EN POL FA TRENTA ANYS.
Han passat trenta anys i les aparents certeses dels anys vuitanta han quedat molt enrera potser fins i tot massa, el que produeix una barreja de vertígen, melangia i orgull al comprobar que tot i els entrebancs, el dolor , l´agror i la tristesa , també hi ha hagut alegria, complaença i satisfacció per la feina feta. En tota família, encara que sigui “especial”, cadascú hi té el seu paper, els fills també. El més gran, acostuma a ser un mirall pels petits i un suport moral pels pares. Al menys és el que ara se’m fa present quan recordo que en els moments difícils – potser sense ser-ne conscient -, ens ha ajudat a no perdre la bruíxola vital, el que no és poc. Tot i que no ho aparenti, té un elevat sentit del deure i de la responsabilitat. Amant del risc controlat. Viatger per ofici i per afició. Excessivament pràctic i pragmàtic, el que l’ allunya d’ idealismes que considera poc útils. Tot i que per ofici, es mou amunt i avall, de Nord a Sud i d’ est a l’ oest, conserva un fort sentit d’ arrelament cap allò que considera propi i per tant especial i singular. Suposo que els estius a Menorca i Camprodon tenen molt a veure, amb aquest dosi de patriotisme que inconscientment arrossega.
Per molts anys Pol!.
PD: La fotografia és de la travessa d’ Ull de Ter a Núria feta a l´any 1990, celebrant el naixement d’en Jan.
La cancó és de Sopa de Cabra.
http://www.youtube.com/watch?v=3Yl_9YMAJEo