Apòstata desficiosa

Ni d'ací, ni d'allà, ni d'una mica més avall

Olor a pólvora (i 2)

0
Publicat el 29 de juny de 2008

Ja ho deia la vespra de Sant Joan: m’agrada, i molt l’olor de pólvora. I ha estat acabar el partit i que al meu carrer es tornaren tots bojos.
Una traca de punta a punta pràcticament, que ha inundat de flaire tota la casa.

I encara continuen. Em sembla que és el carrer de Barcelona amb més pólvora en una setmana.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Enganxada a les sèries (bones) de la tele

8
Publicat el 29 de juny de 2008

Ho reconec. Sóc una addicta.
Em vaig desenganxar durant uns mesos, però hi he tornat.

Primer van ser, mentre vivia a Nova York, The West Wing i Sex and the City, que les vaig veure senceretes i en DVD en un temps de rècord, amb tres i quatre capítols d’una tongada els dies de pluja, neu i vent. I de dos en dos, tard a la nit, quan feia bo.

Durant una temporada em vaig posar ‘temàtica’ i van caure The L Word i Sugar Rush, i part de Queer as Folk (que em va cansar), i per aquells mesos vaig veure també Studio 60, i vaig remirar-me Twin Peaks.

Ara en porte tres alhora: Lost, Heroes i The Soprano. I no puc parar. M’he de posar límits per fer coses de profit en lloc de mirar-me un capítol més, perquè els guionistes sempre aconsegueixen deixar-me amb la intriga i amb ganes de saber què passarà…

I ja em comence a plantejar quines altres sèries he de començar a baixar-me per quan se m’acaben aquestes. Alguna recomanació?

Orgull(osa) a Barcelona

0
Publicat el 28 de juny de 2008

Hi he anat per feina, perquè havia de gravar-la, perquè la veritat és que mai no he participat en una mani gai (o LGTB, per no deixar-me fora ningú). Ja ho deia l’any passat, ni me n’amague ni en faig bandera, però no sóc molt de manis, jo.

I, de fet, de les manis que he vist o he hagut de gravar (i en són moltes, i a diferents llocs del món), la de hui és la que m’ha dit més poca cosa. Primer, perquè tampoc no hi havia molta gent. Segon, perquè una vegada assolits -afortunadament!- certs drets, tot i que socialment queda molt per fer, la ràbia i impotència de fa quatre o cinc anys ha desaparegut dels lemes, les crides i les pancartes.
I es nota.

I també, potser, perquè he perdut la innocència (si és que n’he tingut mai), i he acabat estant a tantes manis com aquesta que ja no m’escandalitza veure les mamelles d’una trans pintades de porporina ballant al meu costat, ni una parella hetero de més de setanta anys darrere de la pancarta de pares i mares de gais i lesbianes ni, per descomptat, les cada vegada més visibles famílies de lesbianes o gais, canalla inclosa. Serà que em faig gran?

Publicat dins de General | Deixa un comentari

La cancel·lació de la Copa Amèrica, versió Canal 9

0
Publicat el 28 de juny de 2008

Llegiu, llegiu atentament el que han posat a la web:

“L’empresa organitzadora de l’America’s Cup, ACM, ha cancel·lat el contracte amb les administracions espanyoles per a la celebració de la 33 edició de la competició, però això no significa que València es descarte com a seu”

Nyas coca, ara resulta que això és com el futbol, que quan va bé és que som uns fenòmens i quan va malament la culpa és de l’àrbitre. O de Zapatero. Que només els ha faltat titular “Zapatero ens deixa sense America’s Cup”. Que, coneixent-los, segur que se’ls ha passat pel cap.

I ja veurem quina explicació buscaran quan es descarte finalment com a seu. Tot i que llegit literalment com ells ho han posat, fa l’efecte que València no és d’Espanya, tu. Quines coses.

I a més, ara ja han aprovat els plans urbanístics que tenien com a excusa la competició dels nassos, que era el que volien realment. I tenen la fórmula 1. Brutal.

