Apòstata desficiosa

No estic seguint els informatius de Canal 9 aquests dies (el meu fetge no ho aguantaria), però la web em dóna pistes de com estan tractant el tema de la implicació de Camps i companyia a la trama de corrupció.

Hui tenen 8 notícies en la portada de “notícies Comunitat Valenciana”. Les 5 primeres (5!!!) parlen del vent: vent a València, vent a Castelló, desperfectes a causa del vent, el vent obliga a suspendre la copa Davis i complicacions a les carreters pel temporal.

La sisena notícia: una de tema faller, sobre les mesures de seguretat, bla, bla, bla.

I no és fins la setena que diuen alguna cosa. En concret, el text diu:

Pel que fa al ”cas Gürtel”, i després de vora un mes en mans del
jutge Garzón, l’Audiència Nacional s’ha inhibit en favor del Tribunal
Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en trobar indicis de
responsabilitat dels populars valencians Ricardo Costa, Francisco
Camps, Víctor Campos i Rafael Betoret. La mateixa resolució reconeix
que es tracta d’un cas menor, però sol·licita la investigació.

És a dir, ho diem perquè no tenim més remei, perquè una altra cosa cantaria massa. Ara, això sí, és una coseta de no res, i no com els socialistes, que eixos sí que són roïns de veritat. Una prova? L’última notícia del dia: “El PP demana que anticorrupció investigue pagaments de l’alcalde d’Elx”.

El dia en què fins i tot La Razón, el ABC, la Cope i el Mundo tenen aquest tema en portada, la “nostra” televisió “pública” torna a fer evident que és un mitjà de propaganda i censura informativa. Amb els nostres diners. Amb el nostre consentiment. I jo no puc estar-me de pensar que alguna cosa es deu poder fer, que ja està bé de quedar-nos de braços creuats.

(I, de nou, com cada any per ara, em ve la idea d’afegir el pirulí de Burjassot a la nit de la cremà…).

Mai m’haguera imaginat estar comparant les dues televisions en aquests
termes, però és el que hi ha: sembla una competició per veure qui cau
més baix. Guanya, és clar, Canal 9, però TV3 se li acosta de vegades de
manera perillosa.

Com hui al migdia. Gràcies a la TDT, he anat fent zapping d’una
a l’altra durant la primera part de l’informatiu. I semblaven calcats.
La notícia bomba: que neva, fa fred i plou. Que sí, que no és habitual
a l’octubre, però potser en fan un gra massa… Un quart d’hora massa,
per ser exactes, que és el temps que hi han dedicat, si fa no fa, al
tema. Una mica més, ves per on, els de TV3, que encara parlaven del
temps quan Canal 9 ja ensenyava l’omnipresent Camps inaugurant no sé
què.

Anem bé.

En un dels descansets de la feina que he fet hui (quina calor, no s’aguanta!), he aprofitat per sintonitzar Canal 9 ara que ja es veu a Barcelona per TDT – al canal 43.

Només me l’he mirat uns cinc minuts, i ja he reviscut tota la caspa, la coentor, la manipulació i la propaganda descarada. El que he vist: un moment d’un ‘magazine’ de vesprada, amb dos presentadors a la platja que es permeten un castellanisme darrere d’un altre, un reportatge sobre ‘l’esperadíssim’ premi de fórmula 1 i el merchandising que s’ha fet i un altre d’autobombo sobre el rodatge de la quarta temporada de la sèrie Alqueria Blanca.

Ja, ja sé que a l’estiu la qualitat és la que és, que no hi ha temes, etc. Però és que això serà així també la resta de l’any. Ja ho veureu, ja. Si teniu fetge per aguantar-ho, és clar.

(Tot i això, em sembla molt bona notícia que es puga veure Canal 9 a tot el territori).

S’ha acabat. Ja ho ha dit tot. I no s’ha deixat res per dir. Ha reconegut que es troba desbordat emocionalment. I ha explicat els requisits que li posaven per continuar, i que no va acceptar. Ens deixa dit que la llibertat d’expressió cal vigilar-la cada dia. Més ens val, com a societat, fer-li molt de cas.

