicat a La Vanguardia, aquest dijous mateix: d’aquesta manera todo el mundo lo entiende i la particular lluita de l’articulista de Badalona per una societat sense prostitució cunde más (i a més, la pela és la pela, coi!, que tothom s’ha de guanyar les garrofes, ja s’entén…)
La postura de la Pilar contrària a la prostitució, sense matisos, queda clara, claríssima com la llum del dia, no pas com la dels tristos llums de neó. Però tot i amb la sensació de posar-me davant de la boca d’un canó amb sense ni una mica d’armilla antibales, no em vull estar de fer-hi un parell d’apunts.
Que la prostitució és una cosa sòrdida està fora de dubtes: la societat que tenim deixa una infinitat de gent fora del mercat de treball, a la cuneta, i la prostitució en aquestes condicions és una de les poques sortides que els hi deixa (dir-ne una sortida fàcil, com fan alguns, és d’un sarcasme que fa mal). Així, la prostitució és una immoralitat, però una immoralitat del sistema. I la sordidesa dels burdells, de la prostitució a peu de carretera i de totes les altres modalitats, com la pornografia, és una prolongació de la sordidesa del sistema econòmic.
No sé si formo part del pensament correcte i benpensant que considera la prostitució “un bé necessari”, però jo també penso, com els progres reaccionaris d’ERC, que la legalització d’aquesta activitat aniria directament contra els interessos dels proxenetes (que per cert, a diferència dels puteros, aquests no es troben mai al carrer, sinó més aviat a l’ombra, invisibles, controlant els fils de les seves esclaves sexuals), i per tant contra la sordidesa d’aquest mercat i contra el desemparament de les noies que hi treballen.
Però per a la Pilar sembla que no és pas aquesta, la qüestió. Ella vol un món sense prostitució perquè la prostitució és el mateix que explotació de la dona, independentment de les condicions de treball. És a dir -si ho he entès bé-, que en una societat on no hi hagués explotació laboral tampoc hi hauria lloc, si depengués d’ella -i d’en Xavier Trias-, per a la prostitució com una activitat laboral més. Sembla que no concep, ras i curt, la possibilitat que algú -dona o home- decideixi dedicar-se lliurement a la prostitució. No l’admet, queda clar, com a “servei social”, però l’admetria com a servei laboral? La fúria abolicionista amb què tracta el tema en el seu article fa pensar que no.
També fa pensar que no deu tenir notícia, l’articulista, o almenys no en fa cap esment, de la prostitució masculina, que deu existir en unes proporcions ínfimes, comparada amb la de les dones. Però es tracta d'”explotació de l’home”, en aquest cas, o de què? I tampoc considera la possibilitat, que existeix -en unes proporcions encara més insignificants, segur-, de dones que es dediquen a aquesta activitat simplement perquè ho han triat (i ho fan sense dependre de cap màfia i sense rendir part dels seus guanys a cap explotador). Potser per a ella és inconcebible, però és així. I continuaria essent així amb tota probabilitat en una societat perfecta i moralment sana (amb la diferència que els treballadors i treballadores del sexe pagarien impostos, com tothom).
I acabo amb una ximple pregunta a propòsit del “servei social” de la prostitució, que ella despatxa amb tanta sorna: ¿sap la periodista badalonina que hi ha discapacitats -i les dones discapacitades encara ho tenen més difícil- que no disposen de cap altra opció que la prostitució per accedir a la pràctica higiènica del sexe? M’agradaria molt saber què té a dir-hi, en aquesta delicada qüestió.