Ahir, a l’hora del futbol

0
Publicat el 27 de juny de 2008

Ahir, a l’hora del futbol, vaig anar al teatre. L’obra, de dansa, va resultar un avorriment, però el que em cridar l’atenció és que la sala era prou plena, i de gent de totes les edats. Homes i dones .

I em va sobtar, encara més, la gent que hi havia al metro en sortir i tornar cap a casa, justament durant els últims minuts del partit.

Potser a tots aquests titulars de hui que parlen de país immobilitzat i carrers deserts, se’ls hauria d’afegir que ací, això, no passa. (O no tant).

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Olor a pólvora

1
Publicat el 23 de juny de 2008

Uns xiquets acaben de tirar un grapat de petards just baix de casa, i immediatament m’ha arribat la flaire de pólvora a través del balcó obert de bat a bat -quina calor que fa en aquesta casa.

No m’agraden els trons, el soroll, el perill que porten associats.
Però l’olor de pólvora, ai, aquesta és irresistible.

(I la de records que porta. En uns segons m’ha traslladat al carrer Sant Nicolau d’Alcoi a finals d’abril, al barri del Carme d’una València en falles, als carrers d’Alacant tal dia com hui…).

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Plou, de nou

4
Publicat el 17 de juny de 2008

Ja, ja sé que no sóc gens original i que tothom ens queixem del mateix, però és que no puc més! Vull sol, vull estiu, vull cel ras i blau, i no aquests nuvolots que em deprimeixen dia sí, dia també.

El cap de setmana me’n baixe a València, a veure si tinc més sort, perquè això ja no ho aguante!

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Arqueologia en enganxines: Lizondo, Zaplana, Naseiro…

1
Publicat el 14 de juny de 2008

Fa uns dies em van fer la visita els meus pares. I em van portar unes quantes caixes de paperassa que encara tenia guardades al traster de sa casa.

He retrobat així centenars de fotos de la infantesa (algunes molt tendres) i l’adolescència (horroroses, la majoria han acabat al contenidor del reciclatge), documents impagables com ara el diari que vaig encetar en fer la comunió (quines coses!!! I encara gràcies que només vaig omplir unes quantes pàgines), treballs de la facultat…

I entre tot això, a més, han eixit unes enganxines que devien repartir a mitjans dels noranta…

Aquesta, que acabe d’escanejar, n’és una: Jaume I agafa de les orelles González Lizondo i un Zaplana implicat al cas Naseiro… Quins temps, tu.

Bona nit?

1
Publicat el 12 de juny de 2008

Aquests dies, de tant en tant, em ve al cap amb molta nitidesa el que passava tot just fa un any… Aquelles llargues jornades d’hospital, sense acabar de perdre encara l’esperança, mirant de trobar forces on semblava que ja no en podien quedar…

I se’m fa palesa la buidor… Em recomforta pensar que ho vaig fer tan bé com vaig saber… I que tot i les dificultats, vaig aconseguir traure-li un petit somriure cada dia…

Però a l’hora d’anar a dormir, quan m’envolta el silenci, sovint no puc evitar trobar a faltar poder desitjar-li bona nit.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Últimes lectures: tres obres mestres

4
Publicat el 11 de juny de 2008

Sé que tinc el bloc mig abandonat, però és que no done l’abast. Tinc una feinada de por, i a més he représ, per fi, el plaer de la lectura i de les nits sense poder parar de passar pàgines.

Amb la gran sort, a més, d’haver enllaçat tres llibres seguits que m’han encisat, i que no em puc estar de recomanar-vos. Estic llegint en anglés aquests dies (en part perquè vaig tornat carregadeta de llibres de Nova York), però jo diria que han d’estar traduïts…

Vaig començar, per prèstec i recomanació de l’A., amb The Lost Language of Cranes, de David Leavitt, la història d’una família al Nova York dels anys huitanta, quan ser gai era una altra cosa (socialment, vull dir). Està tan ben escrit que es feia complicat deixar de llegir per fer una altra cosa. I feia tant que no em passava això que ho vaig assaborir amb ganes.

