Adéu a Antoni Bassas (1)
Hui, de manera excepcional, m’he despertat abans de les huit perquè no em volia perdre l’últim ‘Bon dia, són les huit’ en veu del Bassas, aquella frase que m’ha acompanyat tantes vegades els últims anys i que havia arribat a format part del meu dia a dia sense pensar que podia deixar de passar.
De moment, diversos col·laboradors del programa comencen a aprofitar el seu torn de paraula per agrair i acomiadar aquest gran periodista i monstre/mestre de la ràdio. I ell fa exactament el mateix amb ells. El Bassas es fa el dur, per ara, i aprofita el tema del finançament per treure punta durant l’últim programa. I diria que li ha tremolat una mica la veu quan ha dit ‘últim programa de la temporada, bon dia’.
També excepcionalment, intentaré escoltar-me el programa sencer (normalment no treballe amb la ràdio posada). Més tard explicaré què m’ha semblat.
està tancada la web de Catalunya Ràdio? L`han bloquejat???
De manera excepcional, jo també m’he llevat molt d’hora, per assistir a aquest llarg i fugisser moment tranquil, però emocionant i simbòlic. En destacaria una de les cites d’Emili Teixidor, que fa més o menys: “quan la destral va entrar al bosc, els arbres es van tranquilitzar els uns als altres, tot dient-se: “no patiu, que el mànec és un dels nostres!”
Es una llastima que els governants de Catalunya siguin titelles dels de Madrid. Catalunya és Catalunya i la resta que sigui el que vulgui. Ja van fer fora Maragall per ser catala, ara l’Antoni, entre mig uns altres i en vindran més. Era d’esperar que els xarnegos ens fesin aixó.
VIA FORA!