Totxanes, totxos i maons

Acabo d’assabentar-me’n via Vilaweb: l’escriptor Màrius Serra ha estat elegit membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. És, sens dubte, una notícia magnífica. Per a ell, és clar, i sobretot pel país, que demostra amb decisions com aquesta que té molt clars on hi té els referents.

Escric de memòria però juraria que l’últim escriptor a incorporar-se…  (n’hi ha més)

… a l’Institut -i a la històrica Secció Filològica– va ser Jaume Cabré, un altre home d’idees clares al qual, per entendre’ns, també li compraria amb els ulls tancats un cotxe de segona mà. 

Els seguidors d’aquestes Totxanes saben perfectament la llarga i intensa relació d’amistat -i d’admiració- que m’uneix amb en Màrius Serra. Un home amb el qual, ara me n’adono, he compartit situacions i escenes sorprenents i inoblidables.

A propòsit d’aquest nomenament m’ha vingut al cap una d’aquestes situacions. Va ser el 26 de març de 2007, data de la roda de premsa de presentació de la segona edició del “Diccionari de la llengua catalana” de l’Institut d’Estudis Catalans. En Màrius i jo érem asseguts molt a prop i puc assegurar que tan bon punt ens van repartir el volum va començar a buscar uns quants mots que tenia controlats per veure si havien estat admesos o no.

Quan va ser el torn de preguntes va alçar la mà i va fer esment al que em consta que és una de les seves dèries en relació al nostre diccionari normatiu: la definició del verb “cabrejar”, que es limita a parlar de quan la mar forma petites onades blanques d’escuma (quan “fa cabretes”).

Perquè vegeu que no us enganyo aquí teniu  l’apunt que vaig escriure l’endemà mateix d’aquella roda de premsa de presentació.

En fi… espero que d’aquí a no gaire temps els catalans estiguem cabrejats i ho fem, a més a més, amb totes les benediccions de l’Institut, la nostra Acadèmia.

Moltes felicitats, estimat Màrius Serra!!!