La selecció musical, de les de prendre nota, inclosa la decisió de posar punt i final amb el núvol blanc del Llach, rematat amb un escuet “adéusiau”.

Abans, missatges d’alguns oïents. El meu, des d’ací:
Gràcies. Et vaig descobrir fa només uns pocs anys, en traslladar-me a Barcelona, i vas ser la banda sonora d’alguns dels meus matins més feliços. També dels més tristos que he conegut. Et trobaré a faltar.

Hui, de manera excepcional, m’he despertat abans de les huit perquè no em volia perdre l’últim ‘Bon dia, són les huit’ en veu del Bassas, aquella frase que m’ha acompanyat tantes vegades els últims anys i que havia arribat a format part del meu dia a dia sense pensar que podia deixar de passar.

De moment, diversos col·laboradors del programa comencen a aprofitar el seu torn de paraula per agrair i acomiadar aquest gran periodista i monstre/mestre de la ràdio. I ell fa exactament el mateix amb ells. El Bassas es fa el dur, per ara, i aprofita el tema del finançament per treure punta durant l’últim programa. I diria que li ha tremolat una mica la veu quan ha dit ‘últim programa de la temporada, bon dia’.

També excepcionalment, intentaré escoltar-me el programa sencer (normalment no treballe amb la ràdio posada). Més tard explicaré què m’ha semblat.

Ho reconec. Sóc una addicta.
Em vaig desenganxar durant uns mesos, però hi he tornat.

Primer van ser, mentre vivia a Nova York, The West Wing i Sex and the City, que les vaig veure senceretes i en DVD en un temps de rècord, amb tres i quatre capítols d’una tongada els dies de pluja, neu i vent. I de dos en dos, tard a la nit, quan feia bo.

Durant una temporada em vaig posar ‘temàtica’ i van caure The L Word i Sugar Rush, i part de Queer as Folk (que em va cansar), i per aquells mesos vaig veure també Studio 60, i vaig remirar-me Twin Peaks.

Ara en porte tres alhora: Lost, Heroes i The Soprano. I no puc parar. M’he de posar límits per fer coses de profit en lloc de mirar-me un capítol més, perquè els guionistes sempre aconsegueixen deixar-me amb la intriga i amb ganes de saber què passarà…

I ja em comence a plantejar quines altres sèries he de començar a baixar-me per quan se m’acaben aquestes. Alguna recomanació?

Llegiu, llegiu atentament el que han posat a la web:

“L’empresa organitzadora de l’America’s Cup, ACM, ha cancel·lat el contracte amb les administracions espanyoles per a la celebració de la 33 edició de la competició, però això no significa que València es descarte com a seu”

Nyas coca, ara resulta que això és com el futbol, que quan va bé és que som uns fenòmens i quan va malament la culpa és de l’àrbitre. O de Zapatero. Que només els ha faltat titular “Zapatero ens deixa sense America’s Cup”. Que, coneixent-los, segur que se’ls ha passat pel cap.

I ja veurem quina explicació buscaran quan es descarte finalment com a seu. Tot i que llegit literalment com ells ho han posat, fa l’efecte que València no és d’Espanya, tu. Quines coses.

I a més, ara ja han aprovat els plans urbanístics que tenien com a excusa la competició dels nassos, que era el que volien realment. I tenen la fórmula 1. Brutal.

Diuen que ho ha dit aquest matí. Que no ha arribat a un acord de renovació de contracte amb la ràdio i que necessita una temporadeta de descans. I que té grans discrepàncies amb la direcció.

Siga com siga, a mi el primer que em ve al cap és: i ara, qui em dirà ‘bon dia, són les 8’?

No tinc massa esperances en l’efectivitat d’iniciatives d’aquest tipus, però per mi que no siga.

Un grup de ciutadans del País Valencià han elaborat un manifest on denuncien la manipulació de continguts de tots els canals de RTVV i també la política d’ocupació d’aquesta macro empresa que despilfarra els nostres euros per fer propaganda del PP les 24 hores del dia.

I demanen que la cosa canvie. Si hi esteu d’acord amb el que diuen, podeu signar.

