Apòstata desficiosa

Ni d'ací, ni d'allà, ni d'una mica més avall

L’última de Renfe: menys Euromeds a Alacant

1

A partir del diumenge que ve, Renfe canvia dos dels Euromeds que arriben a Alacant per trens Arco. És a dir, en lloc de 4 hores i 40 minuts (oficialment, sempre és una miqueta -o molt- més), ara seran 6 hores. Un quart de dia. Quasi el mateix que volar d’Europa a Estats Units.

Vueling també va eliminar el seu vol entre el Prat i l’Altet.

Al final, anar de visita a casa serà una odissea.

Llibres de text, gratuïts i censurats

2

El govern de Camps, per començar a posar-nos en ambient pre-electoral, ha anunciat als quatre vents que a partir de l’any que ve els llibres de text seran gratuïts. Mira què bé. Ara, no ha dit res de quants xiquets podran tindre una aula normal i no un barracó, per exemple.

I del que no han dit res més és d’una notícia que va aparéixer al Levante fa uns dies: les ‘comunitats’ governades pel PP volen un ‘modelo educativo común’ i pensen establir els mateixos continguts d’història, literatura, geografia i llengua.

O siga, que si la cosa prospera, una xiqueta d’Oliva o d’Alcoi estudiarà la mateixa història que una de Valladolid. Segons diuen, ‘se van a garantizar los
mismos estudios, y los alumnos sabrán quiénes son Lorca, Unamuno y los
Reyes Católicos, y qué son el Descubrimiento de América y La
Reconquista’. O siga, si fa no fa, el que vam ‘estudiar’ els de la meua edat i els més grans, que ens sabem qui són don Pelai, Boabdil i Cabeza de Vaca, però de la batalla d’Almansa, per posar un exemple, no ens deien ni que va existir.

Potser això dels llibres gratuïts és perquè els pares no els puguen fullejar ni quan els compren, i així no saber què ensenyen als seus fills. No m’estranyaria gens.

Rebuda blavera d’Oleguer a Mestalla: una vergonya

13

Vergonya. Això és el que he sentit en escoltar per la tele les pitades continues cada vegada que Oleguer tocava la pilota. Després he sabut que a Mestalla s’han repartit fulletons que deien coses com "Oleguer, fuera del Reino de Valencia por
apoyar a De Juana Chaos y por apoyar los Paises Catalanes. Somos
valencianos, no catalanes". I una pancarta deia: "Fora Barcelona, Fora Oleguer. Valencia is not Catalonia".

Vull creure, com diuen els participants al Compromís pel País Valencià, que el canvi és ‘ara o mai’. Però episodis com aquest em fan pensar que no serà mai. I, en qualsevol cas, que un diputat més cap a una o altra banda no arreglaran el problema de fons. I és que no sé ni si aquest problema té remei.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Homofòbia intolerable, pa nostre de cada dia

1

– Un noi d’estètica ‘latin king’ agredeix a patades el responsable de joventut d’un dels col·lectius de gais, lesbianes i transsexuals de València. I no de nit i en un carreró apartat, com passava amb certa freqüència fins no fa tant (i potser continua passant i jo ja no me n’assabente), sinó en una estació de metro.

– A Albuixech, a l’Horta Nord, un club de futbol femení que s’entrena al camp municipal, denuncia que els hi fan boicot: no encenen les llums per entrenar, ni la caldera per dutxar-se, i els fan gastar els pitjors vestuaris. A més, alguns dels membres dels equips masculins les insulten i hi fan pintades. Què diuen les pintades ‘insultants’? ‘Lesbianes’.

– L’alcalde de Moscou, que ja va prohibir la ‘manifestació de l’orgull’ de l’any passat, vol fer el mateix enguany perquè això, diu, ‘és obra del dimoni’.

– El diputat conservador francès Christian Vanneste ha de pagar 3.000 euros de multa per haver dit que l’homosexualitat és ‘inferior’ i ‘perillosa per la humanitat’.

