Al llarg dels meus vint anys de crític literari a l’Avui calculo que dec haver intervingut com a oficiant major del rite en una quarantena llarga de presentacions de llibres. Més exactament aquesta xifra es concentra de manera molt notable en els darrers anys d’aquelles dues dècades. Quan, per entendre’ns, jo “ja m’havia fet un nom” que atreia a un mínim
Des que l’octubre de 2009 vaig deixar de publicar crítiques literàries a la premsa -després de vint anys de practicar aquesta curiosa perversió de parlar públicament dels llibres dels altres- la meva intenció ha estat allunyar-me gradualment de les lectures d’actualitat i fer realitat el meu vell desig d’atacar la nombrosa pila de llibres que tinc reservats pels períodes de calma
Un record per Víctor Ammann, el músic que ens va deixar fa un parell de setmanes i que per a molts coetanis meus està definitivament associat a la primera Orquestra Mirasol i, més concretament, a l’extraordinari “To de re per a mandolina i clarinet”, un tema escrit per ell i Xavier Batllés que va ser objecte d’una pel·lícula que l’any passat
Llegeixo al PuntAvui que la indústria del xampany català -això que habitualment se’n diu “cava”, una expressió que jo, sempre que puc, miro de no utilitzar- va tancar l’exercici de 2012 amb un increment de producció del 6 per cent gràcies a l’exportació ja que el boicot d’España als cellers catalans ha continuat un any més amb un percentatge de
Aquest mes de febrer he publicat un total de catorze apunts. Els 10 més visitats han estat aquests: * 1) Independència: més aviat del que molts es pensen. (vegeu-lo aquí) * 2) Senyores que canten. (vegeu-lo aquí) * 3) Les cançons catalanes de 2012 que m’han agradat més. (vegeu-lo aquí) (n’hi ha més) * 4) Sobre els Gaudí i el cinema
(La sèrie comença aquí) Un grup d’amics viatja de tant en tant a Roma per passar-hi uns dies, menjar bé i contemplar amb calma les nombroses meravelles de la Ciutat Eterna. En un d’aquests viatges, el Climent, membre de la colla i escriptor amb obra intermitent, sorprén els seus companys l’últim dia quan els diu que marxin sense ell. Que s’hi queda per veure
Acabo d’assabentar-me’n via Vilaweb: l’escriptor Màrius Serra ha estat elegit membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. És, sens dubte, una notícia magnífica. Per a ell, és clar, i sobretot pel país, que demostra amb decisions com aquesta que té molt clars on hi té els referents. Escric de memòria però juraria que
Hi ha un parell de gironins que m’estimo molt i que em fan passar força fam a l’hora de tenir novetats relacionades amb la seva feina. Un és el músic Adrià Puntí, del qual ja fa massa temps que els seus incondicionals esperem disc nou. L’altre és l’escriptor Josep M. Fonalleras (vegeu aquí la seva fitxa al “Qui és qui”, aquesta
Us reprodueixo el text íntegre de la meva crítica del llibre de Màrius Serra que el passat desembre va guanyar el premi Sant Jordi de novel·la. És el mateix que podeu llegir des del dimecres passat en aquesta pàgina de Vilaweb Lletres. (n’hi ha més) Les mans que empenyen la cadira de rodes Pocs mesos després de
Avui, seguidors de les Totxanes, podeu llegir la meva crítica del llibre “Plans de futur”, amb el qual Màrius Serra va guanyar el premi Sant Jordi de novel·la. La trobareu a Vilaweb. I més concretament si feu clic aquí. I aquí unes declaracions de Màrius Serra. Per cert, apunteu-vos que la presentació de “Plans de
Aprofitem que aquest diumenge la mare de l’A. compleix 89 anys per fer-li un regal molt especial: visitem el Monestir de Sant Benet de Montserrat per compartir unes hores amb la germana Josefina que hi viu, integrada a la comunitat, des de fa una pila d’anys. Pel que sé, la Josefina era cosina del Josep Rabella, el pare de l’A. Vivia en el primer
Ginebra 20 març 60 Amic Triadú: no us estranyi que us enviï la novel·la a la redacció de Serra d’Or. He perdut la vostra adreça. Recordo el carrer, però no recordo el número i no vull riscar que el carter sigui talòs i que la novel·la torni cap a Ginebra abans que l’hàgiu llegida. Perdoneu,
Dies estranys, els que estic vivint. Fortament engripat, dimarts a primera hora de la tarda vaig forçar veu i màquina amb la meva intervenció al programa “L’Oracle” de Catalunya Ràdio dedicat a l’exposició sobre Joan Triadú de la qual sóc un dels comissaris (aquí podeu escoltar el programa complet… i la meva veu ronca i
Una tria de les definicions que més ens han agradat a l’A. i a mi entre les aparegudes darrerament als encreuats de La Vanguardia. El català, de Màrius Serra, i el castellà que signa Fortuny. * Lo único que nos permite ver és que no estamos en buena compañía: APAGÓN * Menut, però tanmateix a la moda:
Dino amb l’estimat Doctor R., perico trist i entranyable a més a més de professional altament qualificat en la modalitat del catalanisme pessimista, i com sempre que ens trobem em veig empès a contrarestar la seva visió tenebrista amb la meva convicció -més forta cada dia que passa- que això de marxar d’España ho tenim més a