Apòstata desficiosa

És una gran notícia. El magnífic diari The New York Times ha decidit deixar de cobrar per alguns dels continguts que ofereix a la web. Diuen que tot i que havien aconseguit un gran nombre de suscriptors, tenen més perspectives de futur en la publicitat que no pas en augmentar la quantitat de gent que paga per navegar per la seua pàgina.

També faran pública i d’accés gratuït l’hemeroteca des de 1987, i la d’abans de 1922, que per data ja és de domini públic. Per a la resta d’anys, cobraran per algunes coses i per altres no.

Es confirma així la meua teoria (ho sé, no només meua, però de vegades algú m’ho discuteix) de què l’accés a la informació a internet ha de ser 100% gratis. Crec que no he pagat mai per entrar a cap web. Com a molt, per aconseguir la llicència d’algun programeta, i si no hi ha més remei.

Ara, com es viu a internet de la publicitat és per a mi un misteri, perquè si em prenc com a model, la quantitat de bànners i anuncis que puc clicar en un mes s’aproxima a zero.

P.S.: Algú té experiència en fer servir el google ads a les seues webs o blocs? Funciona?

Acabe de veure el ‘Polònia’ d’ahir a través del servei de tele a la carta de TV3. Anit no era a casa a aquella hora, però cap problema. Ara trie quan vull veure el programa, no em trague anuncis i el puc parar si fa falta. Mentre dinàvem, el portàtil i jo, l’he pogut veure senceret.

El programa, una mica més fluixet que altres temporades, però caldrà deixar-los temps a veure si l’actualitat ofereix més temes d’inspiració. La interpretació del Llach sobre els problemes de l’estiu, brillant. ‘Quin desespero, Zapatero’.

La qualitat del servei de tele online, també fluixet. Però suficient. No haver de dependre de a quina hora fan què és una meravella. Així que raconet dret del sofà i comandament de la tele: enguany gairebé no em veureu el pèl.

Ja em fa gràcia com s’ho munten els hòmens (i la dona) del temps de TV3 per no dir província tot i que s’hi refereixen constantment: les comarques de Girona, les comarques de Lleida…

Això, pel que fa a Catalunya. Però quan toca l’hora del País Valencià (sí, continuen dient País Valencià, i per molt temps, espere), aleshores es fan un embolic digne de veure. Normalment diuen que plourà o farà sol a ‘Castelló, València i Alacant’. De tant en tant, però, filen més prim i aleshores es fa encara més evident la idea provinciana (és a dir, de províncies) que tenen al cap.

Hui, per exemple, anuncien que demà pot ploure ‘a l’interior d’Alacant i a la Vall d’Albaida’. Arrea. Ja em figure que no volen dir ‘interior de la ciutat d’Alacant’, sinó més aviat el Comtat i l’Alcoià, però es veu que se’ls feia massa llarg.

Clar que potser a la majoria dels espectadors del nord si els dius ‘el Comtat’ es queden igual que si els dius la Conxinxina. Coses del sistema educatiu ‘autonòmic’, supose.

El mes d’agost es caracteritza, entre altres coses, perquè els diaris de paper van fent-se més i més primets, i és que gairebé no tenen res que explicar. L’activitat política baixa, als periodistes se’ls ha de donar vacances, i al final et venen, pel mateix preu que la resta de l’any, això sí, un grapat de fulles poc més gran que el catàleg del carrefour, la meitat de les quals són d’allò que se’n diu ‘notícies fresques’, i l’altra meitat teletips d’agència una miqueta retocats.

A la premsa digital la cosa tampoc va molt més enllà. Tret de les quatre notícies de vertadera actualitat, la resta són ‘especials’ fets setmanes abans o anuncis de festivals de música…

S’entén, és clar. L’audiència baixa molt i no cal dedicar-hi massa esforços. I si això val per al mes d’agost en general, hui, el dia central del mes i festiu, encara més.

