Totxanes, totxos i maons

La bona gent de la llibreria l’Odissea de Vilafranca del Penedès -i em refereixo no només als propietaris i al personal que l’atèn sinó a una notable quantitat de vilafranquins que li fan costat- organitza des de fa uns quants anys un premi literari singular: el Lector de l’Odissea.  (n’hi ha més)

És un premi singular perquè -com podeu veure aquí– la tria prèvia de les obres que s’hi presenten la fa un grup de cent lectors relacionats amb Vilafranca i la llibreria que durant uns quants mesos es van intercanviant els textos que s’hi han presentat fins que acorden una selecció de sis o set títols finalistes que són els que llegirà i triarà el jurat.

Aquest procés tan poc usual li dóna al premi el Lector de l’Odissea una pàtina molt especial. I ho dic per experiència perquè fa sis anys vaig formar part del jurat que va haver de debatre l’obra guanyadora entre les finalistes.

L’acte solemne de proclamació del guanyador, almenys l’any que jo hi vaig ser, es fa en un teatre, amb els membres del jurat damunt de l’escenari donant la cara i els cent lectors a la platea esperant el veredicte amb tant o més enjòlit que els escriptors que s’hi han presentat.

Puc assegurar que veure i viure de prop la passió amb que, un cop desvelada la resolució del jurat, els defensors i els detractors de l’obra interpel·len els responsables del veredicte i fins i tot els mateixos autors allí presents és una experiència d’allò més estimulant.

El mes de novembre de l’any passat el premi es va declarar desert -una altra mostra de seny i bona salut del col·lectiu vilafranquí- i en el moment de donar la notícia a la premsa els organitzadors varen declarar que els diners del premi no atorgat (ara m’adono que he omès un detall bàsic: una part de la dotació econòmica del premi l’aporten els cent lectors) s’invertirien en l’organització d’unes Jornades perquè els escriptors, els crítics i els editors parlessin de la situació de la literatura catalana després de Frankfurt i en l’edició d’un llibre que n’aplegaria les ponències.

Pocs dies després vaig rebre una trucada en la que em convidaven a participar en la taula rodona dels crítics. Les Jornades es varen celebrar a principis de febrer i ara fa uns dies m’ha arribat el llibre amb totes les ponències.

Potser m’equivoco però tinc la impressió que serà un llibre de distribució complicada més enllà de Vilafranca o de la ciutat de Barcelona. Per això aprofito aquesta tribuna per penjar la meva ponència tal com apareix en el llibre.

Si algú té interès a tafanejar-hi la trobarà en l’arxiu que hi ha just aquí sota.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!