Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
11 de maig de 2010
1 comentari
GANDIA
Municipi situat en la comarca de la Safor. La superfície del terme és plana per tot el sector pròxim al litoral i muntanyosa per l’oest, part per la qual penetren les estribacions de la serra del Montdúver, i pel sud-oest on es desenvolupa la serra de la Falconera. El riu Serpis penetra el terme pel sud, recorrent cap al nord-oest fins a desembocar en la Mediterrània al sud del Grau. La ciutat està situada en terreny pla, en el marge esquerre del riu. La població ha experimentat una profinda transformació urbanística, amb un eixample que ha absorbit els antics municipis de Beniopa i Benipeixcar, i que s’ha posat més de manifest al Grau, on es troba uns dels principals nuclis turístics del País Valencià. Actuament té uns 80.000 habitants.
L’origen de Gandia arranca de l’època musulmana. El rei Jaume I l’anomena en 1249 al Llibre del Repartiment, més de cinquanta dels acompanyants del rei en la conquesta de València reberen cases a Gandia. En 1399 el rei Martí l’Humà concedí el títol de comte de Gandia a Alfons d’Aragó i Foix. En 1485 el ducat fou adquirit per la família dels Borja, i donà pas a un moment d’apogeu polític i cultural per a la ciutast, a l’estil renaixentista italià. El nucli principal dels habitants de Gandia fou de cristians vells, existint des d’antic una parròquia dedicada a Santa Maria que, a instàncies de la duquessa Maria Enríquez, el papa Alexandre VI, el 26 d’octubre de 1499, erigí en Església Col.legial. De seguida s’empregué l’eixample i reedificació de l’edifici amb artistíc estil ogival o apuntat. Les millors artistes de l’època deixaren allí impressionants obres d’art. De 1543 a 1551 Francesc de Borja, el futur sant, fou el quart duc de Gandia. Amplià el recinte urbà amb la construcció de noves murades, edificà el col.legi de Sant Sebastià, convertit en Universitat pel Papa Pau III el 4 de novembre de 1547, avui dia Col.legi de les Escoles Pies. Després d’enviudar Francesc de Borja renuncià al ducat, ingressà en la Companyia de Jesús, de la qual fou el tercer Prepòsit General. Fou canonitzat en 1671.
El notable creixement de la població ha motivat la creació de diverses parròquies. El 29 de desembre de 1953 es constuiren les de Crist Rei, la Sagrada Família, Sant Nicolau del Grau i Sant Josep, aquesta última des de temps de l’Arquebisbe Sant Joan de Ribera havia sigut rectoria de l’antic raval; l’1 de març de 1965 s’erigí la parròquia de la Mare de Déu del Montdúver a Marxuquera; el 21 de març de 1969 es creà la de Santa Anna; i el 25 de maig de 1978 es constituí la de Sant Francesc de Borja. Comprén les parròquies dels antics municipis de Beniopa i Benipeixacar, absorbits per Gandia en 1965 i 1962, respectivament.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
…jo haguera escrit que “La superfície del terme està urbanitzada per tot el sector pròxim al litoral” … és broma
una forta abraçada company, als pixavins ens agrada que parlen del nostre poble :-))))