Apòstata desficiosa

S’ha acabat. Ja ho ha dit tot. I no s’ha deixat res per dir. Ha reconegut que es troba desbordat emocionalment. I ha explicat els requisits que li posaven per continuar, i que no va acceptar. Ens deixa dit que la llibertat d’expressió cal vigilar-la cada dia. Més ens val, com a societat, fer-li molt de cas.

La selecció musical, de les de prendre nota, inclosa la decisió de posar punt i final amb el núvol blanc del Llach, rematat amb un escuet “adéusiau”.

Abans, missatges d’alguns oïents. El meu, des d’ací:
Gràcies. Et vaig descobrir fa només uns pocs anys, en traslladar-me a Barcelona, i vas ser la banda sonora d’alguns dels meus matins més feliços. També dels més tristos que he conegut. Et trobaré a faltar.