EL RACO DEL MENUT

per compartir recursos, debats i experiències

Publicat el 5 de maig de 2014

Hi havia una vegada…

Sens dubte els contes formen part de la infantesa, però no només és de caire lúdic, sinó també ajuda afavorir el desenvolupament, és un vehicle de comunicació i expressió, un gran recurs educatiu que ofereix a l’educador infantil moltes possibilitats d’aplicació.

Els contes infantils desperten i desenvolupen la sensibilitat cap a la bellesa i l’expressió d’aquesta bellesa, ofereix a l’infant la possibilitat de traduir la seva fantasia en paraules. També s’utilitza un llenguatge més selecte que el col·loquial, l’infant té un primer coneixement del llenguatge literari.

Posa l’infant en contacte amb la realitat, els prepara per a la vida, els dóna la oportunitat de conèixer fets i situacions diferents de les seves i com pot resoldre-les.

Faciliten l’estructuració temporal de la ment infantil mitjançant la comprensió de la simultaneïtat i la succesió ordenada de fets en el temps.

Inicien l’infant en el codi moral; els conceptes de i dolent i l’aproximació a virtuts com el respecte, l’honestedat, la generositat…de manera que l’ajuden a superar el seu egocentrisme i a interessar-se pels altres.

Els contes ofereixen informacions i coneixements d’una manera concreta, atractica i accessible. Ajuden també a descarregar moments d’ansietat i agressivitat, a eliminar pors i tensions. Els contes intenen transmetre consol, esperança i confiança amb el final feliç i el triomf del bé sobre el mal.

Desenvolupen la fantasia infantil, el caràcter viu dels personatges, les escenes i situacions eduquen la imaginació infantil, així mateix, els infants aprenen a distingir la fantasia de la realitat.

Serà de vital importància que dins de l’aula disposem d’un racó dedicat als contes, on els infants poden escollir el conte que més els hi agradi, puguin mirar, tocar, observar, i inclús un cop s’han iniciat en la lectura, llegir-los. Ha d’estar ubicat en un lloc tranquil i acollidor, separat de la zona de pas i moviment i si és possible a prop d’una finestra per poder comptar amb la llum adequada. Que sigui un espai càlid i confortable, amb una estora gran i coixins que permetin que l’infant estigui còmode.

A l’hora de fer la tria de contes, podem incorporar els contes populars, aquells contes que de boca en boca han anat passant de generació en generació com El Patufet o La Rateta que escombrava l’escaleta. 

També contes didàctics, aquells que ensenyen el nom dels objectes o tenen una finalitat d’ensenyar alguna cosa en concret. Contes d’autor il·lustrats que son llibres per ser llegits i contats per l’adult mentre l’infant mira les imatges.

Hem de tenir en compte fer una tria acurada, ens hem de fixar en una sèrie de característiques que han de presentar els llibres infantils:

-Que siguin sòlids i manejables, amb formats petits, cantons arrodonits, materials resistens…
-Il·lustracions clares, amb imatges nítides i pocs objectes
-Ha de relatar experiències familiars als infants (per exemple contes que relaten fets reconeixibles per els infants com ara “Tinc son” “Estic malalt” o “Adéu bolquers”)
-Que continguin històries o jocs previsibles, amb repeticions, contrastos…
-Oportunitats de participació i interacció
-Han de mantenir l’atenció i suscitar l’observació detallada. 

A l’hora de presentar el racó als infants, deixarem clar les seves normes d’utilització com ara, que no assisteixin molts infants a la vefada, dur les mans netes, no destorbar els altres o endreçar els contes una vegada vistos.

Un altre recurs per aquest racó és programar una sessió comptant amb la col·laboració d’un contacontes professional.

I vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest article ja s’ha fos. 



  1. Potser hem desviaré una mica del tema, però aquest artícle m´ha fet recordar quan feia EGB i com, des de 3er a 8é sinó recordo malament, la primera hora de classe de cada dia consistia en llegir un llibre, de forma individual. A mi era un moment que m´agradava i ara el valoro molt possitivament. No se si aquesta era una activitat pròpia de la meva escola o era normal a tot arreu, i tampoc se si encara es fa.

    Crec que és molt imoportant fomentar la lectura, i més en un món com l´actual en que la tecnològia es va impossant, començar amb els comptes a les primeres etapes educatives és una molt bona manera de fer-ho.

  2. Pel que fa a la lectura, penso que és imprescindible que es fomenti, el nostre país és un dels països on menys es llegeix, i si a més tenim en compte que amb l’arribada de les noves tecnologies es llegeix encara menys que als anys 90, imagina’t! Llegir no sols va bé per tot això que comentes, també va molt bé per aprendre a escriure correctament, per saber-se expressar millor i per tenir més cultura. Enhorabona pel blog i fins aviat!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Contes per MartaLuque | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent