Soc dels que penso que una dia o altre, caldrà organitzar un gran homenatge popular i nacional al President Pujol, que haurà de ser molt plural i transversal. Jordi Pujol forma part de la història més recent de Catalunya i els seus actes vitals de militància, cívica, empresarial, patriòtica, partidària i governamental han influènciat a tota una generació de catalans. Recordo les pintades que com si fossin fites del camí, trobàvem a Ull de ter, Coma de Vaca o a la Vall de Núria i que en la meva infantesa em feren preguntar als més grans, qui era aquell home pel que es demanava la llibertat. Després i durant vint-i-tres anys va presidir el país. Tot i les possibles discrepàncies, no m´ha plagut mai, escoltar certes crítiques fàcils fetes des de la bona fe de certs militants de l´independentisme més abrandat. Avui que fa vuitanta anys, em commou especialment el contingut del seu article al diari Avui, explicant la trajectòria del noi del clot i la necessitat que tots continuem “la llarga rastellera de petjades, sempre en la bona direcció”.
http://www.avui.cat/cat/notices/2010/06/ara_que_faig_vuitanta_anys_101151.php
D’acord en que no ens cal les crítiques fàcils però tampoc caiguem en les adulacions fàcils… Jo, com l’Arzallus, no sóc economista, i com l’Arzallus tampoc entenc per quins set sous Pujol va renunciar a negociar el concert econòmic.