No és la religió, estúpids
Poc em pensava en escriure el mail obert d’aquesta quinzena que la brutalitat sense sentit ens colpiria com ho va fer ahir dilluns. Jo mirava d’argumentar, a propòsit de l’anomenat terrorisme islàmic, que la necessitat que tenim de trobar explicacions ens pot dur a enganyar-nos i, amb l’afany de comprendre, més aviat acabem de mal entendre el que escapa a la nostra comprensió. La meva conclusió, provisional, és que, avui, el que en diem fonamentalisme religiós, o justícia revolucionària, més aviat sol emmascarar ressentiment. Em sembla que és per ressentiment, per un ressentiment que pot ser aprioristic i genèric, que al nostre voltant hi ha individus capaços fins i tot de fer-se conversos a l’Islam o al que faci falta. Per trobar cobertura a l’afany de fer mal i poder deixar córrer la set indiferenciada de venjança que els provoca el sol fet que cada dia surti el sol.