– Berlusconi, a més de mostrar-se totalment en contra de la nova llei de parelles de fet a Itàlia, en l’últim míting va afirmar que els gais són d’esquerres (cosa que no és certa, per si algú encara es creu aquest prejudici). Els assistents van aplaudir entusiasmats.

Crec que no calen més comentaris.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Això del dia dels enamorats

2

Als Estats Units, hui és un dels dies més lucratius. Amb l’excusa d’això dels enamorats, les botigues s’afanyen a fer caixa. A mitjans de febrer, el consumisme de nadal ja quasi s’ha oblidat i, a més, aquest dia és vàlid per totes les religions, el que augmenta la quantitat de clients potencials.

Apple ha estat fent una campanya les dues darreres setmanes per vendre encara més iPods, i hi ha productes fins i tot per a infants, com el llibre de la imatge. Els i les adolescents no hauran dormit en tota la nit, nerviosos no tant per veure què diuen les targetes que reben sinó, sobretot, per si fan el ridícul de la seua vida i no en reben cap.

Tot això estaria molt bé com a anècdota antropològica si no fora perquè l’expansió del fenomen a escala mundial ens afecta de mala manera. Jo entenc que allà on no tinguen la tradició de dedicar un dia a l’any a expressar (mitjançant el consumisme, això sempre) ‘l’enamorament’, siga fàcil apuntar-se al carro del 14 de febrer. És el cas, per exemple, d’Alacant, on, que jo sàpiga, no hi havia cap data assenyalada, i sembla que els hi és més fàcil mirar cap a qualsevol altre indret que cap al nord.

Però a València, amb Sant Dionís, i a bona part del país amb Sant Jordi, no entenc aquesta dèria per apuntar-se a les proclames publicitàries de El Corte Inglés i companyia. Ahir als forns t’advertien que hui no pots deixar de comprar el ‘pastís de Sant Valentí’ (què deu ser? quan el van inventar?).

Jo, hui, no celebre res. M’estime més esperar un parell de mesos, fins al 23 d’abril, per poder rebre i regalar el lot complet de llibre i rosa. I això, si s’escau. Encara que siga un tòpic i sone cursi, malament anem si només diem ‘t’estime’ quan ho marca el calendari.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

No m’agraden els gossos

6

Ni els animals en general. Amb el temps he aprés a soportar-los una miqueta millor, però agradar-me, no m’agraden. I si són gossos normals, encara puc entendre que a la gent li facen gràcia i companyia. El que ja no entenc és la gent que es gasta milionades per tindre un gos de pedigrí (he estat a punt de dir ‘de marca’). I els extrems als que arriben a Nova York ja són directament de psiquiàtric de guàrdia.

Per cert, que a NYC hi ha psiquiatres/psicòlegs per a gossos. I gimnàs. Venen amb un minibus al matí, els recullen al mateix temps que als xiquets que van a escola, i els tornen havent dinat. Costa de creure, però jo ho he vist. Això, i els passeja-gossos a Central Park, que es guanyen molt bé la vida. Al carrer on vaig viure hi vivia un senyor mexicà que treballava, únicament i en exclusiva, com a cuidador durant 16 hores al dia dels gossos del propietari de les cadenes de toba Gap, Banana Republic i Old Navy (un mega-multimilionari, vaja).

De tota manera, el ridícul màxim arriba aquesta setmana en la competició de gossos més famosa. Això de la foto són dos dels participants. Al post de baix en podeu veure un altre.

Tot i que, òbviament, aquests bitxos estan ben cuidats, els defensors dels animals no haurien de protestar per la tortura i posterior ridícul que els fan passar?

Publicat dins de General | Deixa un comentari

El quocient intel·lectual de George W. Bush

4

Els americans et poden caure bé o no, però s’ha de reconéixer que en algunes coses són la pera. A Pennsylvania tenen un ‘think tank’ (que vendria a ser com una mena de comité d’experts), el Lovenstein Institute, que a més d’estudis sobre el funcionament del govern dels EUA o economia internacional, mesura i publica el quocient intel·lectual dels presidents.

