SANT JORDI MATA L’ ARANYA.
El meu oncle i padrí, suposo que amb el consentiment dels pares, va decidir que em diria Jordi. A l’ any 1953 els noms dels nadons podien interpretar-se també com una declaració de principis del proposant i us puc ben assegurar que aquest era el cas. L’ oncle Antoni, era allò que en deien un dels de la “seba”. Un catalanista “separatista”, que de jove treballant d’aprenent d’un comerç a Barcelona, s’havia relacionat amb la gent del CADCI i els joves de “Nosaltres sols”. Tot i la desfeta de la guerra, sempre va creure que era possible el ressorgiment del país. Guardava a dins d’un armari de “Can Jan” una senyera i al petit despatx de la botiga l’escut d’Estat català. Amb ell vaig aprendre l’ himne de l’ exèrcit popular català ( Un dia tràgic la gent més innoble d’ aquesta terra desferen la pau…). Que era això dels Països Catalans, que figuraven impresos en un mapa que ell repartia (Entre tots ho farem tot!). Els primers recitals dels setze jutges durant l’ estiu. Les explicacions sobre els fets de Prats de Molló i el President Macià, que jo escoltava amb curiositat d’infant i que relatats a Camprodon els feia ben propers. L’oncle hauria participat activament i amb emoció en la preparació de la consulta sobre la independència. I de ben segur que al dipositar dins l’ urna el vot afirmatiu, ens hauria dit: “Sant Jordi mata l’ aranya”.
LA DIADA DE SANT JORDI
La diada de Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l’olor que en fan els aires,
i les veus que van pel vent:
“Sant Jordi mata l’aranya”.
L’aranya que ell va matar
tenia molt mala bava,
terenyinava les flors
i se’n xuclava la flaire,
i el mes d’abril era trist i els nens i nenes ploraven.
……………………………
Quan el Sant hagué passat
tot jardí se retornava:
perxò cada any per Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l’olor que en fan els aires.
Joan Maragall (1860-1911)