ORIOL PUJOL.
Sempre m’ha semblat injustos els comentaris àcids i crítics que alguns fan sobre la trajectòria política de l’Oriol Pujol. Després d’haver estat anomenat president del Grup Parlamentari de CIU i elegit secretari general adjunt de CDC, els escarafalls han anat a més. Hi ha qui ha parlat de l’hereu i altres s’hi han referit com el “nen” de Can Pujol, amb l’única intenció de desprestigiar els nomenaments amb una interpretació dels canvis en la política convergent feta en clau conspirativa. Segurament la dedicació política del fill del que fou President de la Generalitat té molt a veure amb l’influència familiar, però això passa en gairebé totes les activitats humanes i es un fet que de ben segur té molts avantatges però també importants inconvenients. El que hauria d’interessar als opinadors és si el nou secretari general adjunt, reforça o no la presència dels sobiranistes, altrament dits independentistes, en els òrgans de direcció de CDC i per extensió de tota la Federació Nacionalista. El President Montilla en plena campanya electoral, amb la clara intenció de desacreditar el seus directes oponents, va dir que la Convergència d’ Artur Mas no tenia res a veure amb la de Jordi Pujol. Pretenia fer entendre així, que hi havia una radicaltzació del missatge convergent cap a postulats sobiranistes. Intuïa que aquest procés era el resultat d’un canvi real i de fons a la societat catalana, en la que els partidaris del dret a decidir havien augmentat molt considerablement. Els “nous” convergents havien modificat el rumb partidari cap on pensaven que es situaria la nova centralitat política del catalanisme en els propers anys, el sobiranisme. Montilla, fou un bon observador, però un mal intèrpret de la realitat i els socialistes catalans no van saber adaptar-se al nou escenari. El PP tot i tenir-ho més clar es va limitar a esperar i mirar. ERC i els nous independentistes tot això els va agafar amb el pas canviat. L’elecció de l’Oriol Pujol no és un simple intercanvi de cadires o de favors. És la constatació que el catalanisme majoritari ha vist com l’espai electoral catalanista s’ha mogut cap una orientació més sobiranista i que cal anar en aquesta direcció. Per això es contradictori mantenir que la convergència d’ara es diferent a la de Jordi Pujol i tot seguit veure l’ ombra de l’avi del clot en els canvis de l’ organigrama partidari.