MARTÍ FOURCADE.
Es ben curiós el que ens succeeix als catalans del sud, que ens quedem ben cofoïs quan exhibim muscle nacional i en canvi quotidianament mostrem una nimietat provinciana, fent més petit el país del que realment és. Quan parlem dels catalans del Nord massa sovint fem escarafalls, com si el troç del país que es troba sota l’administració francesa ja hagués perdut definitivament totes les característiques de la catalanitat, oblidant que nosaltres ho estem sota l’espanyola i que anem fent la “viu-viu” nacional amb moltes dificultats. Els del mig hem resistit millor que els de dalt i els de baix. Als nostres compatriotes de la perifèria els hi han canviat els topònims i molt a prop han estat de fer-ho amb nosaltres. La llengua es conserva poc, però aquí només sobreviu i els cognoms en totes bandes i costats, han sofert un més que perceptible procés d´adaptació a les llengües imperials. Serveixi aquesta reflexió, per a comentar la noticia que un atleta nord català, ha guanyat una medalla olímpica i que aquí abaix la gesta ha passat desapercebuda. La condició catalana de l´esportista no es que sigui una afirmació de quatre patriotes, sinó l’adjectiu que han emprat els diaris del nord. Naturalment que a l’estat veí, això només suposa un apel·latiu ” regional”, però aquí abaix els diaris simplement han omés aquesta condició, tal vegada com si no fos cert que “català”, a una i altre banda dels pirineus, prova la mateixa “raresa del fet”, darrera del que s’amaga una realitat nacional. Si Fourcade es català i a l´hora es diu que també es francés, es confirma que hi han catalans que administrativament no són espanyols, de la mateixa manera que n’ hi han que no som administrativament francesos. El que es comú, és el fet nacional català avui transfronterer. Martin Fourcade, ha estat la primera medalla catalana als Jocs Olímpics d’ hivern que es cel·lebren a Vancouver. Aquest titular, ben real es troba en un diari tan poc sospitòs de catalanisme, com l’ Indépendant, que relata la gesta atlètica com : “ Auteur d’une chevauchée fantastique, le Catalan a décroché la médaille d’argent, hier à l’issue de la mass-start. Une performance exceptionnelle pour le cadet des Fourcade qui a triomphé devant ses parents venus de la Llagonne.“. La Llagona, per si no ho sabeu, és un petit poble de la comarca del Capcir, que ens troba ben a prop dels Angles i de l’estació d’esquí de fons de Coll de la Llosa a “les neiges catalanes“. La condició de català es del tot diàfana pel diari de perpinyà ” En décrochant l’argent dimanche, Martin Fourcade a rejoint le cercle très fermé des sportifs catalans médaillés aux Jeux Olympiques. Dans ce glorieux palmarès, il côtoie désormais le cavalier Pierre Jonquères d’Oriola (médaillé d’or en 1952 et en 1964), l’escrimeur Christian d’Oriola (quadruple médaillé d’or en individuel et par équipes en 1948, 1952 et 1956 et doublé médaillé d’argent en 1948 et 1956), la snowboardeuse Doriane Vidal (médaillée d’argent en 2002) et le nageur Frédérick Bousquet (médaillé d’argent avec le relais 4×100 m nage libre en 2008 à Pékin)“. Parla el diari d’ esportistes catalans del Nord que han obtingut al llarg de la història medalles olímpiques. Tot plegat confirma que aquí ens mirem als compatriotes de dalt amb un cert despit i ja seria hora que ens ho féssim mirar. L’atleta del Capcir, es fill del batlle de la Llagona Marcel Fourcade, ara candidat en les eleccions regionals per la Llista “Europe Ecologie Pays Catalan”, que té el suport d’ERC i d’ altres grups nord catalans, el que confirma la nostre estulticia quan des del principat ignorem tot allò que passa més enllà del nostre nas. Us deixo un article de Solé Sabaté sobre l’ ignorància ignominiosa que tenim.
No sé si heu vist la crònica que dedicava a aquest tema media.cat, l’observatori crític dels mitjans, impulsat des del Grup de Periodistes Ramon Barnils. La podeu trobar aquí http://www.media.cat/2010/02/22/una-medalla-totalment-desapercebuda/