La bona gent de la llibreria l’Odissea de Vilafranca del Penedès -i em refereixo no només als propietaris i al personal que l’atèn sinó a una notable quantitat de vilafranquins que li fan costat- organitza des de fa uns quants anys un premi literari singular: el Lector de l’Odissea. (n’hi ha més) És un premi singular perquè -com
M’assabento per Vilaweb que Montserrat Abelló (vegeu aquí) ha estat guardonada amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Una bona notícia i un reconeixement merescut. Podríem dir que estem en ple “Any Abelló”: fa quatre mesos celebràvem el seu norantè aniversari, encara no fa un mes se li va concedir el Premi Jaume Fuster dels escriptors catalans per
L’altre dia em vaig assabentar que a Barcelona s’havia fet la sessió final d’un concurs infantil i juvenil de lectura en veu alta i vaig pensar que qui l’havia organitzat havia tingut una magnífica idea. Potser són reminiscències dels meus anys de radiofonista però sempre m’ha agradat llegir en veu alta i crec, a més a més, que no ho faig pas malament. De
Aquesta hora sens dubte intempestiva pels meus moderats costums m’agafa enllestint els darrers detalls del text que demà llegiré durant l’acte de presentació (vegeu aquí) de “L’home manuscrit”, una de les millors novel·les en català publicades els darrers anys. El seu autor es diu Manuel Baixauli, es dedica a escriure i a pintar i va nàixer a Sueca -el poble de Joan
Reviso els meus arxius i comprovo que la primera vegada que vaig comentar al diari un llibre de Josep M. Espinàs va ser el febrer de 1990. Més concretament va ser “A peu per la Llitera”, el segon viatge que feia ja com a home situat en el que eufemísticament anomenem “tercera edat”. Modestament puc dir que vaig ser
Des de fa un any aproximadament a la feina tinc un nou amic: en Martí Porter. En Martí és fill de Miquel Porter, un home que a més a més de ser un patriota d’idees clares i conviccions fermes, atresorava uns enormes coneixements del món del cinema (que el fill ha heretat en bona part), va ser un dels fundadors d’Els Setze Jutges i, per les
Flassaders és el nom d’un carrer no gaire llarg, molt estret i fosc que desemboca al passeig del Born, en ple cor del barri de Ribera de Barcelona. Aquest carrer, i molt especialment, l’edifici que ocupa el número 30 no li dirà res a ningú que no hagi llegit “El juego del ángel”, la darrera novel·la de Carlos Ruiz Zafón.
(La sèrie comença aquí i aquí amb discos i continua aquí amb llibres)NARRATIVA CATALANA: CONTES I SIMILARS…* “Acrollam”, Biel Mesquida (Empúries). És a dir, Mallorca a l’inrevés. Noranta-nou textos plens de barroquisme i sensualitat (vegeu aquí). Mesquida en estat pur, vaja. Als seguidors de “Plagueta de bord”, el seu Bloc (vegeu-lo aquí), aquests textos els seran molt familiars ja que abans de ser paper
(La sèrie comença aquí i aquí amb discos i continua aquí amb llibres) NARRATIVA CATALANA: NOVEL·LA* “L’home manuscrit”, Manuel Baixauli (Proa-Moll). No és només la meva opinió: els jurats de dos premis de la crítica l’han considerat també la millor novel·la de 2007. * “Només socis”, Ferran Torrent (Columna). Un Torrent en estat de gràcia que desenvolupa la trilogia anterior
(La sèrie comença aquí i aquí amb discos i continua aquí amb llibres)ASSAIG, MEMÒRIES, BIOGRAFIES, HISTÒRIA…* “El meu ofici”, Josep M. Espinàs (La Campana). Les reflexions d’un home assenyat, savi i veterà en això de l’ofici d’escriure. Un llibre per a escriptors i per a lectors. Vegeu-ne un tast: “El risc de l’ambició és que enlluerna. Només si
(La sèrie comença aquí i aquí amb recomanacions musicals)DE I SOBRE MERCÈ RODOREDAAtès que som en l’any que fa cent del seu naixement i que, a més a més, la senyora Rodoreda era una escriptora molt considerable començo aquest receptari de recomanacions literàries de cara a Sant Jordi amb uns quants llibres relacionats amb ella:* “Tots els
L`homenatge que es va fer a l’escriptor Jaume Fuster el dijous passat a la biblioteca que porta el seu nom va tenir un interès i una emotivitat francament remarcables. S’ho mereixia, en Jaume, i estic molt content -i agraït als organitzadors- de com va quedar tot plegat i d’haver-hi pogut ser present al costat d’altres persones que també
Un apunt apressat per les circumstàncies (problemes amb el PC de casa m’obliguen a escriure en lloc i màquina no habituals) només per recordar que aquesta tarda, a partir de les 6, a l’Espai 1 de la biblioteca Jaume Fuster (vegeu aquí) es fa un acte de recordatori a l’escriptor Jaume Fuster traspassat ara ha fet deu
Sopo amb una persona (per raons òbvies en silenciaré la identitat) que és una de les vuit o deu figures més importants de la literatura catalana actual. Des de fa quatre anys s’està barallant amb una novel·la que no li acaba de sortir com voldria i fa un parell de mesos me la va enviar perquè li fes una ullada. Quedem per sopar i parlar del
“Mentre la canalla del poble recitaven les oracions, el cap se me n’anava cap a les figures daurades del retaule de sant Joan Baptista que feien pampallugues amb els ciris, com si fossin vives. Al quadre de l’esquerra, la Mare de Déu i santa Anna, totes dues embarassades (l’una de sant Joan, l’altra de Jesús),