Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
4 de maig de 2010
2 comentaris
Gràcies de tot cor! escrivia el dilluns 26 d’abril a Levante l’homenot i patriota Josep Lluís Bausset
Ací us deixe el text.
Gràcies de tot cor!
Josep Lluís Bausset
Levante-EMV
Ací a la capital ha passat una cosa que podem qualificar que s’ha fet al revés. Estic referint-me al dissabte 17 d’abril al trinquet de Pelayo. Eixa vesprada apart de la partida sabatina setmanal hi havia també un homenatge a un que escriu les Impressions d’un aficionat per estar a punt de hi fer els cents anys. I jo hi crec que l’homenatge devia haver-se fet a un cúmul d’hòmens i entitats que pose a continuació pels treballs en pro de la nostra pilota valenciana, però no vull donar noms per si se m’oblida anomenar a alguns. Eixos noms i entitats són: la Federació Nacional de Pilota Valenciana, els trinqueters i col.laboradors per acondicionar com cal les pistes i adjacents, pels corredors d’apostes, pels jugadors que hi estan en activitat o ja jubilats o retirats joves i no tan joves, no vull dir-los vells, pels patrocinadors molt interessants com Bancaixa, la Universitat de València i tendes Vidal i algunes més, pel diari Levante i la seua direcció, el cap de redacció i la cap de secció, i l’amic Alberto Soldado, “Alma Mater”, tots de deports, que hi tenen l’atenció i paciència de publicar-me setmanalment les “Impressions d’un aficionat” a taquillers i porters, i a la afició de tot arreu sense oblidar-me de Val Net, el trio Fredi, Ribera i el fill i nét del Zurdo que han contribuït a promoure i resaltar i posar de relleu el nostre joc autòcton, la pilota. I per últim als amics del palquet de dalt o del dau del Pelayo, que hi són com si hi foren de la família, Navarro, el Rullo, el de Xirivella, l’Antoni Signes, Joan Alepuz, Plazas i, l’absent d’Algemesí. Ja hi veuen com l’homenatge se’l mereixien els que acabe de mencionar a tots ells junt a l’afició que hi són els que contribuixen a anar cap amunt la pilota, pilar, com la llengua, que hi sosté la nostra identitat. Dir que agraïsc els regals i les abraçades de tants i tants amics que vaig rebre i que sempre recordaré. Gràcies de tot cor!. I ara la partida interessant que, com deia, l’amic Soldado jugant els rogets, Àlvaro, Grau i Jesús, i, Pedrito ferint, contra els de blau, Soro III, Fèlix i Tino, en què tenint els blaus 55-50 i 30-0 perderen este joc, i 55-55, i l’últim al dau, fou per als vermells,60-55, en un joc final tens i emocionant. I prou!
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
… Josep Lluís Bausset transpua una humilitat que ja voldríem molts per a nosal3…es mereix tots els homenatges que estan fent-li, encara que a ell no li facen massa gràcia.