Totxanes, totxos i maons

“Mentre la canalla del poble recitaven les oracions, el cap se me n’anava cap a les figures daurades del retaule de sant Joan Baptista que feien pampallugues amb els ciris, com si fossin vives. Al quadre de l’esquerra, la Mare de Déu i santa Anna, totes dues embarassades (l’una de sant Joan, l’altra de Jesús), s’abraçaven sota la vigilància dels seus marits.” (“Les senyoretes de Lourdes” (Proa), Pep Coll, premi sant Jordi de novel·la, pàgina 27).

Déu meu! Crec que aquest paràgraf denota la preocupant indigència en què ens trobem pel que fa a aquella matèria que quan jo estudiava es deia “Història Sagrada” i que ara ha quedat arraconada en la pila de les andròmines. De les coses que, com que no són guais, fan nosa.  (n’hi ha més)

Dic tot això perquè segons la Història Sagrada la mare de sant Joan Baptista, cosina de la Mare de Déu, era santa Isabel. I que els pares de Maria eren santa Anna i sant Joaquim.

És a dir, que difícilment “la Mare de Déu i santa Anna, totes dues embarassades” podien abraçar-se l’una a l’altra, com se’ns diu a la novel·la. Sembla que quan es tracta de segons quines coses no vingui d’un pam: confonem dues cosines amb mare i filla i tira milles que no ha estat res…

Estic segur que Pep Coll, nascut al Pallars Jussà el 1949, va rebre a l’escola les dosis d’Història Sagrada habituals en l’època i que, per tant, quan descrivia aquesta imatge del retaule de sant Joan Baptista el traïa la memòria. Ens passen a tots, coses com aquesta. I a mesura que ens anem fent grans, més.

El que deploro -ho torno a deplorar, vaja (vegeu aquí)- és que ningú del jurat del premi ni, posteriorment, ningú de l’editorial s’adonés d’aquesta espifiada. Senyors, que parlem del llibre guanyador del premi sant Jordi, el que per definició és un dels llibres catalans de l’any. Doncs ni així, tu.

I encara bo que unes quantes pàgines més endavant Pep Coll no l’erra a l’hora de parlar del dogma de la Immaculada Concepció, que no vol dir que Jesús fos concebut per obra i gràcia de l’Esperit Sant com he vist escrit tantes i tantes vegades, sinó que Maria, la seva Mare, va quedar exempta del pecat original des del mateix moment que va ser concebuda dintre del ventre de santa Anna.

(Per cert, si us voleu treure el mal gust de boca i teniu ganes de riure una mica no us perdeu l’acudit d’en Fer d’avui a l’Avui. El trobareu en l’arxiu adjunt d’aquí sota)
 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!