Totxanes, totxos i maons

Flassaders és el nom d’un carrer no gaire llarg, molt estret i  fosc que desemboca al passeig del Born, en ple cor del barri de Ribera de Barcelona.

Aquest carrer, i molt especialment, l’edifici que ocupa el número 30 no li dirà res a ningú que no hagi llegit “El juego del ángel”, la darrera novel·la de Carlos Ruiz Zafón. Un llibre la lectura del qual vaig recomanar fa un parell de dies aquí mateix.  (n’hi ha més) 

Els qui ja heu llegit “El juego del ángel”, però, difícilment oblidareu que en el 30 de Flassaders Ruiz Zafón situa un casalot imponent, misteriós i ple de mals averanys al qual es trasllada a viure David Martín, el protagonista de la novel·la. Un casalot que, a més a més, té un paper fonamental en el descabdellament de la trama.

Estic segur que els atributs físics i sobrenaturals que en la ficció té l’edifici impulsaran a més d’un lector a preguntar-se si existeix realment o és fruit de la imaginació de l’autor. Jo almenys sí que me l’he feta, aquesta pregunta, i ahir pel matí, a un quart de vuit, aprofitant que no havia de fer gaire marrada camí del despatx m’hi vaig acostar.

En aquest carrer hi havia la Seca, l’antiga Casa de la Moneda de Barcelona -per Flassaders encara se’n pot veure una de les entrades: un escut nobiliari a la façana i un gran arc d’accés ara cegat donen testimoni de la importància de l’edifici-, i uns metres més enllà, just fent cantonada amb el carrer Cirera hi trobem el número 30.

Confirmo, però, que els atributs fantàstics els ha posat Carlos Ruiz Zafón de la seva collita ja que es tracta d’un edifici de tres pisos més aviat tronat (vegeu les dues fotografies dels arxius al final de l’apunt) i, això sí, amb un parell de detalls a la façana que valen la pena de ser comentats.

El primer és un relleu escultòric a mitja alçada que representa una dama envoltada de garlandes d’allò més modernistes i que es deu contemplar amb tota la seva (escassa) plenitud i qualitat des dels pisos de la casa del davant.

El segon és una curiosa placa clavada a l’alçada del primer pis en la que destaca una creu de Sant Jaume i les inscripcions “Dulces Mauri” i “Marca registrada” que lliguen amb l’edifici del costat en els baixos del qual una extensa retolació informa que allí, en èpoques més pròsperes, hi havia la fàbrica de llepolies, pastissos, dolços, galetes, sucres candi i xocolata P. Mauri.

Comptat i debatut, una excursió matinera que m’ha posat en contacte amb un dels ambients barcelonins per on discorre l’argument d'”El juego del ángel”. No és pas l’únic. Un altre indret, per exemple, el tinc a tocar de casa: un altre casalot situat a la cruïlla dels carrers d’Olot i de Sant Josep de la Muntanya, al costat de la porta principal del Parc Güell. I tan enigmàtic i corprenedor com l’anterior.

M’hi passaré un altre dia.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!