El que em costa d’entendre és com es poden trobar tantes notícies roïns dins aquesta sequera informativa! A tall d’exemple, i això només a la premsa valenciana:

– Una empresa de joguines nord-americana ha posat en risc la vida de milers de xiquets a tot el món per voler guanyar més diners (o no és això el que es fa quan es trasllada la producció a la Xina?)
– El Palau de les Arts de València va ingressar una desena part del que va gastar el 2006 (la resta ha eixit de les nostres butxaques)
– Una vaga pot afectar hui els usuaris de l’aeroport de Manises (per què sempre ho paguem els mateixos?)
– L’oficina del consumidor de la ciutat de València rep cada vegada més queixes (senyal de com van les coses)
– La Guàrdia Civil del port d’Alacant furta sistemàticament tots els aparells electrònics als algerians que embarquen en el ferri a Oran ‘perquè no tenen factura’ (quins collons!)
– L’Ajuntament d’Alcoi, del PP, ha aprovat la construcció de 400 pisos nous des de les eleccions municipals del mes de març, i només 17 seran de protecció oficial (calcat al que prometien al programa electoral, amb allò d’accés a l’habitatge per als joves, bla, bla, bla…)
– A Xixona, ara que ha guanyat el PSOE, la constructora promotora del PAI més gran de la comarca l’està modificant a veure si li l’aproven. Ara ja només inclou un camp de golf de 900.000 metres quadrats, habitatges per 16.000 persones, centres comercials, una escola bilingüe, un hotel de cinc estrelles i un parc empresarial (imagineu-vos com era el pla abans de modificar-lo!)

Com ja he dit altres vegades, crec que hauré de deixar de llegir la premsa valenciana si no vull acabar amb una úlcera crònica.

Cada any em passa el mateix: m’emprenye de mala manera en veure que els mitjans de comunicació no expliquen gens bé les notes de tall i els números clausus.

Per si a algú li interessa, que quede clar: les universitats no decideixen les notes de tall, sinó la quantitat d’alumnes que pot fer uns estudis determinats. És a dir, la universitat no diu que cal un 8,05 per fer medicina, sinó que pot donar aquesta formació a, posem per cas, cent estudiants. Si dels que ho sol·liciten, ordenats per nota, el que fa cent té un 8,05, aquesta serà la nota de tall d’enguany.

Així que titulars com el del Levante d’ahir, que deia que el conseller de sanitat valencià demanarà les universitats baixar la nota de tall de medicina, no té ni cap ni peus. En tot cas, el que podria dir és que demana que s’amplien les places per fer aquesta carrera (al text de la notícia, d’aquella manera, sí que ho diuen).

I, per cert, no em deixa de sorprendre l’extesa regla de tres que fa pensar que una nota de tall alta correspon a uns estudis molt interessants i/o amb eixides professionals dignes. Va passar a principis dels 90 amb l’enginyeria de telecomunicacions, per exemple. I mira, en aquest cas, fins i tot podia ser veritat.

Però el que no entenc és com any rere any la ‘carrera’ de comunicació audiovisual continua sent nota rècord (per al curs vinent, 8,36 a la Pompeu Fabra, 7,97 a València, 7,9 a l’Autònoma). Potser hi haurà qui pense d’una altra manera però, per la meua experiència, no es mereix ni de bon tros aquest ‘glamour’, ni és una carrera difícil o intel·lectualment interessant… ni garanteix una feina tampoc. Per això no puc entendre que faça més de 10 anys que estiga tan sol·licitada per gent amb expedients molt bons. O és que sóc jo l’única que pensa que va perdre el temps miserablement durant quatre anys?

P.S:: Una altra cosa: a més de les tres universitats on es demana nota rècord, comunicació audiovisual pot estudiar-se també a Gandia (6,6), Castelló (6,4), Vic (5,31) o Elx (5,12). Realment cal tenir tanta oferta? No seria millor concentrar, si és que calen realment, totes aquestes places en uns pocs centres ben equipats amb instal·lacions i professors de qualitat?

