Apòstata desficiosa

Ni d'ací, ni d'allà, ni d'una mica més avall

Arxiu de la categoria: Mitjans de comunicació

Reportatge de Telemadrit: quin somni!

7
Publicat el 10 d'abril de 2007

Ara resulta, segons un reportatge de El Mundo TV per a Telemadrit, que van emetre anit i que podeu veure (si teniu molta santa paciència i res millor que fer) ací, que a Catalunya només es viu en català: escoles, universitats, rètols… Fins i tot els jutges el parlen!
Osti, i jo sense adonar-me’n!
I no, no, no penseu que els exemples són d’un poblet perdut al mig de l’Empordà. Sembla que tot això passa a Barcelona, Badalona i Sitges. Impressionant.
Per un moment m’he pensat que tot el que explicaven era veritat i ha estat un somni meravellós.
Això, i pensar en el colapse que es devia registrar anit a la Comunidat de Madrit pels atacs d’urticària dels espectadors.

Això de TV3

4

Són molts els que hui parlen de la desaparició de TV3 al País Valencià.
Uns diuen que els hi fa tristesa, uns altres estan indignats, molts encara no ens ho podem creure.

I jo, ves a saber per què, m’he sentit com un bou. I que conste que no tinc cap intenció d’emular a Jesulín.

Però fa anys que ens toregen com els dóna la gana, i no passa res. Açò de TV3 deu ser l’equivalent a una ‘banderilla’. I fa mal. Així les coses, tenim dos opcions: baixem el cap i esperem l’estocada, o plantem cara a veure si podem clavar alguna cornada.

El problema és el de sempre: com ho fem? Les eleccions del mes de maig poden ser una solució, però no les tinc totes. I tampoc és qüestió de manifestar-se cada dia, que ara a més encara semblaríem ultres espanyolistes.

Però alguna cosa hem de fer. S’accepten suggerències (jo, amb la ràbia, no sóc capaç de pensar més enllà de l’objecció fiscal, però sé que no és la manera. O sí?)

L’accident de metro i Canal 9

0

És (per a mi) una de les notícies més importants de l’any: la jutge arxiva el cas de l’accident del metro de València i diu que tota la culpa va ser del conductor. L’estratègia no és nova: tireu-li la culpa al mort, i tot arreglat.

Demostra, una vegada més, la complicitat entre governants i poder judicial. S’exculpa els responsables, no siga que hagen de reconéixer que no tot ho fan a la perfecció i, de rebot, isquen escaldats en les properes eleccions.

D’això ja fa unes hores. Però la web de Canal 9, a l’apartat de notícies, encara no diu ni mu. Ni tan sols per posar un dels seus titulars de l’estil "el govern valencià tot ho fa de categoria". Res. Silenci absolut.

Els titulars de la web parlen de baixada de temperatures i neu, accidents de trànsit, com n’està de contrariat el consell amb la llei que siga que ha presentat hui el govern de Zapatero, millores al transport públic i la desaparició de la mare de déu del Lledó a la Basílica de Castelló.

De l’arxiu del cas del metro, ni paraula. Potser és que aquesta vegada els ha fet tanta vergonya manipular el tema que han preferit callar. Perquè si pensen que per no dir res a la gent se li oblidarà que van morir quaranta-tres persones per la desídia absoluta i la manca d’inversions de l’administració valenciana, van apanyats.

PP: Pèls de Punta

4

Així és com anomenaré el PP a partir d’ara: els que em posen els pèls de punta.

I dec ser masoquista, però no he pogut evitar fer una repassada a la premsa espanyola aquest matí per llegir les cròniques de la manifestació d’ahir a Madrid. El primer que em sorprén, com a concepte, és com són de llestos. Apropiar-se del fet de manifestar-se amb pancartes i consignes (inclós el ‘luego diréis que somos cinco o seis’), cosa que la dreta ha criticat tota la vida, és un colp d’efecte brutal.

Però més enllà d’això, m’han cridat l’atenció alguns detalls que es veuen molt bé, per exemple, a la col·lecció de vídeos que ha preparat El Mundo (diari que no mire sovint, però que en dies com hui intente consultar, juntament amb La Razón).

En tenen un on pregunten a la gent de la manifestació per què complia pena De Juana. Un parell l’encerten. La resta diuen coses com:
– Por pedir champán francés y langostinos cuando había "atentaos".
– Por asesino.
– Por un libro que ha escrito.

