De vegades la vida té cruels casualitats. Abans d’ahir, sense anar més lluny, varen coincidir en els noticiaris informacions sobre dos llibres que acaben de sortir i que, ja de bon principi, porten associada una bona dosi de marro. Em refereixo a “Pascual Maragall. El hombre y el político”, escrit per Esther Tusquets i Mercedes Vilanova, i a “La Reina muy
Un matí magnífic, el d’ahir. Per una banda els bons amics C. i R. ens varen fer arribar un sobre ple d’informació sobre les obres i els artistes que d’aquí a deu dies contemplarem en algunes esglésies i museus de Florència en el que serà el nostre segon cap de setmana de tardor a la Toscana (vegeu aquí). Se’ns gira feina, doncs, per llegir
Pel que són els meus costums arribo insòlitament tard a casa ja que no he volgut faltar a la presentació de les memòries de Joan Triadú que acaba d’editar Proa. L’acte s’ha fet, a més a més, en un lloc molt especial i significatiu: la sala Joan XXIII de la Institució Cultural del CIC. Fa uns mesos, quan en aquestes Totxanes aventurava
(vegeu aquí la primera part)La novel·la guanyadora de la desena edició del premi El Lector de l’Odissea va ser “Podridura”, de la periodista menorquina Esperança Camps (vegeu aquí i també aquí), una autora amb pocs llibres publicats encara però gairebé tots guanyadors d’algun premi. No sé si ara seré gaire oportú però després de lloar la idea
Ho confesso: sento una flaca molt especial pel premi de narrativa El Lector de l’Odissea de Vilafranca del Penedès i sempre que puc miro de parlar-ne en els mitjans que tinc a l’abast. M’agrada especialment per la seva particularitat i, com comentava ahir mateix el director de la Institució de les Lletres Catalanes, em sembla
Dinar amb un important editor del País Valencià. Presenta a la premsa la darrera novetat del seu catàleg. Mentre ens serveixen el vi i l’aigua i ens porten el primer plat l’editor fa la introducció i de seguida li passa la paraula a l’autor perquè expliqui el més essencial de la novel·la. Les presentacions de llibres -ja siguin a la premsa, com ara, o al
El diumenge 1 de juny vàrem anar a Castelló amb l’objectiu de sotmetre Joan F. Mira a una extensa entrevista. Era un encàrrec que em va fer l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana per a la seva col·lecció de llibres breus dedicats a retrats d’escriptors (vegeu aquí). El llibre va sortir d’impremta fa un mes, s’ha distribuït als socis de l’AELC i em
Un apunt matiner i apressat perquè vull deixar constància que el veredicte dels premis Bertrana, fet públic aquesta nit a Girona, m’ha donat una gran alegria: el premi Lletra, que distingeix les millors pàgines sobre literatura catalana a la xarxa, l’ha guanyat amb tot mereixement “El Blog del Quadern Gris”, una idea de la gent de Xarxa de Mots i
“Escriure és la meva manera d’estar en el món. L’altra és la responsabilitat cívica”. “La catalana és una de les nacions fundacionals d’Europa”. Aquestes frases de l’escriptor Joan F. Mira -i alguna més que trobareu activant l’opció “Vull llegir la resta de l’article” que trobareu aquí sota mateix- pertanyen a aquest vídeo que es va
Tot preparant el seminari que els propers mesos d’octubre i novembre impartiré a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès (vegeu aquí) aquests dies estic fent la meva particular celebració de l’Any Rodoreda. He començat repescant dos llibres sobre l’autora que encara no havia llegit: “Mercè Rodoreda. Autoretrat”, de Mònica Miró i Abraham Mohino -editat fa pocs mesos per Angle Editorial-, que m’ha
Tothom tranquil, que no he tingut cap atac de realisme. La frase que encapçala l’apunt d’avui no és pas meva. És el títol d’un llibre que m’acaba d’arribar i que, pel poc que he llegit fins ara, m’ha deixat una mica desconcertat. L’ha escrit un senyor que es diu Antoni Ferrando i que segons llegeixo en la
(Vegeu aquí la primera part) En poesia, a part del ja esmentat “Altres presències”, de Màrius Sampere -el primer llibre amb obra inèdita després de tres anys de silenci- editat per Meteora, val la pena destacar “Llunari”, de Josep Lluís Aguiló (Proa), “Misteriosament feliç”, de Joan Margarit (Proa), “Moments feliços”, el debut -si no m’erro- d’Oriol Izquierdo (Ed.
Com cada any per aquestes dates estic preparant el meu article per al número de setembre de la revista Qué Leer que dedico de forma monogràfica a avançar els que “a priori” seran els llibres més importants dels primers mesos de la nova temporada. Això de fer a mig juliol una previsió del període que va de setembre fins a Nadal té un cert
Magnífica idea la que ha tingut la periodista Montserrat Serra, de Vilaweb Lletres, d’entrevistar el crític Julià Guillamon en diverses sessions (vegeu-ne aquí la primera) mentre és de viatge a Xile i Veneçuela per afers relacionats amb el llibre que porta entre mans. Vet aquí les meravelles que permet el correu electrònic… i l’espurna de talent
Un any més els directors de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès (vegeu aquí) han tingut la gentilesa de proposar-me de fer un breu seminari -quinze hores repartides en un total de set sessions- sobre el que hem convingut a denominar “Pedres de toc de la narrativa catalana”. (n’hi ha més) Sota aquest títol el curs pretèn estudiar amb un cert