Chào ông Viêt Nam

Ahir, a casa, com sempre, o quasi, al barri de Gràcia. La dona assassinada a ganivetades presumptament per el seu company que va voler suicidar-se. Ha estat detingut.
I ahir també a Madrid, l’home va entrar a la botiga i va voler matar la dona a ganivetades, però sortosament, el pare de la noia i altra gent ho van impedir. Ganivet, ferides, sang, violència, ira.

Denunciar, denunciar i denunciar, no podem fer altra cosa. Una crueltat injusta i sense justificació.

El meu sincer condol, tristor i ràbia.
I uns frangipanis d’un jardí en un lloc al nord d’una illa-continent.

El presumpte autor, l’home, s’ha lliurat a la policia, a Catalunya, després de confessar haver assassinat la seva dona i també el fill d’ella a Roquetas de Mar (Almeria).
No hi havía denúncia per maltractaments i la policia en entrar a casa va descobrir els dos cossos sense vida, talment com l’home havia descrit.
Ràbia continguda, incredulitat, aquesta violència que sembla no tenir aturador i que cal denunciar una i una altra vegada.

El meu sincer condol i tristor, molta tristor en un dia de febrer amb aquestes flors d’un racó d’un petit oasi en un desert d’un continent llunyà.

Divendres dues dones han mort presumptament a mans dels seus companys.
Villacarrillo, Jaén i Calvià, Mallorca.
Dissabte una altra dona ha mort a ganivetades a Campo de Criptana. 
Els autors s’han lliurat a la policia.
Hem començat un any 2011 violent, i la tristor envaeix la meva ànima. El meu sincer condol i ràbia, incomprensió, neguit, denúncia.

Una orquídia de color violeta d’un jardí en un racó d’un país llunyà.

Ahir a Cartagena, la dona morta a ganivetades presumptament per el seu company que ha fugit. La filla de nou anys va descobrir el cos sense vida de la seva mare. A casa. Com  sempre. No hi havíen denúncies.

Molta tristor i el meu sincer condol. És un acte abominant, execrable. 
La flor de mimosa d’aquest final de mes de gener prop de casa i llegint poesia:

Vora la mar, sobre l’arena clara,
l’aigua mor als meus peus.
Màgica riu, i tremola; i encara
plena d’estranyes veus,

Vora la mar – Màrius Torres – 1937

Avui, a Fuenlabrada, l’home ha estrangulat la dona, a casa, dins d’una habitació. El presumpte autor, el company, l’home, va fugir. Dotze hores després van descobrir el cos mort de la dona. El presumpte autor ha estat detingut.

Tristor, ràbia, impotència, no entendre aquesta violència brutal.

El meu condol i les flors d’un racó qualsevol d’aquest món.

I continuarem denunciant, sense perdre l’ànim, ni caure en cap feblesa.

Llegeixo avui que ahir a Granada l’home va matar la seva dona. El presumpte autor ja l’han detingut. La dona esperava el segon fill. Els maltractaments, els assassinats no s’aturen, en el nostre país, arreu d’Europa, a Àfrica, Àsia, Oceanía, Amèrica. Denunciem els que llegim a la premsa de l’altra banda de l’Ebre o a la nostra i també a la premsa d’altres països. Només faig esment dels crims de la península. Les estadístiques seríen massa esgarrifoses si començo a escriure i denunciar crims i noms de dones mortes d’arreu del món.

Prop de Segovia, l’home ha matat la dona i també el fill de 16 anys a trets, amb una escopeta de caça. Posteriorment ell s’ha suicidat. Havíen començat els tràmits de divorci. 

Novament aquesta violència injusta, cruel i sense sentit. I continuarem denunciant els fets. La primera dona que perd la vida juntament amb el seu fill en aquest nou any 2011.

Crec que com s’han de retallar despeses, de moment a la Conselleria d’Interior del nostre país, el nou titular ha suprimit la direcció general o secretaría (desconec els organigrames del funcionariat) que s’ocupava directament d’aquests crims, i també ajudava a les dones que denunciàven els maltractaments. Crec que s’ha integrat en un altre departament o secretaria general o presidència o ves a saber. Em dol aquest canvi.

El meu sincer condol, i tristor en aquest dia de gener, assolellat i lluminós. I unes flors que he trobat en aquest el meu jardí de fotografíes fetes arreu del món. Un indret petit, plàcid, vora un riu meravellós.

En un dels meus apunts de denúncia, exactament el del día 16 de setembre 2010, vaig anar anotant les dates i n’ha sortit una estadística.

Les flors són diferents. Optimistes, ténen vida, color, respiren, trobades en un bosc del Pirineu camí de Montgarri.

                                                   Clickeu ACÍ

Fa tan sols dos díes; en un poble de Ciudad real,  la dona, jove de 24 anys i mare de quatre fills, ha estat assassinada presumptament per el seu company, violentament, escanyada. La dona ja havia denunciat diferents cops la seva por, els maltractaments. 
L’home ha estat empresonat.

Però aquesta violència senzillament no té aturador, malgrat les prevencions, ajudes, o esperances que un dia s’acabi.

Ràbia, tristor, condol i les flors d’enguany, blanques i tacades de sang.

Ahir a Dènia, el pare ha assassinat a trets de pistola al seu fill de quatre anys i després s’ha suicidat. Sembla que el procés de divorci i la custodia del nen poden ser raons per aquest assassinat sense sentit, injust, cruel, aberrant. Un mal que ha fet a una víctima innocent, el seu fill. Qualsevol que siga la situació d’aquest home, aquest assassinat el fa esser absurd, cruel, violent. No té cap sentit.

