Totxanes, totxos i maons

Ginebra 20 març 60

Amic Triadú: no us estranyi que us enviï la novel·la a la redacció de Serra d’Or. He perdut la vostra adreça. Recordo el carrer, però no recordo el número i no vull riscar que el carter sigui talòs i que la novel·la torni cap a Ginebra abans que l’hàgiu llegida. Perdoneu, doncs, que ho faci així. La novel·la me l’havien demanada…
(n’hi ha més) 

… per a llegir-la en vista a una possible publicació al Club dels novel·listes. No sé per què no m’entusiasma. Tinc la impressió que és una novel·la enterrada. Us l’envio tal com me la van remetre del S.J. La volia llegir amb calma i fer-hi uns quants retocs, però darrerament no he estat gaire bé i no m’he vist amb cor de fer-ho. Malgrat això, quan l’haureu llegida, voldreu tenir la gentilesa de passar-la al Joan Sales si no us representa una molèstia molt grossa? Sembla que Xavier Benguerel corre per Xile. Ignoro si ja ha tornat. Sembla que també ha de llegir la novel·la.

Voldria –és demanar molt– que em diguéssiu sincerament si la novel·la, un cop llegida, us ha agradat. Jo no puc jutjar-la, és clar. A més a més actualmernt tinc al cap a coses noves. A una altra novel·la que si surt com vull serà important. -Val més viure d’il·lusions…- És a dir, serà important si puc sostenir un to, però, ja us dic, actualment estic una mica cansada i el meu cansament reposa fent contes. Us n’adjunto un que, de moment, m’estimo molt. Tinc la sensació que, entre la novel·la i el conte, us estic literalment metrallant. Perdó.

Mercè Rodoreda

P.S. Joan Sales va dir que el títol de “Colometa” no li agradava gaire. Potser té raó tot i que per a mi el títol no fa la novel·la. Provisionalment he adoptat el de “Un vol de coloms”; reflecteix, em sembla, aquesta cosa d’efímer, de mica de cosa de no-res que és Colometa.

—————————————————————————————–

Aquesta carta mecanoscrita de Mercè Rodoreda és una de les 10 que es mostren a l’exposició “Llegir com viure. Homenatge a Joan Triadú 1921-2010”, de la qual sóc comissari conjuntament amb Susanna Àlvarez, i que es pot visitar a la Sala Cotxeres del Palau Robert de Barcelona fins al 28 d’abril.

El visitant hi trobarà també correspondència -a mà o a màquina- de Baltasar Porcel, Josep Carner, Carles Riba, Josep Tremoleda, Jordi Pujol, Jordi Sarsanedas, Joan Pelegrí, Esteve Albert i una segona carta de Mercè Rodoreda.

Les cartes estan escanejades i es poden emportar com a record i testimoni d’una època i d’una manera de comunicar-se que ja ha passat a la Història.