Apòstata desficiosa

Ni d'ací, ni d'allà, ni d'una mica més avall

Hui en faria 46

0
“Tants de records de tu se m’acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te”,
en paraules de Martí i Pol.

I encara més enllà: per fi he aprés a conjugar-te amb el present, a poder seguir fent camí, a tornar a tastar la felicitat, tal i com em vas dir que un dia hauria de fer.

Gràcies, mestra. Per molts anys.

Publicat dins de General | Deixa un comentari