
Balanç de l’any: quatre que -per fi- se n’han anat!
Però es veu que hui tinc el dia optimista i m’ha pegat per pensar en les coses bones que han passat enguany. Personals (que no explicaré ací), i més enllà.
I entre aquestes, jo em quede amb la marxa de quatre desgraciats (i ja em perdonareu que no m’estenga en el reguitzell d’adjectius que em venen al cap, però segur que us els podeu imaginar).
Que sí, que se’n podrien haver anat abans i/o d’una altra manera, que res no ens garanteix que els qui vinguen després siguen millors, però què voleu que us diga: aquests quatre, ja kaput! Dos, del tot. Els altres dos, esperem que no puguen revifar o deixaré de creure del tot en la “democràcia”…
De moment, a veure si hi ha manera de què paguen si més no per una misèrrima part del que han fet.
Actualització: me n’he deixat un. Crec que cal afegir Bin Laden a la llista…