Després vaig seguir amb On Chesil Beach (s’acaba de publicar en català), l’última novel·la del genial Ian McEwan. Molt ben contat, molt ben filat, et deixa entrar a la ment de dos novençanets a l’Anglaterra de principis dels seixanta que afronten la nit de noces amb espant.

I per últim, estic acabant de devorar l’últim llibre d’aquest “curs” del club de lectura al que em vaig apuntar fa uns mesos (i que vaig començar d’aquella curiosa manera): The Spy Who Came in from the Cold, de John Le Carré. Sublim. I traduït segur.

Tot això em reconfirma que, tot i que de vegades és emocionant descobrir nous autors, no hi ha res com gaudir dels consagrats. Si encara no sabieu què llegir aquest estiu, podeu prendre nota.

Actualització: ara el que m’està costant és triar el proper llibre per seguir llegint amb ganes!

Publicat dins de Llibres | Deixa un comentari

Obama, fa (només) 60 anys

3
Publicat el 5 de juny de 2008

Una de les coses que em semblen més espectaculars de l’elecció de Barack Obama com a candidat a president del Estats Units és el calendari. M’explique.

Fill d’un doctor en economia per Harvard i d’una dona -blanca- també amb doctorat, el fet d’ésser mig afroamericà (jo m’estime més dir ‘negre’, i els que he conegut als Estats Units no s’ofenen per això, si és la traducció de ‘black’ i no de ‘nigger’) li ha pesat menys que l’entorn sociocultural en què va crèixer, és evident.

Però només cinc anys i mig abans del seu naixement, al sud dels Estats Units, una dona negra va ser empresonada per negar-se a cedir el seu seient a un blanc. Aleshores, a molts estats, blancs i negres anaven a escoles diferents, vivien a barris diferents, menjaven a restaurants diferents, per llei, i pobre d’aquell que s’atrevira a saltar-se la norma. De tot això, encara no fa ni 60 anys.

I el dia de la marxa de Washington encapçalada per Martin Luther King, Obama acabava de fer dos anyets. Encara no en tenia set quan van assassinar a aquell que “tenia un somni”. I ara el somni, pel que sembla, es diu Barack Hussein Obama.

No ens enganyem: algunes d’aquestes coses, ara no per llei sinó per desigualtat econòmica i “educacional”, es mantenen, i encara hi ha barris de blancs i barris de negres, escoles (majoritàriament) de blancs i (majoritàriament) de negres, moltes més mares fadrines o joves empresonats negres que no pas blancs, feines de blancs i feines de negres (per als qui hi aneu a Nova York, fixeu-vos en qui vos ven les sabatilles, els levis, i la roba interior de Calvin Klein als outlets i les grans botigues al voltant de Union Square o al famós Century 21: si trobeu un blanc, m’aviseu)…

Però alguns van a les millors universitats, molts han passat a formar part de l’extensa classe mitjana americana, tenen més possibilitats per triar com volen que siga la seua vida que fa només mig segle, uns pocs han arribat a llocs de responsabilitats i un d’ells pot convertir-se en el proper dirigent, entre altres coses, de l’exèrcit més perillós -i poderós- del món.

Fa seixanta anys (o menys!), l’hagueren assassinat només per intentar-ho.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Macourbanisme (seria tan bonic)

1
Publicat el 3 de juny de 2008

La paraula m’ha entrat així de refiló. Mirava la portada de VilaWeb i he vist que un dels blocs destacats parlava de ‘macourbanisme’. Quan he consultat l’apunt mencionat he vist que, tal i com em temia, es tracta d’una errada a l’hora d’escriure i l’autor volia dir ‘macrourbanisme’.

Però a mi se m’ha quedat el mot, com un joc de paraules, que vendria a reflectir això mateix, un urbanisme maco, ben fet, amb gust, estètica, respecte pel territori, sosteniblitat, funcionalitat real i fins i tot, si m’estiureu molt, un puntet de bellesa.

Ostres tu, com seria de bonic, tindre maco-urbanisme i no això que fan!

Publicat dins de General | Deixa un comentari