I més enllà de les diverses consignes que demanen la dimissió de Zapatero i la convocatòria d’eleccions, es van dir més coses. I crec que és interessant saber-les, per tenir clar (per si no ho estava prou) quin cacao mental han aconseguit crear els mitjans propers al PP:
– No nos da la gana que suelten a De Juana (això és una raó ben argumentada, sí senyor)
– A por ETA, oeeeeee (amb la mateixa cançoneta que tan bé els va anar al mundial de futbol)
– 11M, ¿quién ha sido?
– España es una y no 51

I la que més m’ha agradat:
– "No somos fachas, somos españoles"

Com si fóra incompatible, tu.

Quants manifestants caben en un metre quadrat?

3

Passa sempre que hi ha una manifestació. I a mi no deixa de sorprendre’m la tranquil·litat amb què es diu quanta gent hi havia a algun lloc i com de dispars poden arribar a ser les xifres.

Per exemple, les concentracions de peperos d’ahir. Segons Las Provincias, 25.000 a València. No seré jo qui ho negue, però em sembla a mi que 25.000 persones davant de la delegació del govern de València no hi caben ni amuntonats en format muixeranga.

Busquem altres fonts. El País diu que, segons Rita, n’eren 20.000. I segons el Levante, a València hi havia entre 4.000 i 5.000 persones. Ostres tu, això és cinc vegades menys. Que no és que s’han descomptat al que se’n va anar a comprar-se una aigua mentre passaven llista, que és que de sobte han desaparegut 20.000 persones!

També és curiós el cas de Barcelona. Segons on ho mires, hi havien 400 persones o 3.000. Amb una xifra així algú es podria molestar en agafar una foto aèria i comptar-los un a un per treure’ns de dubtes.

Per a la desfilada feixista d’aquesta vesprada a Madrid, els càlculs ‘cientìfics’, que han mesurat la superfície del recorregut i han pensat que en algun moment pot haver-hi quatre persones per metre quadrat al llarg de tot el traçat, diuen que és materialment impossible arribar al milió de manifestants.

Què us jugueu que ens diran que n’hi han vora tres?

Canal 9 no parla de la visita dels parlamentaris europeus

0
Publicat el 2 de març de 2007

Si més no, a la web no apareix res de res. Desconec si a l’informatiu han arribat a dir alguna cosa o directament han fet allò que fan quan un tema no els hi va bé: l’ignoren per complet.

O potser han optat per la segona estratègia en aquests casos: sense explicar ben bé el que passa, sí que apareixen els consellers corresponents a dir la seua.

Hui ja no donava crèdit quan he vist que la reacció de l’executiu valencià (segons he vist a TV3) ha estat dir que la visita dels diputats europeus per revisar la llei urbanística serà una gran desgràcia perquè comportarà pèrdua de turistes i de venda d’habitatges a estrangers.

De veritat, no ho he entés mai, però ara encara menys: com els pot votar algú? (Algú que no siga constructor, és clar).

Les notícies del mes

0

El New York Times et permet rebre per correu electrònic els titulars del dia de manera gratuïta. I, de tant en tant, t’envia algun extra, com ara el rànquing de notícies més llegides de cada mes.

Hui m’han enviat el del mes de gener. Un mes amb complicacions a l’Irac, el discurs de l’estat de la nació de Bush, la presa de possessió de Pelosi, la candidatura de Hillary a les primàries…

Però com que el NYT no es limita a seguir l’actualitat sinó que són els millors en buscar temes interessants i explicar-los encara més bé, cap d’aquelles ‘notícies’ han estat entre les que més han consultat els lectors online. Em sembla fantàstic.

Ací teniu el llistat de les més llegides (no he gosat traduir-ho):


Unhappy Meals
,
MICHAEL POLLAN.
The story of how basic questions about what to eat got so complicated
reveals a great deal about the institutional imperatives of the food
industry, nutritional science and journalism.


In Raw World of Sex Movies, High Definition Could Be a View Too Real
, by
MATT RICHTEL.
Pornographic movie studios have found that the high-definition format is accentuating physical imperfections in actors.

51% of Women Are Now Living Without Spouse, by SAM ROBERTS.
For what experts say is probably the first time, more U.S. women are living without a husband than with one.


Questions Couples Should Ask (Or Wish They Had) Before Marrying
.
A few key questions that couples should consider asking before marriage.


