De nou la violència: Una dona ha estat assassinada
Ahir a Cartagena, la dona morta a ganivetades presumptament per el seu company que ha fugit. La filla de nou anys va descobrir el cos sense vida de la seva mare. A casa. Com sempre. No hi havíen denúncies.
Molta tristor i el meu sincer condol. És un acte abominant, execrable.
La flor de mimosa d’aquest final de mes de gener prop de casa i llegint poesia:
Vora la mar, sobre l’arena clara,
l’aigua mor als meus peus.
Màgica riu, i tremola; i encara
plena d’estranyes veus,
desvetlla al fons de la meva peresa
una llarga remor
d’onades mortes. Cançons de tristesa,
paraules de dolor,
crits de passió, recances antigues
–solada del meu cor!–
Onada del record, quan et deslligues,
safir i porpra i or,
com la veu de l’aigua, única i vària,
venint de molt endins,
el meu passat ressona en la fondària
dels meus cargols marins.
Vora la mar – Màrius Torres – 1937