Solcades

Ser cristià o sentir-se cristià és una qüestió d’actes i de fe. Jo he conegut de prop a no poques persones que no estan disposades a viure en el camí de la fe tot i ser conscients o intuïr que fóra el millor per elles. Són persones que sovint tenen una pobra resiliència, una manifesta incapacitat per a afrontar amb èxit una situació desfavorable. I són, alhora, persones que poden cultivar ressentiments i actituds perjudicials.

En els nostres dies moltes persones cerquen les emocions fàcils, les marrades més senzilles, a base de consumir, de pagar per a elles, sense adosar-se’n que el canvi més radical està en el seu interior. En aquest ordre, és fàcil adonar-se que l’estrès duu a la insatisfacció i les formes de relacionar-se massa sovint passen per aparentar allò que hom no és.

Tot plegat els duu a desconfiar de la bondat de Déu i de la seua existència. Si Déu fos tant bo, les meues imperfeccions, les meues desventures, tots los meus mals, serien d’una altra manera, pensen. Idò, la bondat de Déu i Déu mateix els resulta una invenció dels humans, un relat per a persones fluixes, una mera sortida expiatòria.

Des del meu punt de vista, aquestes persones, dignes com qualsevol dels mortals, es passen la vida pendents dels infortunis dels seus veïns. Vull dir que són molt vulnerables en relació als Manaments, a sentir enveges i fins i tot a alegrar-se de les petites desgràcies que no els atenyen. D’això no se’n parla, però és ben present en els nostres dies marcats per la competitivitat i el materialisme.

Ser cristià no és una condició senzilla. Les nostres febleses se’ns fan presents cada dia, en tot moment. Estimar o comprendre, si més no, aquell que no ens agrada, implica fer gimnàs, entrenament. Per això també cal advertir que seria un error considerar que pel fet de proclamar-se cristià hom està lliure de tota culpa. És evident que no, però cal suposar que en aquella persona hi ha la virtut de l’esmena, que té una consciència que la fa trascendir de cara a esdevenir millor en el sentit ètic i moral. I això, per què no dir-ho, també ateny a la Salvació.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!