Ho fan a partir dels documents que escriuen o dels discursos que saben que han fet ells i no un ajudant, i mesuren la riquesa de vocabulari, l’estructura de les frases… En el cas de George W. Bush, els autors de l’estudi diuen que els ha estat més complicat perquè és el primer president que no té publicat cap llibre ni text acadèmic ni res de res.

En qualsevol cas, aquests són els resultats dels darrers seixanta anys, ordenats per IQ:

182 William Jefferson Clinton [D]
175 James Earle Carter [D]
174 John Fitzgerald Kennedy [D]
155 Richard Milhous Nixon [R]
147 Franklin Delano Roosevelt [D]
<!–
D(["mb","> > 132 . . Harry S T r uman [D]
> > 126 . . Lyndon Baines Johnson [D]
> > 122 .. . Dwight David Eisenhower [R]
> > 121 . . Gerald R. Ford [R]
> > 105 . . Ronald Wilson Reagan [R]
> > 098 . . George Herbert Walker Bush [R]
> > 091 . . George Walker Bush [R]
> >
> > The six Republican presidents of the past 50 years had an average IQ
> of
> > 115.5, with President Nixon having the highest at 155.
> >
> > President George W. Bush rated the lowest of all the Republicans with
> > an IQ of 91.
> >
> > The six Democratic presidents of the past 50 years had an average IQ
> > of 156, with President Clinton having the highest IQ, at 182.
> >
> > President Lyndon B. Johnson was rated the lowest of all the Democrats
> > with an IQ of 126. No president other than Carter [D] has released
> his
> > actual IQ (176). Note the institute measured him at 175.
> >
> > Among comments made concerning the specific testing of President
> G.W. Bush,
> > his low ratings are due to his apparently difficult command of
> > the English language in public statements, his limited use of
> vocabulary
> > [6,500 words for Bush versus an average of 11,000 words for other
> > presidents], his lack of scholarly achievements other than a basic
> MBA,
> > and an absence of any body of work which could be studied on an
> > intellectual basis The complete report documents the methods and
> > procedures used to arrive at these ratings, including depth of
> sentence
> > structure and voice stress confidence analysis.
> >
> > "All the Presidents prior to George W. Bush had a least one book
> under
> > their belt, and most had written several white papers during their
“,1]
);

//–>132 Harry S T r uman [D]
126 Lyndon Baines Johnson [D]
122 Dwight David Eisenhower [R]
121 Gerald R. Ford [R]
105 Ronald Wilson Reagan [R]
098 George Herbert Walker Bush [R]
091 George Walker Bush [R]

No puc deixar de preguntar-me quin quocient donarien alguns dels polítics recents (Pujol, Maragall, Aznar, Felipe González, Zapatero, Matas, Montilla…).

Però, sobretot, pagaria el que calgués per saber els de Lerma, Zaplana i Camps. Encara que el resultat és prou previsible.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Ara ens volen fer creure que la visita del papa va ser un negoci redó

6

Acabe de saber (gràcies, carabassa), que més de mig any després, el govern valencià fa públic quants diners es va gastar en la visita del papa: 1.943.778 euros. Menys de dos milions. I, atenció, "l’impacte econòmic" va ser de 223 milions. És a dir, que als ciutadans de València els deuen estar eixint els diners per les orelles gràcies a la visita.

I es suposa que ens ho hem de creure. I votar-los al maig, clar.

Primer: aquesta xifra de despesa no se la poden creure ells mateixos ni el dia dels innocents. Recordem: desplegament de policies proper a l’estat d’excepció, lloguer de centenars de lavabos públics, allotjament per a no sé quants bisbes, pantalles gegants per tota la ciutat, regals institucionals… Si només l’altar temporal va costar quasi un milió! I no parlem de la retransmissió de Canal 9 (o és que ara diran que la tele no la paga el govern?).