M’he quedat prou impactada amb un article del New York Times que explica com molts dels milionaris de Silicon Valley continuen patint pels diners. I no només això. Gent que té tres o quatre milions de dòlars al banc, més una casa d’un preu semblant, i una empresa pròpia, continuen treballant vora 70 hores setmanals (12 diàries entre setmana, i unes 10 més entre dissabte i diumenge) perquè ‘uns pocs milions no t’asseguren res’ i ‘ací no eres ningú si no tens com a mínim 10 milions de dòlars’.

Només es fixen amb els qui en tenen més. Tot i que reconeixen que, de tant en tant, els hi ve al cap ‘com pot viure una persona, com ara les criades o minyones que contractem, amb un sou normal’.

Què trist. I què injust. Com diu una de les entrevistades, ‘sovint ens fem creus que per crear empreses d’internet ens paguen aquestes barbaritats, i als mestres, que fan molt més per la societat, se’ls pague tan poc’.

A una escala diferent, jo també he conegut gent amb una actitud semblant, que quan ja tenen casa, xalet amb piscina i apartament a la platja, xiquets en escola bilingüe (bilingüe anglés-castellà, és clar) caríssima… es continuen queixant de com d’insegur és el seu estat financer, i com han de seguir treballant de sol a sol, i com de car està tot (‘tot’ és la roba de dissenyadors, o les tarifes dels decoradors d’interiors), i com enguany no faran moltes vacances perquè aquest projecte ha d’arrancar al setembre i aquell altre de l’empresa els hi vol treure el lloc i aprofitaran l’estiu si deixen de pensar un dia en la feina…

Molts diners, sí. Però pobres. Estúpids, sí, però també pobres. Perquè s’estan perdent la vida.

Si hi ha una cosa que he aprés de mon pare és a relativitzar el valor dels diners. Perquè com ell diu, al cap i a la fi, només són diners.

Porte tot el dia amb TV3 com a soroll de fons, i ja he perdut el compte de les vegades que han donat xifres de ‘persones’ afectades per l’apagada.

De tant en tant diuen ‘abonats’, o ‘usuaris’, com si es tractara de sinònims, i sense fer ballar els números. A veure, senyors periodistes i reporters: no, no és el mateix. Així que deixen de dir ara mateix que aquesta nit 110.000 persones no han tingut llum, perquè segur que n’han estat moltes més. Per cada ‘abonat’ (habitatge, oficina, botiga, establiment…) hi ha, generalment, més d’una persona. No és tan complicat d’entendre.

I no sé si ho fan per mirar de minimitzar les xifres o per pura ignorància. Diria que és més bé la segona opció, i això encara fa la situació més lamentable.

Seguint l’exemple de Cartes de Tatooine, aquí teniu una vegada més la imatge de El Jueves que volen censurar.

I ara què? Em tancaran el bloc també?

Com s’ho faran, per eliminar la portada de tots els llocs que l’estan reproduint a la xarxa?

Ens pensen donar a tots els blocaires unes vacances pagades als baixos de l’audiència nacional?

El que és deningrant no és la portada, sinó l’existència de la monarquia. No havíem quedat que segons la constitució tots som iguals i bla, bla, bla?

Anit no podia creure-m’ho. Jo em pensava que com en altres ocasions (pastilles del Martí, fetge del Rafa…), el fet que un personatge de la sèrie tinga leucèmia s’aprofitaria per ‘fer campanya’, si més no una miqueta, sobre la complexitat de la curació i fins i tot per explicar com fer-se donant del moll de l’os.

Però no. I no només això, sinó que tal i com ho pinten, una leucèmia és gairebé com un mal de queixals, però que et fa perdre el cabell. Per començar: fa dues setmanes que es va saber el diagnòstic, i de sobte ja tenen clar que la quimioteràpia no ha funcionat, i a més han fet una biòpsia, vés a saber de què. No senyor, aquest procés dura uns quants mesos, mentre es veu si el tractament amb medicaments funciona o no.

