Aquest mes d’abril he publicat un total de setze apunts. Els 10 més visitats han estat aquests: * 1) Sant Jordi 2013: les meves recomanacions. (vegeu-lo aquí) * 2) Arts Santa Mònica com a símptoma. (vegeu-lo aquí) * 3) Pista llarga per a la Tina Vallès. (vegeu-lo aquí) (n’hi ha més) * 4) Sorpreses de la ràdio matinera.
Els seguidors d’aquestes Totxanes segurament recordaran de quina manera més màgica el meu company del servei militar Àngel Checa va reprendre contacte amb mi després de quaranta anys. Ho vaig explicar aquí mateix fa uns mesos i us asseguro que cada vegada que rellegeixo aquell apunt em faig creus de com arriba a ser de generosa i imprevisible
Aquí teniu una tria de les definicions que més ens han agradat a l’A. i a mi entre les aparegudes darrerament als encreuats de La Vanguardia. El català, de Màrius Serra, i el castellà que signa Fortuny. * Se abre picando: APETITO * Prudència pròpia de la ballarina d’estriptís: CAUTELA (MS) * Caida de corriente: CASCADA (n’hi
(Anys 1962 a 1964) Me’n recordo del dia que vaig anar amb els pares i mon germà a veure La Passió d’Olesa de Montserrat. No l’he oblidat pas, aquell diumenge. Per diversos motius, però, sobretot, perquè aquell dia, en aquella representació, vaig aprendre un mot nou. (n’hi ha més) Me’n recordo del dia que vaig anar amb els
Després de quasi tres mesos i mig oberta al públic, el proper diumenge 28 d’abril serà l’últim dia per visitar a la Sala Cotxeres del Palau Robert de Barcelona l’exposició “Llegir com viure. Homenatge a Joan Triadú (1921-2010)”. La mostra no s’atura aquí, però. Ara es posa a caminar: el 9 de maig s’inaugura a Vic i després anirà a Sant
(Anys 50 i 60) Me’n recordo de quan l’àvia Juanita i la tieta Maria Teresa em parlaven dels Magatzems Alemanys i, en veure que es referien als Almacenes Capitolio del carrer Pelayo, no entenia per quina raó els canviaven el nom. Fins al dia que se’m va ocórrer preguntar-li a mon pare. Aleshores vaig saber que aquells
Malgrat el que comentava dies enrere en aquest apunt, torno a caure en la temptació de penjar la meva llista de recomanacions de Sant Jordi. Una llista que, naturalment, la confegeixo a partir dels llibres que he pogut llegir o almenys fullejar detingudament fins avui. No té, per tant, cap vocació d’exhaustivitat ni d’oracle de Delfos. L’única
Amb una subtil i elegantíssima estirada d’orelles final -que m’he guanyat merescudament, per acaparador i no deixar enraonar als altres- la Susanna Àlvarez i Rodolès, l’altra comissària de l’exposició “Llegir com viure. Homenatge a Joan Triadú (1921-2010)”, fa algunes reflexions en el seu Bloc a propòsit de la Jornada sobre Triadú que vàrem celebrar fa un parell
Ho confesso: després de nou anys fent aquestes Totxanes poques vegades en començar a escriure un apunt m’he trobat amb el cor tan dividit com ara. D’una banda, em costa desprendre’m de la discreció que potser escauria a la meva condició de treballador del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, però, per l’altra, la meva
El proper diumenge, 14 d’abril, quan siguin les 6 de la tarda en punt es compliran quinze anys de l’inici de les activitats docents a l’Escola d’Escriptura i Humanitats de l’Ateneu Barcelonès. Parlo amb coneixement de causa perquè just aquell dia -un dimarts- i en aquella mateixa hora Isidre Grau i jo vàrem començar els nostres respectius cursos trimestrals (ell de contes, jo
(Anys 1965 a 1969) Me’n recordo de quan freqüentava la Llibreria Francesa a la percaça de la revista musical “Salut les copains” els mesos que hi havia sort i l’exemplar aconseguia superar els tràmits de la frontera i els obstacles de la censura. (n’hi ha més) Me’n recordo de quan freqüentava la Llibreria Francesa a la percaça de
Com vaig anunciar, el dijous per la tarda es va celebrar la Jornada sobre Joan Triadú en el marc de l’exposició “Llegir com viure” que en homenatge al mestre es va inaugurar al Palau Robert el passat gener i encara podeu visitar fins al 28 d’abril. Els detalls els trobareu aquí i no descarto, més endavant, estendre’m sobre algun aspecte concret de les moltes
Tal com em vaig comprometre en el meu apunt de fa uns dies dedicat al programa “El visitant”, de Catalunya Ràdio, l’Enric Lucena, director i presentador d’aquelles dues hores de programació de matinada m’ha escrit per explicar-me els motius pels quals ell i el seu equip han triat la música del grup La Tresca i la Verdesca. Més
Els seguidors habituals d’aquestes Totxanes saben perfectament qui és Tina Vallès i què penso sobre les virtuts que al meu parer aplega la seva trajectòria com a escriptora. Encara no fa dos anys vaig escriure aquí mateix un apunt en el qual feia un elogi de dues autores joves i summament prometedores. El títol que vaig triar no deixava espai als dubtes
(La sèrie comença aquí) La carrera discogràfica en solitari de Víctor Bocanegra comença l’any 2005 amb una estrena de luxe: “Bloc de lírica dura”, un disc d’homenatge al pintor i poeta Pepe Sales, mort als 39 anys a causa de la sida. És un conjunt de disset cançons amb textos de Sales i músiques de Bocanegra-Obiols. Cançons d’amor i droga,