Segon: això dels ingressos sí que no m’explique d’on ho han tret. Ho diré en paraules d’una amiga meua, propietària d’un bar i d’un restaurant al barri del Carme: va ser un desastre monumental. Com que el govern insistia tant amb la invasió de masses beates que patiria la ciutat, els restauradors es van afanyar a comprar menjar i begudes per abastir un regiment. Però els quatre gats que al final van anar no van gastar pràcticament res, anaven amb l’entrepà de casa i l’ampolla d’aigua que els donava no sé quina marca. Al mateix temps, els autòctons van fugir de la ciutat aquell cap de setmana. Les begudes encarregades als establiments de la meua amiga (refrescos, sucs, cervesa) li van durar fins a ben entrat l’estiu. I aquells dies va perdre molts diners.

Jo no entenc molt de política, constitucionalitat i justícia, però no deu haver alguna manera de denunciar i processar els que no paren de dir mentides?

Les notícies del mes

0

El New York Times et permet rebre per correu electrònic els titulars del dia de manera gratuïta. I, de tant en tant, t’envia algun extra, com ara el rànquing de notícies més llegides de cada mes.

Hui m’han enviat el del mes de gener. Un mes amb complicacions a l’Irac, el discurs de l’estat de la nació de Bush, la presa de possessió de Pelosi, la candidatura de Hillary a les primàries…

Però com que el NYT no es limita a seguir l’actualitat sinó que són els millors en buscar temes interessants i explicar-los encara més bé, cap d’aquelles ‘notícies’ han estat entre les que més han consultat els lectors online. Em sembla fantàstic.

Ací teniu el llistat de les més llegides (no he gosat traduir-ho):


Unhappy Meals
,
MICHAEL POLLAN.
The story of how basic questions about what to eat got so complicated
reveals a great deal about the institutional imperatives of the food
industry, nutritional science and journalism.


In Raw World of Sex Movies, High Definition Could Be a View Too Real
, by
MATT RICHTEL.
Pornographic movie studios have found that the high-definition format is accentuating physical imperfections in actors.

51% of Women Are Now Living Without Spouse, by SAM ROBERTS.
For what experts say is probably the first time, more U.S. women are living without a husband than with one.


Questions Couples Should Ask (Or Wish They Had) Before Marrying
.
A few key questions that couples should consider asking before marriage.


Buyers Scarce, Many Condos Are for Rent
,
by VIKAS BAJAJ.
The frenzied condominium market in big cities like Washington, Las Vegas, Miami and Boston has collapsed.

Com veieu, un combinat d’indústria del sexe, menjar vs. dieta, preocupació sobre la manca de parella o com fer-la durar i la situació del mercat immobiliari. Això és el que preocupa realment, i no tant de discurs polític.

Welcome back: avís per als usuaris de Mac

1

Després de l’ensurt, que vaig poder portar prou bé, el meu Powerbook ja és de nou a casa, amb un disc dur nou, gairebé tota la informació recuperada i una versió del sistema operatiu superior a la que tenia de sèrie.

Per això, i pel bon tracte, recomane que si heu d’anar a algun servei tècnic d’Apple, no hi dubteu: CTA Serveis. La reparació m’ha eixit molt bé de preu perquè tenia l’applecare i només m’han cobrat una hora de feina per la recuperació de la informació (tot i que van estar dies i nits mirant de copiar tots els arxius possibles). I l’atenció ha estat excel·lent (amb detalls com la telefonada d’un tècnic per demanar quines carpetes eren les que més necessitava mentre recuperava la informació, per estar segur de copiar el més important abans que allò morira del tot).

