Qualsevol exercici té uns codis que s’expressen a través d’un llenguatge que li és propi. No només a través del llenguatge, en el cas de les converses, de qualsevol conversa o voluntat de comunicar: El silenci, per exemple, és complexitat, ja ho sabem. I els gestos, l’expressió corporal, és clar. Però és a través del
Los meus amics són massa bons. Si no me’ls estimo, no són amics. I este cap de setmana vindrà en Pucu. I si darrerament m’heu llegit per ací (no em llegireu seriosament enlloc més) sabreu que en Pucu és una persona important. Alguns que em llegiu, el coneixeu i ja ho sabeu. Veniu i fotem
He pintat la finestra de blau, però allò que em cura és l’escriptura i uns breus precs solemnes i senzills que no diré, que ara no escriuré, però que duc al pap i anomeno quan passejo, torno, vaig i vinc, em calço, m’alço i torno a caure. A Déu encomano l’angoixa i en la nit
Ja podeu consultar el vostre pronòstic per a la propera setmana. De res. Àries, amic, si prens te, no passa res, però recorda que el cafè també és un estimulant. Taure, esta setmana pensaràs la possibilitat de corregir quelcom que no et convenç. No et preocupis, és normal. Cranc, les teues emocions són reals i
Sóc un entusiasta dels mercats municipals, la qual cosa comparteixo amb lo meu amic Pocurull. Quan en ‘Pucu’ em visita, anem a esmorzar al mercat de Tortosa: Un entrepà d’abadejo amb allioli. I un Vichy.
Un dia vaig muntar a Alcover. El DARP havia programat una Jornada tècnica sobre ‘apicultura avançada’ i quan va acabar ja era fosc. I plovia. Però tenia ganes de rememorar Montblanc. Vaig descobrir Montblanc de ben xicotet, de la mà dels de casa. I quan vaig viure a Tarragona hi anava sovint. Sovint, només pel
Potser perquè el cos té memòria, per entendre’ns entre profans, ja fa estona que les geometries i les geografies de la matèria em deleiten, em distreuen, m’emocionen. Sí, m’emocionen els paisatges, un parlar, una expressió, un somriure, un silenci. Observar i contrastar i sense fer-ne una religió, ni una manera de viure, evidentment. A la
El National Geographic d’este mes publica un reportatge sobre els ‘genis’. M’ha agradat constatar que les publicacions serioses, ja siguin de divulgació o no, empren un llenguatge entenedor, sense equívocs. Sobre el què s’hi diu, m’agrada constatar que malgrat la publicitat histriònica i delirant dels nostres dies, el rigor en l’exposició de qualsevol recerca (recerca
La teua vida literalment dins d’un vehicle que et du allà on pretens que et dugui. Al pap hi dus tot allò que ara mateix està en construcció, més lo passat. No sospites res que s’escapi de la lògica presencial amb que t’has llevat este matí. Les esperances, les voluntats, les certeses, les incerteses, les