Arxiu de la categoria: kama

DOTZE PROPÒSITS PER AL 2016

Deixa un comentari

Malgrat que la lectura d’aquest article sembla començar en aquests instants, de fet ja va fer-ho el passat mes d’octubre.

Aleshores, al text titulat “El sànscrit o els perills de les nits d’estiu” (1), s’hi esmentaven fins a cinc maneres diferents de referir-se a l’amor, cada una de les quals aportava un suggerent matís diferenciador.

Es tracta de les següents:

– snehala: amor tendre
– kama: passió eròtica
– prema: estima amistosa
– rati: oferiment de plaer i diversió
– priti: afecte sincer i alegre

Practicar-les totes – o algunes!, però quines? – és sens dubte recomanable en qualsevol moment i també, lògicament, durant l’any que ara comença. Seria, a més, una excel·lent manera de contribuir a amorosir l’estrany episodi històric en el que estem immersos.

Es tracta, en tot cas, d’una part de la somrient proposta d’aquest bloc per al 2016.

640px-Indian_-_Flirtation_on_the_Riverbank_-_Walters_W860 - 2a Còpia (2)Per a anar completant la dotzena de propòsits promesos al títol, cal recordar que a l’article citat s’hi comentava igualment que hi ha més d’una cinquantena de paraules sànscrites que fan referència a tota mena d’afectes. S’hi feia curt.

El lèxic d’aquesta llengua extraordinària en disposa – entre substantius, adjectius, verbs, derivats i compostos – d’un nombre molt més elevat, tant alt que establir-ne – o llegir-ne – un inventari complet seria una tasca ingent – els diversos diccionaris en recullen llarguíssimes llistes, però sempre parcialment diferents – i, sobretot, inútil: els documents tot sovint descoberts pels investigadors – ocults com estaven sota els estrats dels mil·lennis – revelen constantment nous termes.

La raó d’aquest fenomen es troba en la immensa riquesa del sànscrit, és a dir, en la seva permanent capacitat de generar paraules i significats que amplien les possibilitats de comprensió de la realitat i d’expressió dels seus coneixedors.

Proven aquesta aparentment agosarada afirmació  els cinc termes “amorosos” inclosos a continuació, ja que enriqueixen claramanent la llista d’intencions per al nou any i permeten – si aquesta és la sàvia i altament recomanable resolució del lector – explorar nous tipus d’afectes:

– apahnava: fascinació, seducció
– kandarpa: desig incontrolable
– subhaga: amor conjugal
– cauryarata: passió secreta
– dosaramana: relació nocturna

Clar que hi ha desmostracions d’amor igualment intenses i profitoses, dirigides no pas a amants individuals sinó a col·lectius més o menys nombrosos i propers, tot intervenint a més, directament i en persona, en els crucials esdeveniments dels propers mesos.

Aquest bloc en proposa – per a completar els dotze propòsits d’aquest any – un parell més:

– El patriotisme es designa en sànscrit amb la bonica paraula “deshabhakti”, és a dir “bhakti” (fidelitat, lleialtat, devoció, etc.) a “desha” (país nadiu).

– I per a referir-se a la solidaritat, ja sigui als nostres conciutadans en situacions injustes o difícils o als habitants o als infants d’altres països, es fa servir el mot “lokasamgraha”, extret directament del Bhagavad Gita (2) i que significa “benestar” (samgraha) del “loka” (món).

Sigui com sigui, tant si estem compartint un secret “cauryarata” o un tendre “snehala” – o qualsevol altra modalitat amorosa – amb la causa i l’objecte dels nostres sospirs, com si contribuïm a millorar la situació de grups de persones de qualsevol indret i edat, per mitjà del “deshabhakti” o del “lokasamgraha”, es tracta segur d’excel·lents i molt aconsellables resolucions per al 2016.

I per a sempre, per cert.

 

(1) Podeu llegir-lo seguint aquest ENLLAÇ.

(2) Es tracta del vintè “sholka” – o vers – del Capítol III d’aquest bellíssim i fonamental text de la filosofia hindú.

Joan Mascaró ens proposa la versió següent: “El rei Janaka i altres guerrers arribaren a la perfecció del camí de l’acció: que la teva intenció sia el bé de tothom, i per tant compleix el teu deure.” (Les paraules en negreta han estat afegides en aquest nota per a aclarir millor l’origen de la paraula “lokasamgraha”.)

Aquesta entrada s'ha publicat en Bhagavad Gita, General, Inici, Sànscrit el 8 de gener de 2016 per toni-f

AL MAHABHARATA… O ENLLOC (PROPOSTA DE PROPÒSIT PER AL 2015)

Deixa un comentari

Quan es fa referència al Mahabharata, és freqüent citar el vers:

El que no és en aquest poema no es troba enlloc més.