Per si algú encara té dubtes de com les gasten, sobretot, els dels "serveis informatius" de Canal 9, ací trobareu un esgarrifós recull en vídeo de les últimes perles que han emés. Perquè no hi haja sorpreses: no és apte per als que creuen en la imparcialitat d’un mitjà públic en un sistema democràtic. Quedeu avisats.

Atenció a l’última dels serveis "informatius" de Canal 9 (bé, l’última que he vist jo, ja sabem que en fan una darrere d’una altra):

El president de la Generalitat destaca els efectes multiplicadors
dels grans esdeveniments esportius en el dia de la Comunitat
Valenciana a la Fira Internacional del Turisme.

I es queden tan amples. Que ja sabem que la idea no ha estat ni tan sols d’algun "periodista" dels que treballen allà, que el titular haurà vingut imposat des de presidència. Però precisament per això, per acatar i repetir el que els imposen sense qüestionar res, als dels informatius de Canal 9 se’ls hauria de caure la cara de vergonya de dir coses com aquesta. A tots: als editors i caps de secció, però també fins a l’últim becari que es deixa embolicar i s’hi suma a la roda.

I jo em pregunte, a més: Efectes multiplicadors de què? De despesa i deute públics? D’especulació urbanística? De destrucció dels quatre pams de terra que ens queden sense urbanitzar? D’omplir-los les butxaques als quatre de sempre? De fer-nos creure que
aquestes coses tenen algun benefici real sobre les persones, quan el que tenim és cada vegada menys serveis públics en condicions?

Grrrr, m’encenen. I aprofite per tornar a llençar la proposta: daminificats i damnificades
d’haver passat per la nòmina de Canal 9 o Ràdio 9, unim-nos i fem un bloc conjunt per explicar tot el que sabem. Va, animeu-vos i el posem en marxa. Jo en tinc ganes.

Acabe de veure la crònica que ha fet al canal 3/24 de la manifestació, tot just mentre s’acabava la lectura, per cinquena vegada, del manifest.

I atenció, perquè han tret declaracions de Mas, Carod-Rovira i Joan Herrera, i d’un parell d’associacions d’afectats pel caos ferroviari. Segons la versió de la tele catalana, les entitats que hi han donat suport són unes cent cinquanta (es veu que les dues-centes confirmades els hi semblava massa).

Però atenció, que ara ve el més fort: No han ni mencionat la presència de Pujol i Maragall. Ni una paraula, ni una imatge. RES.

A Canal 9 seria d’esperar, en un cas així, aquesta censura. Aquí, fa uns anys, era inimaginable. Però mireu com estan les coses. El senyor Montilla cada dia s’assembla més als polítics valencians. I això fa molta por.

Hui el suplement en coloraines de El País publica una entrevista sobre la vida ‘personal’ de María Teresa Fernández de la Vega, la viceprsidenta del govern espanyol i ara cap de llista dels socialistes valencians per les eleccions generals.

La cosa curiosa és per què l’han feta ara. A més de fer-la coincidir amb el nomenament com a cap de llista, l’entrevista (i sobretot el fragment que avançaven ahir a la web) vol destacar que la dona és fadrina i no té parella estable.

I això té una explicació, que ells no donen. Des de fa setmanes corre per la ‘lesbosfera’ el rumor de què la ‘vice’ s’ha casat amb la presentadora del telediario de TVE Maria Escario. Més enllà de si és cert o no (probablement no), de si, en cas de ser-ho, hauria de ser una informació pública o no, i de si té alguna transcendència saber de quin peu calça aquesta dona, el que em sembla impressionant és fer tota una entrevista per desmentir-ho… sense parlar del rumor!

A un rumor, o se’l confirma, o se l’ignora, però tractar de negar-lo sense dir que existeix em sembla absurd. Quan, a més, ni tan sols aconsegueixen negar-lo: les respostes són suficientment ambigües (‘vaig deixar plantat un xic a punt de casar-nos’, ‘he tingut altres relacions’ -sense especificar si amb homes o dones) com per donar peu a interpretacions de tot tipus.