Buyers Scarce, Many Condos Are for Rent
,
by VIKAS BAJAJ.
The frenzied condominium market in big cities like Washington, Las Vegas, Miami and Boston has collapsed.

Com veieu, un combinat d’indústria del sexe, menjar vs. dieta, preocupació sobre la manca de parella o com fer-la durar i la situació del mercat immobiliari. Això és el que preocupa realment, i no tant de discurs polític.

La ‘canalnouització’ de TV3

5

No m’explique com ha passat, però els resultats són evidents. La que fins no fa tant era una tele seriosa, elegant i de bon gust ha aconseguit, quasi en un temps rècord, perdre tota la consideració que li tenia. En alguns aspectes, comença a semblar-se a Canal 9, cosa que ja posa els pèls de punta només de pensar-ho. Posaré només uns exemples (si vosaltres heu notat alguna altra cosa, tenia via lliure als comentaris):

– TO I CONTINGUT DELS INFORMATIUS: Mai com ara m’havien semblat més partidistes, i això és molt greu tenint en compte d’on veníem. Però a banda de les notícies polítiques, el que em té cada dia més impressionada és que creixen i creixen els minuts dedicats a successos de sang i fetge. I els minuts sobre si han caigut quatre gotes o dos pams de neu. Que una cosa és mostrar indicis de canvi climàtic i l’altra passar-se dues setmanes fent-li el rendevouz a cada volva de neu (en tot això, Canal 9 s’emporta la palma des de fa anys). I si pot ser, en directe.

Diumenge, per exemple, van fer una connexió en directe (sabeu quanta pasta costa això?) d’un minut o menys amb l’enviat especial a Jaca per saber l’última hora (no hi havia cap novetat respecte al que ja havia dit el presentador) del crim de Fago. I tot això, en un context d’espanyolització creixent, on les notícies de qualsevol punt de l’estat tenen tant de pes com les pròpies.

Al mateix temps, o si més no és el que em sembla a mi, es redueixen les notícies sobre el País Valencià (als telenotícies, però, diuen València, o Elx, o la ciutat que siga, per evitar dir País Valencià i no haver de dir Comunitat Valenciana. Al temps, però, el País Valencià és la forma habitual. Misteris d’estil que mai no he entés), a les Illes no hi ha res més enllà del cas Andratx i la Catalunya Nord només apareix de manera anecdòtica.

– REALITZACIÓ DELS INFORMATIUS: Pensava que era mania meua fins que ho he contrastat amb més gent. Darrerament es perd el compte de les vegades que posen malament els rètols, ja he vist un parell de vegades que donen pas a un vídeo i en posen un que no toca, i fins i tot algun ‘negre’ (quan la pantalla es queda d’aquest color) de 4 o 5 segons, que és el pitjor que li pot passar a un realitzador. És que han contractat gent nova que no té la qualitat necessària? O és que treballen sense ganes? Perquè abans no ho feien tan malament…

– CASTELLANITZACIÓ: Tot i que, aparentment, tota la programació és en català (i no només un tant per cent ridícul com a Canal 9), l’estratègia per encabir el castellà és molt semblant. Els rètols, la cançoneta i la presentació són en català, és clar, faltaria més, però l’entrevistat parla en castellà i, si cal, l’entrevistador/a canvia d’idioma i tot arreglat.

El cas de Júlia Otero (gairebé tots els entrevistats parlen en castellà i va entrevistar els Estopa en castellà, tot i que ells van intentar començar l’entrevista en català) pot ser el més vistós, però n’hi han més. Igual ja és mania meua, però diria que cada vegada són més els protagonistes de reportatges o els ‘experts’ castellanoparlants en diferents programes. Si el que volien és que ens n’adonarem que el castellà està molt present a Catalunya, ei, que ja ho sabíem, eh?

– ESTÈTICA: O els estilistes de TV3 han deixat de ser ‘fashion’, o el nou ‘fashion’ és molt coent. La roba que fan portar habitualment les dones de la cadena és prou lletja, però en les ‘gales’ s’emporten la palma. Si algú va veure l’Helena Melero en això del català de l’any, o la presentadora d’anit de l’especial de Ventdelplà, sabrà de què parle.