Es posen així de relleu dos aspectes fonamentals d’aquesta extraordinària composició èpica de la literatura sànscrita.

Per un cantó, s’al·ludeix a la sorprenent extensió de l’obra: dos-cents mil versos conformen, per mitjà d’un milió vuite-centes mil paraules, una narració continguda en divuit llibres que inclouen, al seu torn, un nombre variable d’altres llibres. El resultat és un volum gegantí: deu vegades la Ilíada i l’Odissea juntes o bé tres Bíblies seguides, una darrera l’altra.

El seu contingut és també meravellosament ric: un nucli de protagonistes format per una vintena de reis i reines, guerrers, sacerdots, savis, déus i semidéus, un centenar d’importants altres personatges i més d’un miler de caràcters auxiliars desenvolupen un intens argument principal que és acompanyat per tota mena de narracions secundàries i de tractats de tot tipus – entre ells l’enlluernadora espurna espiritual del famosíssim Bhagavad Gita – cada u d’ells mereixedors, per separat i mèrits propis, d’una lectura atenta i plaent.

Però la cita – que correspon a l’estrofa 53 del capítol LXIII de l’Adi Parva – o Llibre (Parva) del Començament (Adi) – (1) no és completa. El text complet enuncia:

Tot el que s’ha dit fins ara sobre la virtut, la riquesa, el plaer i l’alliberament (2) pot ser trobat en altres indrets, però… el que no és en aquest poema no es troba enlloc més!

En efecte – a través dels variadíssims textos que ofereix – el llibre mostra les virtuts, els vicis, els desitjos, els conflictes i la resta de circumstàncies i afanys que acompanyen els homes i les dones de al llarg dels temps i a tot arreu.

Una altra estrofa del mateix Adi Parva (la 385 del Capítol II) ho constata:

Així com els pensaments tenen la seva base en els sentits, aquesta narració estableix els fonaments dels deures i de les virtuts de la Humanitat.

Però el Mahabharata té, encara, un tercer nivell ja que va més enllà de la narració propiament dita i de la interpretació dels fets que descriu. La seva lectura aclareix el sentit més profund dels esdeveniments que exposa i incrementa la capacitat d’interioritzar el seu veritable significat:

Així com el sol dispersa la foscor, les paraules d’aquest poema sobre el deure, el profit, el desig i la transcendència dilueixen la ignorància.

Així com la lluna plena, amb la seva tènue claror, obre les poncelles del nenúfar, la llum d’aquest poema desplega els pètals de la intel·ligència humana.

(Estrofes 85 i 86 del capítol I de l’esmentat Adi Parva.)

De fet, – els seus assidus lectors ho constatem i hi convenim – les pàgines del Mahabharata obren la ment, afinen la sensibilitat, augmenten la capacitat d’analitzar i de comprendre i, per tant, ajuden a que la quotidianitat sigui més plena, conscient i feliç.

Perquè – per a dir-ho sens dubte millor – amb paraules del propi Adi Parva (I.84):

En un món envoltat per les tenebres de la ignorància, aquest poema – com si fos un remei contra la ceguesa – obre els ulls al Coneixement (3).

 

(1) Bona part de l’Adi Parva descriu el contingut i la intenció del propi Mahabharata; es tracta, molt probablement, d’un dels primers usos de metaliteratura, o de literatura sobre ella mateixa. Les cites d’aquest article en provenen.

(2) Aquests objectius de la vida de les persones constitueixen el “purusharta” (finalitats humanes): dharma (virtut), artha (riquesa), kama (plaer) i moksha (alliberament). Són una de les bases de l’hinduisme. Més avall, a la versió de les estrofes 85 i 86, es proposen traduccions alternatives d’aquests mateixos conceptes: deure, profit, desig i transcendència).

(3) Pot haver-hi millor propòsit personal per al 2015 que llegir – o rellegir – el Mahabharata. Els lectors tenim la fortuna de disposar d’una excel·lent traducció d’Artur Martí i de Josep M. Duch de la ja clàssica versió abreujada feta per Kamala Subramaniam (Col·lecció Samadhi Marga; Rafael Dalmau, Editor). També es pot accedir al text en traduccions íntegres o no, en anglés i en francès, gratuïtes a internet i a edicions convencionals a les llibreries.

 

 

 

Aquesta entrada s'ha publicat en Inici, Literatura sànscrita el 3 de gener de 2015 per toni-f