Torno a escriure la frase que va dir en Clint Eastwood en la pel.lícula ‘Sense perdó’ (ahir la vaig transcriure en la denúncia de l’assassinat de dues dones):

—  Quan mates un nen li prens tot: tot el que ha estat en tan poc temps, tot el que és i tot el que podía haver estat —

Hem de continuar denunciant aquest tipus de violència. Aquest any 2010 és difícil. Hi ha esperances per els propers ??

Una rosa blanca, neta, innocent, en mig d’una foscor de crueltat que l’envolta.

A Santa Maria de Palautordera, el presumpte assassí, company de la dona, ha confessat el seu crim.
A Extremadura ahir el presumpte autor, ex company de la dona, denunciat per maltractaments, ha assassinat la dona.
Les dues dones, joves, entre trenta i quaranta anys, però això tampoc és important.
Encara hi ha un possible nou assassinat pendent de confirmar. La desaparició d’una dona a Boadilla del Monte. Va anar a sopar amb el seu ex company, i va desaparèixer. Fa dos díes es va trobar el cos mort, suicidi, de l’ex-company d’aquesta dona. Continúen investigant …. Un final feliç no sembla possible.

És aquesta violència sense sentit i que sembla no té límits. El meu sincer condol i novament la tristor que no la puc fer esvaïr de la meva ment.

Hi ha gent que sempre cerca certa comprensió per els assassins i es troben els motius i de vegades es vol justificar aquesta violència. Avui he llegit una frase que va expressar molt bé en Clint Eastwood en la pel.lícula ‘Sense perdó’ (guanyadora d’un Oscar) :


Quan mates un home ( o una dona) li prens tot; tot el que ha estat, tot el que és i tot el que podía haver estat.
 

Reflexionem tots plegats …. 

Aquest matí, a Barakaldo. El presumpte autor, ja detingut, ha entrat al domicili de la seva ex-parella i l’ha assassinat inexplicablement i a més ha ferit greument el nou company de la dona. L’autor d’aquest nou acte violent havía estat ja ‘condemnat’ a un al.lunyament per les denúncies de la noia de només 25 anys. No ha servit de res.
I les estadístiques van pujant, i la violència sense sentit continúa i la denúncia no s’atura.

Ja sabeu en veure les flors el motiu del meu apunt ….. Tristor, condol, no entendre res,
ràbia. Les flors vermelles i blanques ….

Fins avui no he pogut llegir la confirmació de dues dones més assassinades presumptament per els seus companys. Una dona, a Leganés,  ja de més de 75 anys, ha mort en mans del seu home que ha intentat suicidar-se. La segona de només 23 anys, a Alacant,  morta per el seu ex-company, que ja tenia una ordre d’al.lunyament.

Les flors de sempre, segueixen vives, blanques i vermelles, i la denúncia que no s’ha d’aturar mai i cal publicar-la sempre. Però la tristor i el condol és encara més gran, perque continúa la meva incomprensió per aquests fets violents i sense cap mena de justificació.

Avui podem llegir estadístiques mundials, locals, veure fotografíes de víctimes … Declarar un dia, internacional, per lluitar contra aquesta violència injusta, absurda, sense sentit, està bé, però ja sabem que comporta pocs resultats. És el dia a dia que cal denunciar, en poques paraules, saber-ho, informar (malgrat se’ns digui que no és convenient perque ‘incita’ a nous assassinats per part de l’home).

Avui he llegit i he vist fotografíes d’un home encoratjant a les dones a ser valentes, a lluitar per la seva llibertat i denunciar, denunciar. Aquest home és en Hamid Karzai, i és President d’Afghanistan. L’auditori era ple de dones afghaneses, algunes van patir atacs amb àcid a les seves cares. Un país difícil, molt difícil, perque les dones puguin viure en llibertat. El senyor Hamid Karzai no és que sigui un polític net, i lliure de culpes, però aquesta conferència que va fer ahir dia 24 de novembre a Kabul, va ser un gest.

Avui les flors són bellissimes, collides en un jardí del Pirineu, un regal de’n F. a la seva dona M.C. en un dia assenyalat; un detall, collides amb afecte i amor, i molt de respecte. Una convivència plàcida, sense més.
Avui no és dia de flors blanques i vermelles.

Avui a les Illes Canàries; el presumpte autor, company de la víctima, l’ha matat a ganivetades i ha fugit. Està ja detingut i ha confessat el crim. Malgrat no existíen denuncies de maltractaments, el presumpte autor és conegut per la seva violència.
I la denúncia continúa, i les estadístiques van en augment.

Però, l’altre dia, a la premsa, se’ns va informar de l’aclariment de la desaparició d’una dona ara fa cinc anys a Vacarisses. La perseverància del pare, i el treball de la policia, ha resultat eficaç, i el presumpte autor, el marit de la víctima, ha confessat el seu crim i que fins ara havia pogut amagar.
Quans casos sense aclarir hi han ? Suposo que molts. Llegim la notícia, desaparició, assassinat sense saber qui ha estat, i després el silenci.

El meu sincer condol i tristor, molta tristor. I les flors de sempre, d’enguany, que no canvío. Unes flors vermelles i blanques d’un jardí d’una casa d’un país llunyà, on una dona ha tornat a ser lliure.

Ahir en aigües de l’Albufera es va trobar el cos mort d’una dona de no és de 50 anys.
No se’n sabíen els motius, i avui ja he llegit que el presumpte autor, el seu company ha estat arrestat per la policia confessant el seu crim. Sembla que té problemes psiquiàtrics.
No hi havíen denúncies de maltractaments. Tres fills s’han quedar orfes.

El meu sincer condol i tristor per aquest nou crim i les flors de sempre des de ja fa uns mesos, blanques i vermelles, d’un jardí d’un país llunyà, on una altra dona gaudeix d’una llibertat merescuda. Aquesta dona ja no té la llibertat per poder viure.