Dóna gust trobar gent que treballa bé.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

La ‘canalnouització’ de TV3

5

No m’explique com ha passat, però els resultats són evidents. La que fins no fa tant era una tele seriosa, elegant i de bon gust ha aconseguit, quasi en un temps rècord, perdre tota la consideració que li tenia. En alguns aspectes, comença a semblar-se a Canal 9, cosa que ja posa els pèls de punta només de pensar-ho. Posaré només uns exemples (si vosaltres heu notat alguna altra cosa, tenia via lliure als comentaris):

– TO I CONTINGUT DELS INFORMATIUS: Mai com ara m’havien semblat més partidistes, i això és molt greu tenint en compte d’on veníem. Però a banda de les notícies polítiques, el que em té cada dia més impressionada és que creixen i creixen els minuts dedicats a successos de sang i fetge. I els minuts sobre si han caigut quatre gotes o dos pams de neu. Que una cosa és mostrar indicis de canvi climàtic i l’altra passar-se dues setmanes fent-li el rendevouz a cada volva de neu (en tot això, Canal 9 s’emporta la palma des de fa anys). I si pot ser, en directe.

Diumenge, per exemple, van fer una connexió en directe (sabeu quanta pasta costa això?) d’un minut o menys amb l’enviat especial a Jaca per saber l’última hora (no hi havia cap novetat respecte al que ja havia dit el presentador) del crim de Fago. I tot això, en un context d’espanyolització creixent, on les notícies de qualsevol punt de l’estat tenen tant de pes com les pròpies.

Al mateix temps, o si més no és el que em sembla a mi, es redueixen les notícies sobre el País Valencià (als telenotícies, però, diuen València, o Elx, o la ciutat que siga, per evitar dir País Valencià i no haver de dir Comunitat Valenciana. Al temps, però, el País Valencià és la forma habitual. Misteris d’estil que mai no he entés), a les Illes no hi ha res més enllà del cas Andratx i la Catalunya Nord només apareix de manera anecdòtica.

– REALITZACIÓ DELS INFORMATIUS: Pensava que era mania meua fins que ho he contrastat amb més gent. Darrerament es perd el compte de les vegades que posen malament els rètols, ja he vist un parell de vegades que donen pas a un vídeo i en posen un que no toca, i fins i tot algun ‘negre’ (quan la pantalla es queda d’aquest color) de 4 o 5 segons, que és el pitjor que li pot passar a un realitzador. És que han contractat gent nova que no té la qualitat necessària? O és que treballen sense ganes? Perquè abans no ho feien tan malament…

– CASTELLANITZACIÓ: Tot i que, aparentment, tota la programació és en català (i no només un tant per cent ridícul com a Canal 9), l’estratègia per encabir el castellà és molt semblant. Els rètols, la cançoneta i la presentació són en català, és clar, faltaria més, però l’entrevistat parla en castellà i, si cal, l’entrevistador/a canvia d’idioma i tot arreglat.

El cas de Júlia Otero (gairebé tots els entrevistats parlen en castellà i va entrevistar els Estopa en castellà, tot i que ells van intentar començar l’entrevista en català) pot ser el més vistós, però n’hi han més. Igual ja és mania meua, però diria que cada vegada són més els protagonistes de reportatges o els ‘experts’ castellanoparlants en diferents programes. Si el que volien és que ens n’adonarem que el castellà està molt present a Catalunya, ei, que ja ho sabíem, eh?

– ESTÈTICA: O els estilistes de TV3 han deixat de ser ‘fashion’, o el nou ‘fashion’ és molt coent. La roba que fan portar habitualment les dones de la cadena és prou lletja, però en les ‘gales’ s’emporten la palma. Si algú va veure l’Helena Melero en això del català de l’any, o la presentadora d’anit de l’especial de Ventdelplà, sabrà de què parle.

Potser és que sóc una maniàtica i tot això és producte de la meua imaginació. O igual és que darrerament mire més la tele i ja m’estic atontant. O éspossible que tot això que fan a la TV3 siga molt modern i jo m’haja tornat carca sense saber-ho. Però alguna cosa em diu que part de raó tinc.

P.S.: Una coseta més, sóc només jo o us costen de seguir els comentaris de la corresponsal al País Basc (Montserrat Vila, TV3, Bilbao)?

‘Els socialistes ja no respecten ni les falles’

6

EL BOE ha publicat una nova normativa que puja l’edat mínima per comprar petards dels 8 als 12 anys. Els representants dels fallers diuen que això és una barbaritat (hi estic d’acord: un xiquet de 12 anys no hauria de poder manipular explosius).

