He deixat passar gairebé una setmana per poder parlar, amb prudència i amb el necessari respecte a les creences de cadascú, dels actes de beatificació del Dr. Josep Samsó celebrats el passat dissabte a la Basílica de Santa Maria de Mataró amb participació – perdoneu que utilitzi el lèxic d’ una etapa històrica que pensava superada -, tant de les autoritats eclesiàstiques com de les civils. L’ acte era tant important com singular, doncs es celebrava en la mateixa parròquia on havia exercit el beat i es presentava com un acte de reconciliació amb voluntat d’acabar de superar l’antic conflicte religiós, que fou un dels principals problemes polítics i socials del primer terç del segle vint. Correspon únicament als practicants de la religió catòlica, majoritària a la societat catalana, valorar els actius morals que els ha portat a promoure el procés de beatificació. Els agnòstics faríem bé de no entrar en qüestions que òbviament ens són alienes, fet que no impedeix assenyalar que es podía haver tingut diferents motius per a fer-ho,entre d’altres els directament relacionats amb el seu assassinat per milicians partidaris d’ una revolució social amb fort contingut anticlerical.
Amb tot el respecte pels assistents a l’ acte, que no dubto hi anaren amb una íntima i forta convicció, no he pogut evitar pensar que es tractava de la “torna”, als homenatges als que igualment havien estat assassinats pels feixistes sublevats i que a Mataró tenen noms propis i que ajuden a reflexionar sobre el que suposa una societat fortament dividida i confrontada i per tant a desmitificar molts dels qui foren els seus principals actors. En el cas del Dr. Samsó, potser perquè el propi procés de beatificació hi obliga, els promotors han destacat el seu testimoni més evàngelic, intentant maquilllar la realitat d’un personatge més polièdric, envoltat de clars obscurs i de certa polèmica. No acabo d’ entendre, com han preferit l’ hagiografia, que l’ anàlisis objectiu, optant per deixar de banda episodis que amb molt, poc o gens fonament, podien enfosquir el procés. Tot plegat , sense massa reflexió històrica i amb una posada en escena d’ una sospitosa unanimitat sobre el que era correcte dir, silenciant o amagant qualsevol dubte o interrogant. El Dr. Samsó, és la representació més fidel dels religiosos que van viure en directe i en primera persona, que la religió catòlica perdés la condició de culte oficial d’ un estat monàrquic, en que les altres confessions eren només tolerades i tenien legalment prohibida qualsevol manifestació pública. D’ una església que fins a la proclamació de la República detentava un important poder ideològic, amb el monopoli gairebé total de l’ensenyament, imposant la seva moral en la vida dels ciutadans i donant suport a les opcions polítiques més carques i conservadores. La República va proclamar la complerta separació de l’ Església i Estat. Va legislar sobre el matrimoni civil i el divorci. Garantir la llibertat de cultes. Secularitzar els cementiris i finalment va aprovar la Llei de Congregacions Religioses, que els hi prohibia exercir l’ensenyament, suprimint del pressupost públic les partides destinades al manteniment del clergat. Fets que acabaren confrontant a bona part de l’ església catòlica amb les instituciones republicanes, radicalitzant les posicions d’ambdues bandes, que expliquen – però de cap manera justifiquen – que els sectors més radicalitzats i clarament anticlericals es declaressin hostils a l’església com a institució i utilitzant el buit de poder, practiquessin una injustificable violència amb crema d’ edificis de culte i assassinat de religiosos, entre ells el del Dr. Samsó. L’ ara beat fou víctima no només de les mans assassines d’ aquests pretesos revolucionaris, sinò també de ser el representant d´una esglèsia que majoritàriament va fer mans i mànigues, per aconseguir que els seus fidels s’ allunyessin de la República, aprofundint-se així la radicalitat d’un conflicte igualment alimentat per l’anticlericalisme. Tinc dubtes sobre si el procés de beatificació presentat con un acte de reconciliació, hagi servit per explicar la història personal del beat, que tenia les contradiccions pròpies de tota condició humana, potser perquè l’ objectiu de la jerarquia eclesial era tot un altre, més coherent amb el retorn a cert integrisme religiós. El que més em sobta es que els sectors més progressistes del cristianisme, ben representats en el govern municipal mataroní no hagin entés la jugada. Com fa anys va dir un famós teològ, si jesucrist ha estat novament cruxifixat, potser el Dr. Samsó ha estat una altre vegada víctima d’un procés promogut pels qui volen recuperar l’ hegemonia moral i cultural perduda, en una societat que havia donat fins ara passos de gegant cap a la seva completa laicització.