Potser és que sóc una maniàtica i tot això és producte de la meua imaginació. O igual és que darrerament mire més la tele i ja m’estic atontant. O éspossible que tot això que fan a la TV3 siga molt modern i jo m’haja tornat carca sense saber-ho. Però alguna cosa em diu que part de raó tinc.

P.S.: Una coseta més, sóc només jo o us costen de seguir els comentaris de la corresponsal al País Basc (Montserrat Vila, TV3, Bilbao)?

El dèficit de les ‘nostres’ televisions, en xifres

0

Hui és un dia ple de notícies sobre Radiotelevisió Valenciana, i algunes sobre TV3. Cap d’agradable, ja ho avise. (Les xifres econòmiques són totes del 2005, que es veu que necessiten un any sencer per fer els números i fer-los públics).

Hem sabut que Canal 9 va tenir uns resultats negatius de 129 milions d’euros l’any 2005 (el rècord se l’emporta TV3, que ha gastat 163 milions més dels previstos). Totes les televisions autonòmiques de l’estat tenen pèrdues. Mentrestant, Telecinco va guanyar 312 milions i Antena 3, 207 milions.

La situació s’ha agreujat els darrers anys. Fins el 1999, els resultats negatius es finançaven amb ampliació de capital mitjançant emissió de deute públic. Des del 2000, es fan any rere any nous préstecs a llarg termini per RTVV. Ahir el consell valencià en va aprovar un de nou de 188 milions. Amb això, el deute acumulat supera els 800 milions d’euros, més els que haja perdut al llarg del 2006.

Pel que fa a la xifra de negoci, TV3 va facturar 147 milions, i RTVV, 67 milions. Per primera vegada, els ingressos de la corporació valenciana no van arribar ni per cobrir les nòmines del personal contractat.

Segons dades de 2006, Canal 9 és la segona cadena més vista al País Valencià (24,6 punts), només per darrere de Telecinco (26,3 punts), i seguida d’Antena 3 (22,7 punts). A Catalunya, la més vista és TV3, seguida de Telecinco, Antena 3 i TVE-1.

Catalunya Ràdio és líder d’audiència, amb més de 550.000 oients. Ràdio 9, amb només 62.000, està per darrere de totes les emissores nacionals i
autonòmiques de l’estat.

(Ho sé, són molts números per un sol post. De conclusions, que cadascú en faça la seua. La meua: sense perdre de vista que totes les televisions i ràdios públiques semblen no tenir límit en l’augment del dèficit, el cas valencià és, en aquest sentit, el més escandalós. I això sense parlar dels continguts, que hui no toca).

La Conferència Episcopal premia Canal 9

0

Sembla que els bisbes espanyols donen uns premis anuals als mitjans o periodistes que més propaganda els han fet. Enguany, un dels premis ha anat a RTVV per la cobertura de la visita del papa. I molt merescudament.

No només per la retransmissió en directe i els mesos que portaven anunciant-ho, tot amb to de catequesista llepaculs, sinó perquè és l’esdeveniment per al qual han destinat més recursos en tota la història de l’ens (mai no sabrem la xifra exacta, i crec que m’estime més que siga així).

Tot això, no cal dir-ho, amb els nostres diners. I ara resulta que al govern valencià no li arriba el pressupost per contractar més policies, arreglar els barracons o posar més llits als hospitals. Tot el dia estan queixant-se els consellers, amb una carxofa de Canal 9, clar, i per torns, no siga que algun missatge no arribe bé a la població, de com de malament els tracten els de Zapatero, que no els donen ni un duro. Pobrets.

Una llàstima que la Conferència Episcopal no premie també als mitjans més pecadors, perquè per mentiders a Canal 9 també s’emportaven la palma segur.

P.S.: Si a algú li va el masoquisme, ací trobarà el vídeo d’autobombo de Canal 9 sobre el premi. Us garanteix un mal de fetge com a mínim. No direu que no us he avisat.

Què pensen al País Valencià?

3

Jo no em crec massa les enquestes, però he de confessar que me les mire sempre. A més, abans podia dir allò de ‘jo no conec ningú que haja participat mai en una enquesta’, però precisament fa poc me’n van fer una i em vaig poder quedar ben descansada dient el que pense de l’enganyifa del 22@.

Aquests dies es publiquen els resultats d’un d’aquests qüestionaris als diaris Levante i Información, fet després de l’atemptat a l’aeroport de Madrid. Segons l’opinió de dos mil valencians i valencianes, la situació és més o menys aquesta:

– El 34% pensa que el govern de Camps ho fa bé o molt bé. El 25% diu que malament o molt malament. La majoria no contesta.