Els de la ‘interagrupació de falles’ (la junta central encara no ha dit res) volen que la norma s’aplique al ‘públic en general’, però no als fallerets i falleretes, ‘que saben tirar petards des de xicotets’.

El que més m’ha agradat de la reacció, segons la recull el Levante, és la valoració del fet que la norma s’haja aprovat a poc més d’un mes de les falles: ‘els socialistes no respecten ni les falles, ho han fet ara amb mala llet per fastidiar els fallers’.

I jo que pensava que ho feien per evitar que cada any algun xiquet acabe amb els dits amputats. Ja no sé en quin món visc.

Harry Potter and the Deathly Hallows

0

S’ha de reconéixer: la campanya de màrqueting és inigualable. El seté i últim llibre de la sèrie de Harry Potter no es publicarà, en versió original, fins al 21 de juliol (les traduccions, supose, pel nadal). Però ja es pot reservar, i l’expectació és enorme.

Se sap que dos personatges moriran, i per si un d’ells és el mateix protagonista, hi haurà línies telefòniques de suport psicològic. Traductors de tot el món van bojos mirant què fer amb el títol, perquè ‘hallow’ és un substantiu poc comú. Per ara, als fòrums sembla que es decanten per "relíquies sepulcrals" o una cosa semblant, però no ho tenen clar.

El dia que va acabar el llibre, l’autora va deixar una nota a l’habitació de l’hotel de luxe on treballava els retocs finals: "ací es va acabar d’escriure…". En general, són els altres els qui decideixen posar missatges del tipus "ací va viure no sé qui", una vegada que són molt famosos, o més aviat quan ja s’han mort. La Rowling es permet el luxe de fer-ho ella mateixa.

Tot això coincideix amb la promoció de la cinquena pel·lícula (tot i que no s’estrenarà fins a l’estiu) i amb la participació, nu, de l’actor Daniel Radcliffe (el que fa de Harry Potter) en l’obra de teatre ‘Equus’, a Londres. Al cartell promocional ja apareix sense roba. Pares i mares s’han escandalitzat i diuen que no portaran els seus fills a veure més pel·lícules, mentre que les i els adolescents volen anar siga com siga a veure’l al teatre (l’espectacle estarà obert a tots els públics tot i el contingut ‘per a adults’). Tres setmanes abans de començar les funcions, ja han venut un milió de lliures esterlines en entrades.

Tot plegat, la major campanya publicitària del món literari, això segur. Encara que aquest màrqueting ferotge li fa perdre una miqueta de gràcia, no es pot negar el mèrit de la història: molts xiquets han tornat a llegir un llibre amb ganes.

(Jo, en previsió, ja he deixat un forat a la biblioteca).

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Idees per endreçar la biblioteca

7

Després de dinar se m’ha ocorregut ordenar la biblioteca. L’última vegada que ho vaig fer, vaig posar els llibres segons la llengua original de l’autor. Tenia algunes complicacions, però més o menys havia quedat bé. El problema és que ja estava feta un desastre, perquè s’havien acumulat les noves adquisicions (i regals) de qualsevol manera.

He decidit canviar el criteri i posar els exemplars segons la llengua de l’edició, i així algunes col·leccions poden anar juntes. Però no m’acaba de convèncer. Ara, per exemple, tinc la Patricia Highsmith en tres llocs diferents, perquè tinc llibres en català, en castellà i en anglés. Em mateix em passa amb el Camus, amb els Harry Potters o amb el fantàstic Alexander McCall Smith (algun dia faré un post sobre ell i el seu humor escocés).

L’ordre alfabètic tampoc no em fa el pes, perquè cada vegada que arriba un llibre nou em toca refer-ho tot. Hui ja no tinc forces per més, però en els propers dies miraré de deixar-ho millor.

Si algú ha trobat la fórmula perfecta (o una aproximació) per endreçar la biblioteca, seria tan amable de compartir-ho als comentaris?

Gràcies!

Publicat dins de General | Deixa un comentari