EN PEP MANTÉ.
Em vaig assabentar de la mort del company Pep Manté durant les vacances, per una trucada de telèfon. Soc dels que no vaig poder assistir a l’ acte de comiat. Els advocats mataronins li devem un merescut homenatge, a qui ha estat un dels lletrats més importants de la ciutat dels darrers anys. Advocat laboralista – quan ser-ho era de per sí molt complicat -, de llarga trajectòria democràtica. Defensor de totes les “causes perdudes”. De mil i una iniciatives veïnals, laborals, autogestionades i cooperativistes. Tot plegat li va donar un vernís llibertari del que gaudia practicar en públic i en privat, encara que això li donés una imatge d’ infant terrible entre els membres de la classe social d’origen a qui em sembla, mai li perdonaren que s’ hagués canviat de bàndol. Advocat temut pels sectors benestants i a qui se l’imputaven tot tipus de maldats, quan eren actuacions professionals ben legítimes fetes en defensa dels seus clients. Fou un advocat que estimava la seva feina, la considerava socialment útil i l’ exercia amb certa radicalitat i vehemència i a vegades amb un excessiu dogmatisme. Però tot i això, de ben segur que cap dels seus clients hagués gosat criticar-lo per fer-ho. Els seus adversaris en els tribunals s’ havien d’espavilar si volien debatre amb igualtat de condicions, el que sempre es d´agrair. Ho dic amb coneixement, doncs en ocasions vaig tastar el pa que donava si se’l trobava a l´altre banda de l’ estrada. Puc doncs assegurar que tot i els legítims desencontres, sempre fou lleial amb els companys d’ ofici i en la defensa dels seus clients, que construïa des de la més amb absoluta honestedat amb les pròpies conviccions. En el terreny més personal vaig viure la seva directa solidaritat, cosa que sempre li vaig agrair. Al tornar a la feina, crec que els advocats de Mataró, ens correspon mostrar en públic el nostre reconeixement professional al company traspassat.