Totxanes, totxos i maons

Hi ha un parell de gironins que m’estimo molt i que em fan passar força fam a l’hora de tenir novetats relacionades amb la seva feina. Un és el músic Adrià Puntí, del qual ja fa massa temps que els seus incondicionals esperem disc nou. L’altre és l’escriptor Josep M. Fonalleras (vegeu aquí la seva fitxa al “Qui és qui”, aquesta base de dades que, per cert,  avui he llegit que algú diu que està ja obsoleta).

Ben mirat es tracta de dos creadors que, llevat del punt comú de la meva admiració per allò que fan, no tenen gaires paral·lelismes més. Puntí sembla desaparegut (o quasi) i Fonalleras, en canvi, continua en actiu en el món de la literatura juvenil i en el del periodisme publicant un article cada dia.

La llàstima -i això, és clar, no és culpa seva- és que la majoria dels seus articles apareixen en un diari que jo no compro i, per tant, per mi va el pollastre.

Ara Josep M. Fonalleras -després d’uns quants anys de silenci- treu una nova novel·la. Es diu “Climent”, l’edita Amsterdam, del grup Ara Llibres, i crec que serà un dels llibres a tenir en compte aquest Sant Jordi.

M’he passat el cap de setmana submergit en el món que ens desplega en aquesta novel·la. Estic a punt d’enllestir la segona lectura (no descarto, però, una més encara) i, per tant, ja anuncio un proper apunt en el qual parlaré de les meves impressions sobre aquest “Climent”, un personatge molt especial que m’ha permès passejar amb la imaginació per places i carrerons de la part més vella de Roma. Una zona que m’estimo especialment.

(Continua -i acaba- aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!