JORDI SURINYACH

Amb els gols del Barça, el país ha explotat d’ alegria. Voliem donar-nos un bany d´auto estima col·lectiva i els jugadors del Barça ens hi han posat l’ espuma.  En plena crisis econòmica, just quan el procés de redreçament nacional del país es troba en un atzucac,  els èxits  esportius  d’ aquest equip  s’ han  convertit en  la fórmula màgica  per a sortir de l’ abatiment. Tot és posible i tot està per fer, repeteix  en Pep Guardiola recordant el poeta. Ahir els carrers de  tots els pobles i ciutats de Catalunya es van omplir de color blaugrana i de  banderes  estelades. Tota una advertència a Espanya, que cal convertir en racional premonició. Sorprèn el que tot plegat suposa de  millora a  la moral col·lectiva d’ un país tant punt  i posat com el nostre. El  Barça és la principal marca de Catalunya al món. Allò que ven més i que ens posa en el mapa tal com som, sense  que hi hagi  cap  complexe en mostrar la  catalanitat com a principal senyal d’identitat del club. Al menys en aquest àmbit,  ha estat possible una regeneració  triomfant. Allò que tanta falta  ens  faria  en la política nacional.  Gràcies Pep, per a fer-ho possible.

El suport donat per Heribert Barrera a la proposta de Joan Carretero, suposa un  impuls molt important  per a la gent de Reagrupament.Cat. L’ autoritat moral  del que fou  Secretari general i President d’ ERC. Diputat a Corts, President del Parlament en la primera legislatura i Diputat Europeu, està fora de qualsevol dubte. Que l’opinió d’en Barrera, aniria per aquests verals tampoc  es massa sorprenent,  si s’ ha seguit el seu estat d´ànim i l’ opinió  que ha reiteradament ha anat expressat en els darrers anys sobre  la preocupant situació del país. Barrera predica que en situacions excepcionals , calen sortides i propostes excepcionals. Com que es tracta d´un militant republicà  que s’ atreveix a donar suport a Joan Carretero, sense anunciar la seva baixa a ERC, caldrà veure  quina serà la reacció  de la direcció d’ aquest  Partit,  cosa  que permetrà conèixer,  fins a on estan disposats arribar en la defensa d’ una posició  política que si  no esmenen amb rapidesa, pot portar-los al desastre electoral.

Fa anys,  en aquests país hi havia un partit un “pel” diferent. Era conegut com “El Partit”, encara que  els propers l’ anomenaven “la casa” . Tenia una llarga història de resistència i lluita anti feixista, però també de duresa estalinista, sobretot en els seus inicis. Era la seva , una història amb  clars obscurs, que havia aconseguit millorar  i dignificar en  la llarga nit del franquisme, gràcies a la qualitat de molts dels seus militants, que  amb molt d’ esforç, havien construït una organització de matriu comunista, en la que  a partir de la década dels anys  seixanta  hi   havien anat a parar molts dels primers sindicalistes de base, altres provinents  de l’ heterodòxia marxista,  alguns lliure pensadors i bastants catalanistes d´esquerres. Gent, que buscava per sobre de tot  una organització que fós útil a la lluita contra el franquisme. Molt del prestigi aconseguit per aquest partit, fou gràcies a  un tipus de militant quines valors i virtuts eren per si sols tota una declaració de principis. Un d’aquests homes, combatent qualificat i  treballador actiu fou l’ Antoni Farrés, que fou elegit com a primer alcalde democràtic de Sabadell i estigué en aquest càrrec  durant molts anys. Avui hem conegut la seva defunció. Amb ell,  moren  també  una mica,  tots els que d’una  o altre forma, havien formar part  d’ allò  que algú va anomenar “el psuc de la vida”. Desapareix, un exemple del que foren els primers Ajuntaments democràtics. Ara, són tota una altre cosa. La mort de Farrés és, si se’m permet l’ exageració, la de l’ últim “psuquero”  i de ben segur, la de l’ últim gran alcalde.                 

El científic britànic Darwin, va escandalitzar  a una part de la societat de la seva època, en especial els sector més conservadors, que defensaven  una concepció estrictament religiosa de l´origen de la vida. Avui , que fa dos cents anys del seu naixement toca parlar de Darwin. M’ han semblat interessants les reflexions de dues  persones que aprecio i que provenen d’ àmbits ben diferentes. El primer és d’un científic català  nascut a Camprodon. Es tacta d’en Jaume Bertranpetit, doctor en biologia per la Universitat de Barcelona i catedràtic d’Antropologia a la Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida de la Universitat Pompeu Fabra. Es tracta d´una entrevista divulgativa que  va registrar Vilaweb i que de forma entendora ens explica   que l’ aportació més important de Darwin fou  haver considerat que els canvis en l´evolució  i en les variacions de les espècies passen per si mateixa. L´ altre és de l’ Eduard López, Llicenciat en Geografia i Història,  bon periodista, militant independentista i  avui polític professional ( en el  millor i més digne sentit de la paraula), que ocupa  en l’ actualitat el  càrrec de Vice Secretari General d´ERC. Es tracta en aquest cas, del  darrer apunt del seu bloc en el que  fa un paral·lelisme entre la selecció natural i els partits polítics, que he  trobat  especialment ocurrent i divertit, llàstima que amb similars diagnòstics, ja fa temps que arribem a conclusions diferents.

http://www.vilaweb.tv/?video=5542.

http://blocs.esquerra.cat/eduard-lopez/bloc/darwin