Apòstata desficiosa

“Tants de records de tu se m’acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te”,
en paraules de Martí i Pol.

I encara més enllà: per fi he aprés a conjugar-te amb el present, a poder seguir fent camí, a tornar a tastar la felicitat, tal i com em vas dir que un dia hauria de fer.

Gràcies, mestra. Per molts anys.