A aquests de El País cada dia els entenc menys, la veritat.

A Radiotelevisió Valenciana estan fent una de canvis a l’organigrama que no deuen aclarir-se ni ells mateixos. De moment, i a més de l’arribada del propagandista feixista gallec Anxo Quintanilla com a director de Canal 9, el que més m’ha sobtat és la retirada de Lluís Motes de l’àrea d’informatius. De ser director d’aquesta àrea i de la d’esports, ara queda relegat només a tot el que envolta futbol i copa Amèrica, que és el que fan a aquesta tele sobre esport.

Deu haver-li sentat com una patada a l’estòmac. Tants anys anunciant riuades, posant cara de saber analitzar la política internacional, arrugant el front en parlar dels ‘dolents’ (tots els que no són PP) i amb actitud quasi-orgàsmica en parlar de la visita del papa, i ara només podrà tallar el bacallar pel que fa a fitxatges, barquetes i asfalt per la fórmula 1. Que no és poca cosa, però és evident que és una davallada brutal.

Segur que el que més trobarà a faltar seran aquells moments en què eixia en pantalla en mànegues de camisa (però sense oblidar mai passar per maquillatge) per donar una informació d’última hora: no sé quin pantà està a punt de sobreeixir, ja ha aterrat el papa a València, en uns minuts sabrem qui és la fallera major… Perquè dos voltes en què ell i el seu equip havien d’haver reaccionat, no ho van fer.

Durant l’11-S (i ho sé perquè jo hi era a la redacció), van dir quatre coses al final de l’informatiu habitual i van seguir amb la programació habitual: un concurs presentat per Mar Flores. Només més de mitja hora més tard van reaccionar i van fer un informatiu especial, on Maribel Vilaplana, presentadora de l’informatiu en aquell moment, i amb poc més món vist que el seu natal Benimarfull, mirava de fer d’analista històrico-política amb resultats que avergonyirien un xiquet de primària.

I el dia de l’accident del metro, mentre totes les televisions donaven la cobertura que el tema mereixia, Canal 9 va fer quatre connexions telefòniques i va seguir, una vegada més, amb la programació prevista: un culebrot.

Motes, no et trobarem a faltar. (O potser sí, ves a saber de què són capaços els que entren ara!)

Arran els comentaris al post anterior, comence a pensar que no és mala idea crear una associació de gent afectada per haver treballat a Canal 9.

Amb els peus a terra, és evident que no en traurem res d’ells, ni tan sols que ens paguen la factura del psicòleg. Però potser ens serveix per fer teràpia de grup i deixar de tindre malsons amb el senyoret de la foto i els seus ‘secuaces’ (sí, així, en castellà, que total és la llengua que parlen la majoria d’ells fora de càmera).

Vas perdre la il·lusió de ser periodista l’enèsima vegada que et van dir allò de ‘no deixes que la realitat t’espatlle un bon titular’?

Encara et pesa haver d’escriure ‘perquè ho entenga l’agüela’ de l’editor de torn?

Eres plenament conscient de què vas dir mentides a l’audiència per obligació?

Encara recordes els noms de tots els tipus de naus flotants que et vas aprendre per no haver de dir ‘barco’ ni ‘vaixell’? (Et negaves a dir un castellanisme, i ‘vaixell’ estava vetat per sonar massa ‘del nord’).

No et pots treure del cap haver contribuït al NO-DO de Zaplana o Camps?

Eres un cas crític dels que va haver de locutar allò de ‘els catalans no ens volen donar l’aigua que tiren al mar’?

Doncs pensa que t’agradaria fer amb tot això, i deixa un comentari.

Actualització: Això de cremar la torre del centre de Burjassot en les pròximes falles, jo fa temps que ho tinc en ment.

Concurs de paelles a Sueca. Un grup de persones intenten mostrar a la
càmera de Canal 9 papers on han escrit ‘volem TV3’. Mireu el que passa.
I el comentari, en castellà, que se sent de fons.

Algun dia faré una sèrie al bloc sobre el trauma psicològic que encara
em pesa després d’haver treballat dos anys a aquella tele.