– El 44% pensen que el conseller d’obres públiques hauria d’haver dimitit després de l’accident del metro. El 36% pensa que no. La resta no contesta.

– Si han de posar-los nota, Camps té un 5,14, Pla un 4,38, Glòria Marcos un 4,13 i Enric Morera un 3,78.

– Si es votara hui, el PP trauria 46 dels 99 escons de les noves corts i no arribaria a la majoria absoluta. El pacte EUPV-Bloc tindria 12 escons (2 més dels que han previst). Podria haver doncs pacte d’"esquerres".

Conclusió personal: em fa mala espina que tanta gent no conteste. Tant de bo siga encertat, però.

(Aquesta setmana el PP traurà una altra enquesta amb uns altres resultats que diuen que sí que passaran del 50% dels vots i tornaran a tindre majoria absoluta.)

La versió de Canal 9

4
Publicat el 4 de gener de 2007

La tele que paguem tots els valencians s’ha fet ressó de l’article que jo citava en el post anterior. La seua versió, però, és una miqueta diferent. Diu així:

AUGMENTEN ELS TURISTES NORD-AMERICANS A LA COMUNITAT VALENCIANA
El boom turístic de València arriba als Estats Units de la mà del diari
?The New York Times?. L’America’s Cup i l’arquitectura de Santiago
Calatrava han atret enguany un 12 per cent més de turistes
nord-americans. Alguns, fins i tot, pensen de jubilar-se ací, ja que
consideren la nostra Comunitat com la Florida europea.

La corrupció urbanística de València, al New York Times

2
Publicat el 4 de gener de 2007

Un article d’ahir al New York Times que parla de València com la "Florida europea", inclou observacions ben interessants:

– hi ha hagut un creixement artificial en l’últim parell d’anys a causa de les inversions estrangeres
– l’especulació i la corrupció han causat deteriorament urbà, sobretot a la zona litoral
– Camps i els seus continuen ignorant les advertències de la Unió Europea: la llei urbanística és il·legal
– en 5 anys, els preus immobiliaris han pujat un 300% en xifres globals

Aquesta és la imatge que milions de persones de tot el món tenen des d’ara de la ciutat. El més dolorós és que és ben certa.

I això que l’article no recull una notícia d’última hora: la ciutat de les arts i les ciències lloga l’umbracle per posar-hi una "terrassa de copes" (no deuen haver trobat una altra expressió més "pija") a l’estiu.

Els ianquis, en xifres

1

Ahir el New York Times va publicar un article sobre un estudi que han fet dels (nord-)americans, que compara resultats de les últimes dècades sobre els seus costums.

Segons això, en un quart de segle han multiplicat per deu el consum d’aigua embotellada, i han doblat el de xarop de fructosa (present als refrescos de cola, per exemple).

Ara sembla que passen huit hores i mitja diàries mirant la tele, connectats a internet, escoltant la ràdio, veient pel·lícules o llegint.

També diuen que el 6% dels homes i l’11% de les dones han tingut alguna relació homosexual.

Que voleu que us diga, jo he viscut any i mig a Nova York, i em sembla que cap d’aquestes dades no reflecten el que jo vaig conèixer. Clar, que Nova York és diferent.

Ara bé, l’estudi diu que al 1970 els estudiants que començaven la universitat aspiraven a donar un sentit filosòfic a les seues vides. Ara, l’objectiu personal més important és guanyar pasta.

Això sí que m’ho crec de totes totes.

Ai, quina gràcia

2

A Canal 9 s’han confós i creuen que hui és el dia dels innocents. O de veritat esperen que algú es crega això?

LES NOVES TECNOLOGIES AL SERVICI (sic) DE LA LEGALITAT URBANÍSTICA
L’Institut cartogràfic valencià té un modern programa d’infrarojos per
a detectar des de l’aire totes les construccions il·legals. Les
fotografies poden servir per a demolir les cases il·legals, i per a
sancionar els infractors.

P.S.: Bé, sí, potser és veritat que han inventat l’estri ultramodern, però d’ací a què algú tinga intenció de gastar-lo… I no calen infrarojos, en fer-se una passejadeta per qualsevol poble localitzarien les il·legalitats a cabassos!