“JOHAN” I L’ ESTÈTICA DELS CATALANS.
El gust dels catalans per l’ estètica, es confirma amb aquesta afecció que tenim als debats estèrils. Dilluns passat, hi havia qui es preguntava amb un nivell més aviat alt d’ ingenuïtat, si era coherent que Johan Cruyff, es convertís en el nou entrenador de la selecció catalana de futbol, quan no parlava català ni tan sols a l’ intimitat. Òbviament que ajudaria molt, que fes tan lloable esforç el més aviat millor, però la feina més útil que pot fer ara en Johan a favor del seu país d’adopció, no és la de reforçar la normalització de la llengua pròpia, sinó el de donar notorietat i repercussió internacional al dret de la nació catalana a tenir seleccions pròpies, cosa que hauríem de saber aprofitar i no menysprear. La caverna espanyola, com sempre, ben aviat ho ha entès i no tardarà a posar dificultats al que és una proposta intel·ligent que pot donar conèixer al món les raons del nostre conflicte amb l’ estat. Un altre fet, aparentment allunyat del primer, confirma la nostre candidesa en qüestions d’ estètica. Naturalment que no hi ha res a dir a que hi hagi supervisió internacional a les consultes per l’ independència, convocades en més de cent municipis pel proper tretze de desembre, si no fos que per ara només comptem amb la presència de diputats europeus d’ Irlanda del Nord, Corsica i Sardenya. Suport que hem d’agrair i apreciar, però que no ens hauria d’ impedir reconèixer que obtindríem molta més repercussió i avançaríem cap a l’ objectiu amb molta més rapidesa, si hi hagués també l’ assistència de personalitats polítiques estrangeres amb reconeguda influència internacional. Com sempre, sortirien grups de patriotes mirant-se amb lupa els “currículums” i l’ adhesió al dret d’ autodeterminació dels pobles dels supervisors. Però amb els “Cruiff” de la diplomàcia internacional, la majoria valoraria molt positivament la feina feta.
(Article publicat al PUNT).