EVA RUMÍ, POETESSA.
Vaig conèixer a l’ Eva gairebé per casualitat en afers poc propers a la literatura. M’havien explicat que escrivia poesia i que acabava de guanyar el premi Amadeu Oller. Per curiositat intel·lectual vaig llegir els poemes agrupats en l’ obra “Punt de Fuga”. Em van sorprendre i fins tot vaig quedar fascinat per l’ autenticitat, bellesa i cruesa punyent dels seus textos. No ho sé del cert , però diria que escriu sense presses, mig amb recança, com si li fes por reconèixer com a propi el que diu. L’èxit com a poetessa, no es mesura per l’ obra publicada, sinó pel que s’explica i es transmet mitjançant la qualitat dels textos, objectius que en el seu cas aconsegueix. Algú va dir que no es pot escriure de pressa i es ben segur que l’Eva segueix el consell fil per randa. Ens diu que sobretot ho fa per aprendre a viure. Tot i la melangia que desprèn cada poema, hi ha darrera cada vers un cert fatalisme, que maquilla de seducció i rebel·lia, dues virtuts imprescindibles per l’ ofici que practica, que no amagen la pròpia por a que no hi hagi un final feliç. Potser per prudència no exhibeix allò que realment és: Poetessa. “Deixem que la tendresa es disfressi d’esperança”.
és un plaer escriure sabent que tinc lectors com tu. Només et vull dir que m’ha fet feliç llegir el teu apunt. Una abraçada.