Apòstata desficiosa

Al principi no donava un duro per això de plantar verdures en cossiols, però fa l’efecte que li he agafat la seguideta i, tot i les plagues que estic patint aquest any, la cosa tira.

La collita de hui: aquest tros d’alficòs de 35 centímetres de llarg i un sabor espectacular!

La propera, probablement, unes albergínes morades i unes blanques. I bajoqueta verda, que ja comença a tornar a eixir després de la catàstrofe de l’àcar vermell que estic matant amb molta paciència i oli de nim.

Si algú vol apuntar-se a això dels ‘maceto-huertos’, dieu-m’ho, que tinc llavors i consells per donar i regalar.

Ara no és el temps, i a Barcelona no se’n fan.

Però sembla que portar les llavors del sud, cuidar-les molt i tindre unes temperatures que no semblen d’hivern fan meravelles.

I ací teniu una senyora safanòria morada en ple mes de gener al meu hortet urbà!

(Per cert, si algú vol començar un hortet, faig saber que tinc llavors per regalar de moltes coses!).

Acabadeta de collir!

Varietat d’enciams, carlotes i raves. Vitamina pura.

Collir és el més agraït de l’hort.

I quan a més són coses de les que creixen baix de terra, que no veus fins que les traus, la il·lusió és encara més gran.

Hui a l’amanida tindré carlotes de categoria!

No tenia moltes esperances, perquè el vaig plantar molt tard, però ací el teniu: estan eixint les primeres panotxes de panís (dacsa / blat de moro) del meu hort urbà!

🙂

Actualització: representats de la colònia mallorquina a Barcelona m’han fet notar que em faltava un sinònim dialectal d’aquest cereal. Afegim ‘blat de les Índies’ (de ses Índies?), i sembla que ja tenim el ventall complet.

Hui per sopar, bajoquetes de l’hort!

El vaig començar sense cap coneixement i minses esperances, però no se m’ha donat malament.

Els xerris i l’anficòs, de categoria. El pebrot italià, també.
Ara de cara a l’hivern ja estic fent planter de floricol i espinacs, i potser encara colliré faves si no gela.

M’encanta fer de llauradora urbana!

Fa no res eren una llavoreta insignificant, i mira-les, ara ja tenen un grapat de fulles, cada dia més verdes.

L’hort, a la primavera, és un goig.

Ahir em vaig passar quatre hores posant-lo a punt, plantant, trasplantant, aclarint i desbrossant. Una feinada, però la faig tan a gust…

(Això de la foto són espinacs, per si no n’heu vist mai de tan xicotets. També creixen a bon ritme els enciams, els alls -segona tongada ja-, les cebes, els raves, la rúcola i els cogombrets. I la jardinera ‘valenciana’, amb safanòria morada i anficòs!).

I, com a mostra, els primers alls tendres collits fa una estoneta i que cauran en el dinar de hui.

A pesar de la neu i la gelor, sembla que per ara ha sobreviscut pràcticament tot. És més, els espinacs estan que fan goig de veure!

I al planter, protegit a una mena d’hivernacle, estan començant a brotar els gira-sols. Amb el cogombre i l’amficòs, però, no sé si tindrem sort…

(Inaugure la categoria ‘El meu hortet urbà‘ per agrupar tots els posts sobre aquesta venada de llauradora aficionada que m’ha entrat…).

La inesperada nevada del 8 de març (però si jo recorde haver anat a la mani del dia de la dona en màniga curta!), ha deixat el meu hortet urbà amb aquest aspecte.

Seria un miracle si es salva alguna cosa… Haurem de tornar a començar!

Ai, que dura la vida de la llauraora aficionada! 😛

Hui a la terrassa m’he trobat la floreta de la foto, nascuda d’un esqueix de planta crassa que vaig agafar per cap d’any a Lanzarote.

Això, i el sol que fa (tot i el vent), fan sentir que s’acosta -per fi!- la primavera. I això ajuda a veure-ho tot d’un altre color.

(Per cert, els enciams de l’hortet urbà estaven boníssims. Ja n’he plantat més. I la setmana que ve -amb lluna minvant- aprofitaré per plantar espinacs, cogombrets, més raves… A veure si el temps acompanya!).

Vist l’interés que desperten els avenços del meu hortet, ací teniu una altra mostra: mini raves acabats de collir que aniran a l’amanida del sopar de hui.

Per alguna raó que desconec (el fred?), no creixen més. Però tot el que tenen de xicotets ho tenen de saborosos. I no us imagineu la il·lusió que fa menjar-se’ls.

Pensar que fa no res eren una llavoreta insignificant… i mireu-los!

Això de la natura és acollonant, escolta.

Tot i que a un ritme més lent del que jo esperava (i del que diuen que toca els qui entenen), el meu mini hortet urbà va tirant.

Ja he tastat els enciams (a partir de planter comprat a la fira de la Puríssima) i els raves (que han tardat 60 dies en lloc dels 30 esperats, i són d’una mida ben xicoteta). El sabor, espectacular!!!

Ara ja estic sembrant planter per transplantar de cara a la primavera: tomaques xerri, cogombres, porros, més enciams i espinacs… I continuent creixent, a poc a poc, les carlotes, les safanòries, els naps, les cebes i els alls.

A veure com va!

El meu hortet urbà comença a funcionar!!!

El test dedicat a raves i naps ja té unes fulletes verdes, que deu voler dir que la llavor ha germinat. Vaja, dic jo.

I al planter fet en potets de iogur també està eixint la ruca.

La resta, per ara, no es veu, però aquestes primeres fulletes em donen esperances de que va bé.

Això sí, com que esperar que isca tot el planter és per a llauraos de veritat i paciència de la d’abans, he comprat -a la fira de la Puríssima- també unes quantes plantetes de mig pam de diverses classes d’enciam, maduixes, espàrrecs i cebes per anar fent.

Seguirem informant…

Ara que tinc una senyora terrassa de més de 30 metres quadrats i un sol gloriós pràcticament tot el dia he decidit posar en marxa un dels meus somnis (friqui, jo?): un hortet urbà!!!

La setmana passada, per les terres del sud, em vaig fer amb un munt de llavors de verdures, incloses les famoses safanòries morades i l’anficós que per ací no trobe, raves, espinacs, ruca i un grapat de coses més…

Hui després de dinar aniré a un viver de per ací a per testos de bona qualitat i substrat del de veritat (no del que venen als “xinos”!). I la setmana que ve, quan estem en minvant (que sembla que és quan s’ha de plantar, segons els coneixements de masereta que conserva ma mare), a fer planter d’unes coses i sembrar-ne d’altres, que cada planta demana una cosa.

Ja aniré informant de com va la cosa…

(I qualsevol consell és benvingut!).