Com que no els ha funcionat, al personatge li fan un trasplantament de moll de l’os "demà mateix". Mare-de-deu-senyor. Ara resulta que ja tenen donant i tot. Trobar-ne no és tan fàcil, hi ha molts pocs donants al món i la
probabilitat de què siguen compatibles és molt baixa. Se’n troben, clar
que sí, en la majoria dels casos, però no de hui per demà.

A més, per al trasplantament cal una ‘adequació’ (quimioteràpia molt forta) d’uns quants dies, que s’administra en una cambra d’aïllament, d’uns cinc metres quadrats i sense finestres (per evitar l’entrada de bacteris), no en una habitació de luxe com la que trauen a la sèrie, i on normalment cal estar-hi tot el mes de recuperació. Les visites no poden entrar tal i com venen del carrer i fer petons al malalt tan tranquil·lament. Depèn del dia, necessitaran mascareta i desinfecció de les mans. En alguns moments, ni tan sols podran entrar.

Una altra barbaritat: fa l’efecte que el mes de recuperació a l’hospital l’ha passat el malalt pràcticament a soles. En realitat, solen necessitar ajuda continuada, i són uns dies llargs i dolorosos. I en eixir de l’hospital, han de portar una mascareta bastant aparatosa per filtrar bé l’aire i evitar qualsevol infecció, que en l’estat immunodeprimit en què es troben, podria ser molt perillosa.

No dic que a Ventdelplà calguera entrar en els detalls de nàusees i malestars, però d’això a fer veure que gairebé no és res i aprofitar-ho només per reconciliar dos personatges de la sèrie, hi havia moltes altres opcions.

Quina decepció.

Tres notícies a la web, diversos vídeos a "l’informatiu". Em limitaré a copiar com ho han explicat ells. Fixeu-vos, d’entrada, com ho donen per fet.

CAMPIONAT MUNDIAL DE FÓRMULA 1, A VALÈNCIA
El
President de la Generalitat, Francesc Camps, i el patró de la
competició, Bernie Ecclestone, anuncien que l’any que ve València
acollirà un gran premi del campionat mundial de Fórmula 1. Es dirà Gran
Premi d’Europa. Serà un circuit urbà que aprofitarà la infraestructura
de l’America’s Cup, recorrerà cinc quilòmetres i no passarà per cap
zona residencial. El circuit urbà unirà dos zones emblemàtiques de la
ciutat, les més avantguardistes. Una és la Ciutat de les Arts i de les
Ciències. L’altra, el Port.

IMPACTE ECONÒMIC DEL CIRCUIT URBÀ A VALÈNCIA
El
premi de Fórmula 1 de València tindrà un impacte econòmic de 70 milions
d’euros i atraurà vora un milió de visitants. El sector de l’hosteleria
ja es prepara per a rebre esta allau de turistes. Un bon exemple del
que suposa organitzar un Gran Premi és Montmeló. L’impacte econòmic de
la carrera que es disputa diumenge a Catalunya arriba als 170 milions
d’euros.

Visca la propaganda!!!

Segons publica hui el Levante, en referència a la nit de dissabte a València:
‘Grupos de extrema derecha agreden a una decena de persona tras los actos del 25 d’abril‘

Van ser tres agressions diferents a diversos llocs de la ciutat de València. La policia, a més, no va deixar que les víctimes posaren la denúncia en valencià perquè ‘per la nit no tenen traductors’. Al mateix temps publiquen que Camps té la cara de dir que ell ha culminat el projecte de Jaume I.

Las Provincias hui no diu res, però la crònica de diumenge destaca al titular ‘Una manifestación catalanista en Valencia deja atrapados cientos de vehículos’. L’anàlisi de la ‘notícia’ dóna per a una tesi doctoral. Destaquen que es van fer ‘torres humanes’ (no deuen conéixer la paraula ‘muixeranga’), que acció cultural va portar gent en autobusos des de Barcelona i que hi va haver crits en favor de Terra Lliure. Això és una crònica objectiva i imparcial, sí senyor.

A tot això, Canal 9 continua sense haver dit ni mu de la manifestació (si més no a la web).

En resum, com cada any. La pregunta del milió és si serà l’últim any així.
Hi tinc els meus dubtes.

La Junta Electoral valenciana, a petició del PP, prohibeix la projecció als centres municipals de la pel·lícula col·lectiva ‘Ja en tenim prou’ perquè (tot i que encara no l’han vist), "el documental orienta el vot en la precampanya". I diu que demanar el vot, només poden fer-ho els partits polítics.

Si això és així, i hi ha lleis escrites que ho especifiquen, com és que no han clausurat els informatius de Canal 9? I no els d’ara, sinó tots els que s’han emés, com a mínim, des de 1995. En campanya, precampanya o qualsevol dia de la setmana. Perquè, que jo sàpiga, oficialment Canal 9 no és un partit polític. I sobre si orienta el vot o no, crec que no fa falta dir res més.

Canal 9 parla hui del concert d’Al Tall d’anit a Almansa. Sembla mentida. Quant de temps feia que no hi havia cap menció a la música en valencià a la tele pública?

Això sí, és clar, les interpretacions dels serveis informatius de la cadena sobre el que que representa el dia de hui són… peculiars. Ací teniu el que diuen a la web:

"Hui 25 d’abril el Parlament valencià celebra el dia de les Corts. Una
celebració que, enguany, coincideix amb tres commemoracions molt
importants: el tercer centenari de la batalla d’Almansa, el 25
aniversari de l’Estatut d’Autonomia, i el primer any de la reforma del
nostre Estatut, que recupera el dret foral".

Sense comentaris.

ACTUALITZACIÓ: Si a algú li queda esma després de llegir-ho, podeu veure ací el vídeo que han dedicat el tema. Reiteren que ‘hem recuperat els furs’. I ni parpallegen ni res mentre ho diuen.

No hi ha dubte que la negativa de la jutgessa de fer-li el joc al PP valencià ens ha d’alegrar. Si la cosa es queda ací, podrem seguir veient les televisions del Principat al País Valencià. I potser, la cosa encara va a més i s’aconsegueix, per fi, la reciprocitat a tot el territori.

La justícia ha dit que tancar els repetidors suposaria una vulneració als drets fonamentals (al de rebre informació). I si això és així, amb les lleis a la mà, a qui hem de denunciar per tot el temps que no hem pogut veure TV3 o C33 a molts barris i ciutats del País Valencià? O per no poder veure Canal 9 més amunt de l’Ebre? O per encara no haver pogut veure IB3 fora de les illes?

O és que el dret a rebre informació en català comença hui amb aquesta sentència i fins ara no el teníem?

Així que alegria sí, però només perquè se’ns comença a donar allò al que tenim dret, no perquè ningú ens estiga fent un favor. (Tot i que si algú proposa fer-li un monument a la jutgessa en qüestió, m’apunte a la iniciativa).

Ahir vaig intentar veure una miqueta de l’himne de festes d’Alcoi a l’informatiu de Canal 9, per la transmissió online (per cert, que han millorat la qualitat -tècnica, s’entén, no de contingut).

La decepció va ser magnànima. Efectivament, com fan cada any, hi van connectar passades les nou, quan s’interpretava l’himne. Però mostrar-ho, no ho van mostrar, perquè es van limitar a donar pas en directe a la periodista perquè explicara que Paquito Camps estava allà, com es van encarregar de mostrar en diverses imatges, i en unes ‘declaracions’ sobre el tema en les que no deia res. De la gent cantant, ni un pla.

I això després d’haver mostrat ja en el mateix informatiu no sé quantes altres coses que havia presidit o inaugurat o honrat amb la seua presència ‘el president’ en un sol dia. Fa uns dies, el bloc carabassa deia que el Vaticà i França són els únics que trien monarca per sufragi. Li va faltar afegir, vista la ubiqüitat del senyor Camps, que els valencians devem ser els únics que votem un semi-déu. I que paguem l’edició televisiva del seu evangeli de les nostres butxaques.